traça muga 2013

foto de la Loli

foto de la Loli que no se perque surt de tort

el Presi

sopar a Sanilles

la sortida

la penya

començament dels pikes

equip vetera, snif Eladio

preparats per la sortida

tercer equip mixta

molta neu

part final de l'Estanyo

Molta penya del Sorreig és varen trobar aquest cap de setmana per el sector d’Aransa, en ocasió de la Traça Muga 2013, uns per participar a la cursa i d’altres per fer fons o seguir la cursa i fer fotos.

El dissabte a la tarda ja ens trobem bona part de la penya a la Seu, per la reunió informativa de la cursa i tot seguit i amb gana, anem tirant cap a Martinet i desprès seguir cap a Sanilles, a 2km, del creuament de la general i en direcció Aransa i Lles. Aquí tindrem el lloc d’estada. L’Hug, aquell angles alt i prim, parent d’en bufa i expert en Telemark, ens dona la benvinguda al antic balneari, un pel decadent i amb certs aires de guio de l’Agatha Cristie, la cosa impressiona i més quant veiem les grans i gèlides habitacions, tot sembla parat en el temps, deixem les coses i cap a sopar. El menjador també te la seva cosa, l’estufa de llenya que hi ha per escalfar no dona prou a bast per calentar l’estada, però be el menjar prou decent.

Un cop amb les panxes ben plenes tirem cadascun per el seu llit, jo  i l’Angi tirem cap a la furgo, doncs que  no sigui que si ha un assassinat, ens toqui a nosaltres.

Al vespre a nevat una mica, la carretera ja és un continu de puja de cotxes cap a la cursa. L’esmorzar ja el fem amb un lloc més petitó i mes calentot, que és d’agrair si mes no. L’esmorzar normalot però ens ho fotem tot i  a corre cap el lavabo que ja va sent hora.

Un cop a les pistes d’Aransa ens trobem la resta de la penya: Ort Cty Weard, Pallares, Jose i Loli que han estat dormint aquesta nit a Cap de Rec i que ahir varen anar a fer la Tossa Plana, en fi tot un reguitzell de penya.

I la cursa, pues be, degut a les grans quantitats de neu portades per els forts vendavals de nord, és te que escurçar i sols és faran 1200 metres de desnivell, és surt de l’estació i és entra en un bosc carregat de neu, la veritat molt guapot, desprès és va a sortir al cap de uns kilòmetres planers a Pollineres, d’aquí ja per el dret en forta pujada de zigues-zagues fins dalt la carena del Pic de l’Estanyo que no si arriba i,treure pells i baixar, la primera ensopegada en un rocot, la baixada és fa per el llom, amb molt de compta per no trobar cap trampa amagada, i tot seguit anem a buscar les pendents més pronunciades cap el bosc, tot és un mato de neu pols. I arribem de nou a la pista que ve de Lles, en una baixada molt tancada i tècnica. I el tros més merdós, seguir la pista una força estona cap a Pollineres fent patinador. Un cop acabat, el patinar i el patiment traiem pells i els últims metres 300 metres de pujada per enfocar de nou una bona baixada per  tornar  a estar a Pollineres, no posem pells i fen el patinador de nou fins el coll i baixada per pista fins la meta, uf!!

Cal destacar el “pike” a la part del darrera per dues parelles: Eladio – Salme i Lu Marzo – J. J Padnon, sent aquest últims qui s’enduen la gloria deixant a l’estacada la malmesa parella de veterans, molt tocat sobre tot Eladio, que te els peus fets un nyap.

Molt bona la cloenda amb un bon dinar, que els de la penya de la Seu, sempre s’ho muntant molt be, la veritat, no cal dir de l’organització que això és nota molt al hora de muntar itineraris alternatius en situacions compromeses.

Varem ser allà dalt: Antonia, Angi, Kiku, Regina (que és van currar una anar i tornar da Lles a Aransa)Presi, Lampa, Salme,Eladio,Lu, J.J Padnon, Pallares, Dorgge,Jose i Loli, molt be a tots.