L'OLLA DE GREIXER ~ Aire de Muntanyes

dilluns, 15 de setembre del 2014

L'OLLA DE GREIXER

8:18 p. m. No comments

Sortim a mitja tarda , hem deixat un cotxe a sota de Greixer, a la carretera que puja cap a coll de Pal, el lloc de començar és ben visible doncs esta indicat en cartells i marques de pintura de la ruta dels Bons Homes( GR 107) i de la Cavalls al Vent (punts taronges) . Un altre cotxa puja directament al refugi del Rebost amb la resta del equipatge, en resum pugem amb poca cosa, la pujada és de uns 800 metres de desnivell, però no és fa gents feixuga doncs passarem per uns boscos extraordinaris amb unes bones ombres, la pega potser que el personal que anem son fanàtics caçadors de bolets i als primers arbres ja i estan ficats, doncs ni ha per donar i regalar, en fi, els deixem i seguim cap amunt i sense donar-nos compte ja som al refugi (1640m), a on ens esperen la resta.

El refugi Rebost val molt la pena fer-hi estada dons el lloc és fenomenal, a mes ara feia temps que no hi estava i encara i conservem l’amistat. Val a dir també, que si menja molt be i no cal dir el tracte és meravellós, de vegades pensem que en alguns refugis és el que falta.

La predicció per diumenge és una mica complicada a partir del mig-dia, per el que a les 7 del mati ja som a taula amb un bon esmorzar.

Sortim del refugi tot seguint les marques taronges que ja no deixarem fins molt mes tard, la primera pujada és fa notar, però de seguida entrem en un terreny de bosc molt agradable, anem seguint per de sota els Rocs dels Canells, al davant tenim la vista de tota la Olla que ens tocarà fer, el camí va pujant suaument fins les ultimes rampes de la Collada de Comafloriu(2191m), a la dreta ja tenim el Puigllançada i la Molina, al darrera les valls la boira encastada i el Pedraforca que i treu les banyes, anem pujant ara per terreny mes erm cap el Serrat Gran, a on trobem el GR150.1 que ve de coll de Pal, la pujada és continua fins els Rasus de Comabella que ja planeja mes, atenció en aquest sector en cas de boira, al fons ja veiem la silueta del Refugi Niu de l’Aliga (2520m) i a on tindrem que anar.

Potser que recordi és la primera vegada que i pujo sense els esquís i és fa un pel estrany, mengem unes barretes i per un petit collet del d’arrere del refugi tirem avall, la pendent és pronunciat però el camí esta ben fresat, al davant ja tenim la Cerdanya , ara caldrà anar seguint tota la carena, seguint les marques de tots colors: la del GR 150.1, les taronges, les grogues...

No ja pèrdua, suposo que al passar tanta gent a les curses que si fan per aquest sector la cosa queda molt ben marcada, a la nostra dreta grans boscos que van a parar a la plana ceretana, la esquerra per de sota els cim parets rocoses que cauen al Berguedà, nosaltres anem passant per colls i cims, el primer el coll de la Vall a sota la Tossa, el Puig de la Canal Freda, la Roca dels Llamps, parcer els núvols començant aixecar-se per el sector de Perafita i Tossa Plana, coll de Jou, possible escapatòria en cas de mal temps cap al Rebost, les Roquetes i la llarga carena de la Miquela fins rematar a les Penyes Altes de Moixeró (2279m), a partir d’aquí el camí comença a baixar fins el Collet del Raset, aquí també tenim una possible escapatòria en cas de mal temps per la Canal de la Serp, que baixa directa cap a Greixer. Anem per de sota el Moixeró per uns prats plens de vaques , un cop donada la volta en aquest turo ens trobem un coll, coll de Moixeró, indicació de una font, aquí acabarem la Olla i tirarem cap avall tot seguint unes fites de pedres i marques grogues seguirem un corriol per bosc que ens portarà cap el refugi Sant Jordi (1585m), fem parada a buscar aigua de la font, la cosa és posa grisota, no falta gaire per la pluja, seguim ara per el GR 107, dels Bons Homes i també marques taronges, anem baixant cap a Can Escriu, aquí ja comença a ploure, seguim la pista i en un moment donat prenem un corriol (marcat) la pluja no deixa però que els boletaires omplint bosses del preuat tresor, qui diu que plou si tot esta ple de bolets!!!, arribem al Coll d’Escriu ben xops i plens de bolets per tot arreu, prenem la pista ja de forta baixada i per entre mig d’un frondós bosc, els trons i llamps fan acte de presencia, però la addicció al bolet ho supera tot, la caça continua de ple, sort de l’Angi que ens fa obrir els ulls i seguim cap a Greixer que queda molt poc sense mirar els marges per possibles temptacions. Queden menys de dos kilòmetres per el cotxe i retrobar a la gent que avui han anat a buscar bolets, be nosaltres en principi no ho teníem que fer però per un cop que tenim sort...be quedava poc, però l’aiguat va ser considerable fins arribar a baix, però no se perquè, que tots estàvem molt contents, per la ruta 1800 de desnivell en uns 26km, la trobada de bolets, el paisatge fabulós, la bona estada al refugi i perquè no, la dutxa d’última hora.

Vàrem ser: Angi, Artur, Presi, Albert i jo .

Horari dels dos dies: de 5 a 6 hores, nosaltres és clar en vàrem estar mes.

Època idònia per fer la ruta, no cal que us expliqui molt mes. Al Hivern i primavera i trobareu neu, i no anar-hi si és dia de Trails o Ultras o Extrems.