Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 13 de maig del 2013

POSETS PER BIADOS


Ja teníem el plata a taula, però a fora el refugi de Biados les ultimes llums del sol donaven a la cara oest del cim del Posets i estàvem bocabadats mirant el recorregut, alguns ja el coneixíem degut a alguns infructuosos intens passats, d’altres però era el primer cop i no veient molt clar ni la pujada ni la baixada.
Desprès d’un bon sopar i molta gresca, sort que ens varen deixar un petit menjador per nosaltres, varem tornar a sortir a fora a veure tota la nit estrellada i comentar el que faríem l’endemà.
El mati ens despertem ben d’hora i anem cap el objectiu, anem a buscar el riu  de Zinqueta d’Anes Cruzes per creuar-l’ho per un pont de fusta i a partir d’aquí ja comencem la pujada que no deixarem en tot el mati. Primer anirem seguint una pista per un frondós bosc que deixarem al cap de uns 45’ que trobarem la cabana  de la Basa, a partir d’aquí comencem a trobar neu però molt discontinua, esperem una mica mes per poder posar-nos els esquís. La neu esta molt dureta i per aquesta vessant el sol no hi surt fins ben entrat el mati, per la qual cosa ens posem les gavinetes per pujar amb mes tranquil·litat , un cop superada la part de bosc, la cosa ja és mes tranqui-la
La pujada és continua i sense pausa, als fons molt al avall, les bordes de Biados que ja i toca el sol i nosaltres amunt cap el coll del Posets a 3200m.
Aquí fem un reagrupament i comencem a preparar els piolets i grampons per atacar la cresta, que si be no és difícil, cal posar atenció. Algú inclòs és queda bloquejat al bell mig i cal donar-l’hi ànims per continuar, però a la fi tots a cim.
Tornem a baixar per la cresta a buscar els esquís i ara si toca baixar, la neu ja esta estovada el suficient per deixar-nos gaudir de una boníssima baixada, alguns entesos diuen la millor dels Pirineus, i entre gir i gir unes parades per observar  les vistes que tenim al davant amb el Bachimaña sempre present i al fons cada cop mes a prop les bordes de Biados i sense donar-nos comte ja som al bosc a on la tècnica predomina per buscar el millor pas entre els arbres.
Al final dinar de germanor al refugi que parcer semblava que ningú tingues presa per tornar a casa, inclòs algun espavilat és va fer fotos amb la noia del refugi, Eh!!Lius.
Total 1700 metres de desnivell, 5 hores i 8km de pujada.
Hem estat: Eladio,Benet,Lius,Seques,Dorgee,Sebes,Jose,Loli,Salme,Regina i jo i equip de suport la Cande i l?angi.
I felicitar això si, perquè s’ho varen guanyar molt a pols  a la Regina per la tenacitat i a Lius per el seu primer 3000 amb esquís.
el sopar, regalet de Dorgee

la penya al fons el Posets


Dorgee free ski

Bachimaña al fons



al fons el corredor Jean Arlaud

part del descens

El noi del Montseny

comença la cresta









Eladio 

Dorgee en paral-lel

salme

el noi del Montseny


1 comentari: