Sortim de Campdevànol amb les primeres fresques del mati per
el camí ral que ens portarà suaument fins a Gombrèn, cosa que farà que puguem
escalfar una mica les cames. Tot esta humit i remullat per les ultimes i abundants
pluges d’aquest últims dies i el paisatge ja comença agafar una mica els colors
de la tardor. Els basalts estan present per tot el camí cosa que ens fa
reflexionar per fer la primera pujada, doncs tenim dues opcions i la mes rapida
per pujar al collet de Fatjaneral la tindrem que descartar dons és una pista
molt fangosa, optem doncs per anar cap a Coll de Merolla. Sortim de Gombrèn per
carretera i tot sortint de la primera corba agafarem la pista a l’esquerra la
qual deixarem per una altre menys fresada, marques vermelles ruta de l’ermità,
aquest tram és una mica emprenyador, tornem a sortir a la carretera i passat un
revolt tancat prenem de nou una pista a l’esquerra, que al final és converteix
en corriol, seguirem trobant les senyals vermelles, ja no el deixarem, la cosa
va fent per de sota la carretera fins arribar als plans de coll de Merolla
(1107m), anem al refugi a prendre quelcom i a veure si veiem al amic Toti
Vales, aquest però no hi és.
Anem ara en direcció el Coll de Palomera, la pista és
rapida, a sobre mateix tenim l’objectiu d’avui el Pedró de Tubau, però encara
tindrem que fer una bona marrada per arribar a dalt. De Palomera anem cap el
proper coll de les Xicotes i és a partir d’aquí a on ens venent uns parell de kilòmetres,
de bassiots, rampes i pedres que faran suar i de valent, en un moment donat
deixem la pista i per un marcat camí que farem a peu fins arribar a Fatjeneral.
A partir d’aquí ja anirem per la carena per corriol, trossos a peu, altres en
bici, alguna baixada alguna que altre carretejada e inclòs un pas de roca , les
vistes son fenomenals per un costat la serra de Montgrony, i per l’altre una gran quantitat de turons i
massa boscosa que és perdent a l’horitzó fins Montserrat, per sota a la nostre
esquerra la cinglera i el bosc penjat. Passem per la bassa de Corrubí, ja ens
falta ben poc, les ultimes esbufegades i som al cim (1543m).
Cim amb una capelleta dedicada a sant Marc, però sembla ser
que alguna vacota atea a deixat una bona tifarada a sobre, fotos, menjucada i
cap avall que fa baixada i quina baixada!!! El kilòmetre vertical amb pedrotes
i a veure qui s’ha la fot abans, fins la Creu de de Soler(1313m). Ara seguirem
un reguitzell de pistes que aniran portant-nos per sota dels Rasos de Tubau, aquí
el terreny és més argilós i amb les pluges, fan unes bones basses o piscines
amb uns bons paranys, algú del grup una mica mes i no en surt . Així doncs anem fent la volta, els núvols
amenaçadors i la xafogor d’aquesta vessant surt, incomodant una mica, de la
Creu de Soler anem cap a Pla dels Roures, Corrubí i el Collet Roig, semblava
sobre planell que la cosa seria per passar l’estona, però tot son pujades i
baixades curtes, arribem per fi al Pla
de la Llobera, amb el camí que enllaçaria amb Fatjeneral, però ara com si diguéssim
no en tenim gaires ganes així que tirem avall cap el Collet de l’Auró, aquí comença
la tracota final, la trialera dels Emprius dels Bufatals del serrat de l’Auró o
l’itinerari 20b, de les rutes BTT del Ripollès, és a dir senyalitzat per les
marques dels Centres BTT, a mes de marques verdes i blanques de sender de Campdevànol,
aquí els “descenders” és posant al davant
marcant ritme, el demes a la cua, el cansament , la falta d’aigua als dipòsits i
la gana passant factura a la penya. Al cap de una bona estona i força desnivell
fet en baixada ja tenim el poble al fons, deixem el it.20 i per pista entrem a
la població, semblem estàtues de fang, però be, una gran satisfacció per la ruta
tan exigent que acabem d’escometre .
En resum un gran itinerari de BTT, no fàcil ni molt menys,
però de una gran bellesa en tot el seu entorn del recorregut. 47Km, 1400 de
desnivell i unes 6 hores de pedaleig.
I la penya del Sorreig que han vingut: Eladi, Mes mes
Muntanya (Jose), Capitain Salme, tècnic en navegació J.J Padnon, Artur i jo.
Millor època del any: primavera i tardor.
Lloc per menjar: Cal Carter davant l’església. També tenim
una font al davant.
Per dormir: Càmping el Moli a prop de Gombrèn a peu del camí
ral.
Per les furgonetes, la cosa esta complicada per el sector de
Campdevànol doncs al haver, l’itinerari
tan visitat dels gorgs del torrent de la Cabana, si no s’aparca al lloc
indicat, pagant és clar, trobareu que potser al tornar un full que no estarà en
blanc. A Ripoll en el Centre d’Acollida Turística és un bon lloc a mes i teniu
Wifi gratuït, és el punt de partida de la via verda de la Ruta del Ferro. Màxim
de 24 hores la estada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada