Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 27 de maig de 2013

MULLERES 3010m


El diumenge s’aixecava un dia sense vent i un sol radiant, potser si que ho havíem encertat. La sortida seria de les llargues per l’ho que teníem que matinar i força, boí així posar en marxa tota la penya va costar una mica, semblava ben be que encara estiguéssim ben adormits.
Varem deixar els cotxes al aparcament de la palanca i a peu amb esquís a la motxilla seguim la pista cap el Hospital de Benasc i res al cap de poc ja ens els podem calçar. Aquelles hores per aquella vesant no hi toca el sol i el fred encara és intens això que som a finals de maig. El tram que va de Besurta als plans de Aigualluts és un constant sorteja obstacles per poder encadenar la neu,això que ni ha mes que cap any. Arribant a Aigualluts podem comprovar la gran quantitat de neu que ja per tot arreu, a partir d’aquí ,deixem els plans per entrar per un torrent encaixonat cap  a la Valleta de l’Escaleta al davant tenim la Forcanada que serà la direcció que hem de prendre, fins que per un torrent encaixonat girarem vers la valleta de Benasc en forta pujada, un cop superat aquest tram la vall és obre i ja tenim el Tuc de Mulleres al davant, sols queda la ultima rampa que accedeix al cim però la cosa esta un pel gelada i optem per anar una mica mes amunt del coll de Mulleres per deixar els esquís i acabar la pujada per l’aresta a peu.
Les vistes son sensacionals, el dia immillorable cosa que fa que ens quedem al cim força estona per anar esperant tota la penya.
La baixada fantàstica amb una neu la primera part, mes de hivern que no de primavera cosa que ha mesura que anem perdent alçada el mantell va canviant.
Un cop arribats a Aigualluts, podem veure les marmotes que ja fartes de dormir tot l’hivern i que encara tenen neu per sobre els caus, ja han fet els forats per sortir a fora i anar a buscar la mica d’herba que puguin trobar, per elles també ha estat un hivern llarg.
I la resta, com la pujada, buscar el terreny amb mes pendent per poder anar tirant i no remar gaire i fins els cotxes ha on tenim les coses per preparan un bon pique-nique tot prenent el sol i contemplar tots els cims ben curulls encara de neu.
Ha estat una sortida llarga e intensa però de les que fan venir ganes, per alguns un final molt llarg, però asseguts a la taula amb el menjar i el beure al davant les coses és veuen amb un altre color.
En total 26 km, quasi 1400 metres de desnivell i 8 hores i varem ser : Artur,Presi,Sebes,Loli,Jose,Sekoies,J.J Padnon,Salme,Regi,Mariola,Daniel,Eladio,El noi del Montseny i jo mateix
la Forcanada al fons

neu a tope a finals de maig

part de la ruta

ultima pala

aresta amb el noi del Montseny

meditant amb la Salenques al fons

Jose

Presi i Salme

Mariola i el "jefe" Eladio a punt de fer cim

tots al cim

J.J preparant la baixada

Regi carvegant a tope

J.J buscant la linea

Presi a prop d'Aigualluts

el "retorno"

pique nique


gracies Daniel

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada