Amb el company Salme, varem decidir agafar les “gordes” i
anar cap el Montseny a descobrir el corriol del “ El camí de les carenes d’en Bosc”. Per
això anem amb cotxe fins a l’entrada de Cànoves a on i tenim un gran
aparcament, millor aquí doncs més amunt tindríem
que pagar. Deixem doncs el cotxe i prenem les “gordes” tot travessant el bonic
poblet en direcció al pantà de Vallfornès per la pista primer asfaltada i desprès
de sorra polsegosa, tot vorejant-l’ho per el marge dret. Un cop acabat el pantà
entrem ja en zona de bosc i d’ombra, menys mal ! en un moment donat la pista és
bifurca en dos la dreta a Vallfornès i la esquerra és per on tornarem i res que
en aquí comença la pujada força distreta tot passant per la casota de
Vallfornès i seguint pujant tota l’estona fins arribar als estreps del Pla de la Calma, una cadena ens i dona
la benvinguda i a la esquerra la Casanova de Vallfornès,
l’aire era frescot al fons el Pirineu amb restes de neu, pensem amb els amics
que encara l’hi estan foten per allà. Seguim per la clàssica pista del Pla de la Calma, tot passant per el
Pla de Trèmols i la Sitja
del Llop, per arribar a un creuament a la dreta al Sui(1318m) tot dret seguiríem
per el Pla fins Collformic però nosaltres agafarem un corriolet que surt per la
esquerra i que va per uns prats per anar a buscar la pista al Tagamanent,
aquesta la prenem en baixada, sembla mentida però feia rascota. Tenim el
Tagamanet al davant però nosaltres passada la creu de l’Agustí, entrem per ma
esquerra per un bosc d’alzines i roques per entrar en el Camí de les Carenes
d’en Bosc”(marques taronges), no te pèrdua, 3 km
trepidants sols cal seguir, el lloc per on anirem passant és molt guapo, tenim
passos tècnics, molt tècnics, a peu,
carregant bici i d’altres que podrem gaudir verdaderament del camí, el lloc
s’ho val i en algun moment sembles estar totalment perdut dins el Montseny. Un
cop arribats a la collada de les Palomeres, es corriol és fa mes rapit fins la
collada del Mojó, aquí prenem la pista i deixem el camí que encara segueix,
tindrem que investigar un altre dia, prenem pista i cap avall que fa baixada,
passarem per la gran casa d’el Vilar d’en Ribes a pocs kilòmetres per retrobar
la pista per on hem pujat.
Total 3 horetes quasi mil de desnivell i 32km. Una bona
matinal per gaudir.
|
pla de la calma |
|
salme en el corriol de la serra |
|
al fons el Tagamanent, tot fent uns passos |
|
en el camí trobem passos de tot tipus
|
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6870484
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada