Sortim a mitja tarda , hem deixat un cotxe a sota de
Greixer, a la carretera que puja cap a coll de Pal, el lloc de començar és ben
visible doncs esta indicat en cartells i marques de pintura de la ruta dels
Bons Homes( GR 107) i de la Cavalls al Vent (punts taronges) . Un altre cotxa
puja directament al refugi del Rebost amb la resta del equipatge, en resum
pugem amb poca cosa, la pujada és de uns 800 metres de desnivell, però no és fa
gents feixuga doncs passarem per uns boscos extraordinaris amb unes bones ombres,
la pega potser que el personal que anem son fanàtics caçadors de bolets i als
primers arbres ja i estan ficats, doncs ni ha per donar i regalar, en fi, els
deixem i seguim cap amunt i sense donar-nos compte ja som al refugi (1640m), a
on ens esperen la resta.
El refugi Rebost val molt la pena fer-hi estada dons el lloc
és fenomenal, a mes ara feia temps que no hi estava i encara i conservem l’amistat.
Val a dir també, que si menja molt be i no cal dir el tracte és meravellós, de
vegades pensem que en alguns refugis és el que falta.
La predicció per diumenge és una mica complicada a partir
del mig-dia, per el que a les 7 del mati ja som a taula amb un bon esmorzar.
Sortim del refugi tot seguint les marques taronges que ja no
deixarem fins molt mes tard, la primera pujada és fa notar, però de seguida
entrem en un terreny de bosc molt agradable, anem seguint per de sota els Rocs
dels Canells, al davant tenim la vista de tota la Olla que ens tocarà fer, el
camí va pujant suaument fins les ultimes rampes de la Collada de Comafloriu(2191m),
a la dreta ja tenim el Puigllançada i la Molina, al darrera les valls la boira encastada i el Pedraforca
que i treu les banyes, anem pujant ara per terreny mes erm cap el Serrat Gran,
a on trobem el GR150.1 que ve de coll de Pal, la pujada és continua fins els
Rasus de Comabella que ja planeja mes, atenció en aquest sector en cas de boira,
al fons ja veiem la silueta del Refugi Niu de l’Aliga (2520m) i a on tindrem
que anar.
Potser que recordi és la primera vegada que i pujo sense els
esquís i és fa un pel estrany, mengem unes barretes i per un petit collet del d’arrere
del refugi tirem avall, la pendent és pronunciat però el camí esta ben fresat,
al davant ja tenim la Cerdanya , ara caldrà anar seguint tota la carena,
seguint les marques de tots colors: la del GR 150.1, les taronges, les
grogues...
No ja pèrdua, suposo que al passar tanta gent a les curses
que si fan per aquest sector la cosa queda molt ben marcada, a la nostra dreta
grans boscos que van a parar a la plana ceretana, la esquerra per de sota els cim parets rocoses que cauen al Berguedà,
nosaltres anem passant per colls i cims,
el primer el coll de la Vall a sota la Tossa, el Puig de la Canal Freda, la
Roca dels Llamps, parcer els núvols començant aixecar-se per el sector de
Perafita i Tossa Plana, coll de Jou, possible escapatòria en cas de mal temps
cap al Rebost, les Roquetes i la llarga carena de la Miquela fins rematar a les
Penyes Altes de Moixeró (2279m), a
partir d’aquí el camí comença a baixar fins el Collet del Raset, aquí també tenim
una possible escapatòria en cas de mal temps per la Canal de la Serp, que baixa
directa cap a Greixer. Anem per de sota el Moixeró per uns prats plens de
vaques , un cop donada la volta en aquest turo ens trobem un coll, coll de
Moixeró, indicació de una font, aquí acabarem la Olla i tirarem cap avall tot
seguint unes fites de pedres i marques grogues seguirem un corriol per bosc que
ens portarà cap el refugi Sant Jordi (1585m),
fem parada a buscar aigua de la font, la cosa és posa grisota, no falta
gaire per la pluja, seguim ara per el GR 107, dels Bons Homes i també marques taronges,
anem baixant cap a Can Escriu, aquí ja comença a ploure, seguim la pista i en
un moment donat prenem un corriol (marcat) la pluja no deixa però que els
boletaires omplint bosses del preuat tresor, qui diu que plou si tot esta ple
de bolets!!!, arribem al Coll d’Escriu ben xops i plens de bolets per tot
arreu, prenem la pista ja de forta baixada i per entre mig d’un frondós bosc,
els trons i llamps fan acte de presencia, però la addicció al bolet ho supera
tot, la caça continua de ple, sort de l’Angi que ens fa obrir els ulls i seguim
cap a Greixer que queda molt poc sense mirar els marges per possibles temptacions.
Queden menys de dos kilòmetres per el cotxe i retrobar a la gent que avui han
anat a buscar bolets, be nosaltres en principi no ho teníem que fer però per un
cop que tenim sort...be quedava poc, però l’aiguat va ser considerable fins
arribar a baix, però no se perquè, que
tots estàvem molt contents, per la ruta 1800 de desnivell en uns 26km, la
trobada de bolets, el paisatge fabulós, la bona estada al refugi i perquè no,
la dutxa d’última hora.
Vàrem ser: Angi, Artur, Presi, Albert i jo .
Horari dels dos dies: de 5 a 6 hores, nosaltres és clar en vàrem
estar mes.
Època idònia per fer la ruta, no cal que us expliqui molt
mes. Al Hivern i primavera i trobareu neu, i no anar-hi si és dia de Trails o
Ultras o Extrems.
comença la pujada |
Angi i Irka |
cau la tarda al Refugi |
refugi del Rebost |
Boires, al fons el Pedra i el Cadi |
al fons part de l'Olla |
cami vers la Collada de Comafloriu |
baixant del Niu de l'Aliga |
refugi Sant Jordi, Presi , Angi, Albert i Artur |
gent de l'Ariege al coll d'escriu fent els Bons Homes |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada