El
diumenge s’aixecava un dia sense vent i un sol radiant, potser si que ho havíem
encertat. La sortida seria de les llargues per l’ho que teníem que matinar i
força, boí així posar en marxa tota la penya va costar una mica, semblava ben
be que encara estiguéssim ben adormits.
Varem
deixar els cotxes al aparcament de la palanca i a peu amb esquís a la motxilla
seguim la pista cap el Hospital de Benasc i res al cap de poc ja ens els podem
calçar. Aquelles hores per aquella vesant no hi toca el sol i el fred encara és
intens això que som a finals de maig. El tram que va de Besurta als plans de
Aigualluts és un constant sorteja obstacles per poder encadenar la neu,això que
ni ha mes que cap any. Arribant a Aigualluts podem comprovar la gran quantitat
de neu que ja per tot arreu, a partir d’aquí ,deixem els plans per entrar per
un torrent encaixonat cap a la Valleta de l’Escaleta al davant
tenim la Forcanada
que serà la direcció que hem de prendre, fins que per un torrent encaixonat
girarem vers la valleta de Benasc en forta pujada, un cop superat aquest tram
la vall és obre i ja tenim el Tuc de Mulleres al davant, sols queda la ultima
rampa que accedeix al cim però la cosa esta un pel gelada i optem per anar una
mica mes amunt del coll de Mulleres per deixar els esquís i acabar la pujada
per l’aresta a peu.
Les
vistes son sensacionals, el dia immillorable cosa que fa que ens quedem al cim
força estona per anar esperant tota la penya.
La
baixada fantàstica amb una neu la primera part, mes de hivern que no de
primavera cosa que ha mesura que anem perdent alçada el mantell va canviant.
Un
cop arribats a Aigualluts, podem veure les marmotes que ja fartes de dormir tot
l’hivern i que encara tenen neu per sobre els caus, ja han fet els forats per
sortir a fora i anar a buscar la mica d’herba que puguin trobar, per elles també
ha estat un hivern llarg.
I
la resta, com la pujada, buscar el terreny amb mes pendent per poder anar
tirant i no remar gaire i fins els cotxes ha on tenim les coses per preparan un
bon pique-nique tot prenent el sol i contemplar tots els cims ben curulls
encara de neu.
Ha
estat una sortida llarga e intensa però de les que fan venir ganes, per alguns
un final molt llarg, però asseguts a la taula amb el menjar i el beure al davant
les coses és veuen amb un altre color.
En total 26 km, quasi 1400 metres de
desnivell i 8 hores i varem ser : Artur,Presi,Sebes,Loli,Jose,Sekoies,J.J
Padnon,Salme,Regi,Mariola,Daniel,Eladio,El noi del Montseny i jo mateix
 |
| la Forcanada al fons |
 |
| neu a tope a finals de maig |
 |
| part de la ruta |
 |
| ultima pala |
 |
| aresta amb el noi del Montseny |
 |
| meditant amb la Salenques al fons |
 |
| Jose |
 |
| Presi i Salme |
 |
| Mariola i el "jefe" Eladio a punt de fer cim |
 |
| tots al cim |
 |
| J.J preparant la baixada |
 |
| Regi carvegant a tope |
 |
| J.J buscant la linea |
 |
| Presi a prop d'Aigualluts |
 |
| el "retorno" |
 |
| pique nique |
+gr%C3%A0fic.JPG) |
| gracies Daniel |
+gr%C3%A0fic.JPG)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada