1er dia. Bal d’Echo –
Asolaze.- 43km.
Després de una nit que ha fet força frescota i molt de vent,
sortim de la “Bal d’Echo” a on i
deixem la furgoneta al aparcament del càmping http://www.campinghecho.com/, parcer no ens han posat cap impediment
i a mes no ens han fet pagar, cosa que en molts de llocs si que pasa. Al que
anàvem , sortim del càmping i encarem la primera pujada del dia de 6 km fins el
petit port que separa la Bal d’Echo i Ansó, ens abriguem una mica i baixada de
6 km fins arribar al poble, catalogat com un dels mes bonics d’España. Parada
obligada doncs i de pas farem unes compres per dinar.
Els 15 km, que separen el poble fins el proper destí Zuriza,
els farem al costat del riu Verat, per una estreta carretera de molt agradable
anar pedalant i per un terreny força humit i engorjat. Un cop la vall és va
obrint, al davant se’ns obre una gran extensió de prats tots verds, estem a
Zuriza, amb un càmping i un alberg. Deixem la pista que va cap a Linza i fem
una curta pujada al coll de Arguibieta(1297m) ja som doncs a Nafarroa. Fem una
parada per dinar i comencem la baixada per la bucòlica vall de Belabarze, tota
ella plena de prats i ovelles, així com petites bordes a cada costat de la
carretereta. Arribem a la carretera Izaba – Belagua. Com que anem al càmping de
Asolaze, tenim que remuntar uns tres kilòmetres en vers el port de Belagua per
arribar al càmping “ Asolaze Berria” (), aquí també tenen un alberg, bar,
restaurant i zona de escalada, a mes de zona de pique- nique, tot a sota de un
frondós bosc.
Com a sortida opcional per fer una mica d’estirament de
cames, si seguim el camí Reial que surt marcat des de el mateix càmping en
color blau i vermell en una 1 hora d’anada arribareu a Belagua.
 |
| Echo |
 |
| Ansó |
 |
| font al costat del rio Veral |
4ar dia. Lumbier-
Echo.- 83km.
Ultima jornada d’aquesta volteta per Nafarroa i Arago, ara
ens toca el llarg retorn cap a la Bal d’Echo. Aquesta nit a fet una forta
tempesta, però al mati sembla ser que vulgui sortir el sol, al menys per
aquestes terres potser no farà tanta calor. Sortim del càmping i anem a buscar
la via verda de la Foz de Lumbier, son 6 kms de gran bellesa per dins el canyó
fins a Liédena (cal portar algun tipus de il·luminació), per aquí antigament i
passava un trenet cap a Irati. Les seves grans parets, son nius de grans
voltors a baix el riu i passa rapit entre blocs de pedres.
Un cop a Liédena anem a cercar la antiga carretera general,
ara una mica en desús degut a l’autovia que va de Pamplona a Jaca. Aquí però
comencem a tenir unes bones sorpreses en principi una pujada del 9% fins veurà
el poble de Yesa, que hi arribem en baixada. Aquest serà l’últim pobla en
forces kilòmetres. Sortim del poble i de nou un 9% per situar-nos per sobre
l’embassament. Baixada i ara tocarà anar
fent kilòmetres al costat de l’aigua, aquí la cosa esta mes transitada de
cotxes. En un moment donat ens trobem un ucraïnès en direcció contraria a
nosaltres que va cap a Santiago, unes encaixades de mans unes rises i prou mes
doncs no ens entenem amb l’idioma. El viatge va sent força entretingut, ara un
tot terreny francès que a caigut a l’aigua, tot fen una mica de ralli per
aquest sector semblant a las Bardenas Reales, però de color gris.
A part d’aquestes dos histories, la resta és va fent força
feixuc, sense cap poblet per poder fer un mos o una font i així anem cremant kilòmetres
fins que a prop de Berdén trobem un lloc fenomenal, una forneria amb una mica
de tot, la veritat que no sabem que comprar, aprofitem l’ombra dels arbres i
les taules i cadires per fer una bona parada.
Un cop recuperats, seguim cap l’objectiu en constants
pujades i baixades fins trobar el Puente la Reina, aquí deixarem la general i prendrem
la carretera que havíem fet feia uns dies,però amb la furgo, ens queden uns 21 kms,
la carretera és deixa fer i el paisatge ajuda, però ja portem molt de kilòmetres
a les cames i això passa força factura, sort de una font al camí que ens ha
ajudat força doncs ens havíem quedat sense combustible.
I a la fi després de 242 kms tornem al càmping i lloc de
sortida, llàstima que el dia no acompanyarà per fer cap capbussada a la
piscina.
I això a sigut tota la ruta que la hem anat improvisant
segons anàvem fent, la primera part de mes muntanyosa hem tingut sort de no
agafar les tempestes i a la segona degut a aquestes l’ambient no ha sigut tan
calitxos com podria haver estat. Un cop acabada la ruta ens venen al cap moltes
histories que hem anat trobant per el camí, la dona de Calp que va sola per els
llocs amb la seva tenda i la motxilla i fa el que bonament pot amb la seva
petita jubilació, però que això no l’impedeix anar voltant, parlar amb la gent,
fer tai-txi per un racó del camí i el mes important : senzillament viure. La
gent que fa bici coneixent terres i costums, la gent als bars que tan els i
agrada parlar, la noia brasilera que va veurà una ampolla de patxaran i va
estar tres dies amb ressaca... i moltes i moltes petites histories que fan
grans mons, i no cal anar molt lluny tampoc, això és el que segurament és el
que ens porta a viatjar en bicicleta.
Sortida realitzada al agost del 2015 per Angi Daví i jo mateix,
amb dues velletes bicis de muntanya amb cobertes llises de carretera.
Ah!!Un cop deixada la ruta en bici que millor que fer unes sortides a muntanya per la preciosa vall d’Echo i la del costat de Candanchu.            |
sou uns cracks...
ResponElimina