Després de uns dies fen bici tenim ganes de fer una mica de
sortides a estirar les cames.
A la val d’Echo vàrem
anar cap a la selva de Oza per fer alguna sortida per la zona i ens vàrem
encaminar cap el ibon d’Estanés per Aguas Tuertas, el dia no acompanyava i després
de 3 hores de camí i a punt d’arribar al estany donem la volta, un altre cop
serà.
Ens dirigim cap a Candanchu a veurà una parella que hi estan
instal·lats i és coneixen el sector molt be, en J.J Padnon i la Lu Marzo.”
Okupem” el seu petit apartament i comencem
a fer plans, els i diem que per començar algú curtet...ens diuen l’Ibon d’Estanés
!!, ostres perfecta!! Per fi podrem anar al estany.
L’endemà sortim cap a França per Somport i aparquem
Sansanet, d’aquí al estany i tenim uns 560m de desnivell i no encara dues
hores, quina diferencia de l’altre dia. Un cop al estany, anem a buscar la
sortida d’aigües i baixem per un pronunciat corriol que va per sobre la tubària
d’aigües, fins les granges d’Eslelunguerè, deixem el camí que seguíem i un rètol
ens indica vers Sansanet. Bon camí per bosc i un bon tip de menjar gerds.
 |
En blau a on ens vàrem arribar venint de la Selva de Oza
|
Fotos tirades per el guia de la zona J.J Padnon.
El Pic d’Aspe per la vessant de Candanchu és una mola de
roca que no sembla tenir pas. Feia temps que tenia ganes de fer-l’ho i el guia
J.J Padnon, en proposa una ruta circular. El mati però les boires provinents de
França deixen el paisatge tapat, gris i ploraner, esperem però que mes a munt
la cosa canvi.
Sortim de l’estació per el sector de les pistes d’esquí de
fons i prenem un corriol amb unes fites, també trobem unes marques negres molt
deteriorades. El camí enfila fort i no veiem un xurro, confio amb el guia el
gps i la sort de que la boira ens quedi a baix. I si senyor sobre la cota 2000
sobre els” lomeros d’Aspe “ per fi podem veurà un som, la vista és fenomenal,
anem seguin el corriol, però en un moment donat el guia en fa pujar per un tram
molt enxerinat i sense camí per anar a sortir a uns grans prats penjats, aquí
girem cap a la dreta i tornem a trobar el corriol que seguíem. Anirem a buscar
la vall tancada del circ d’Aspe, al davant tancant el pas tenim les moles de pedra de la
Llena del Bozo i la Llena de la Garganta. La pujada fins el pas de la Garganta
d’Aspe és força dret i entretingut. D’aquí no parem de pujar fins arribar a la
canal per on baixarem i a tocar del cim(2645m) per una petita cresta fàcil.
Baixem de nou cap a la canal i comencem a baixar, les boires
van pujant de nou, el camí no te pèrdua fins un punt quasi arribant a les
pistes que tenim que anar a buscar un pas entre roques. Val a dir que la ruta
de baixada també esta força fitada, sols cal parar atenció i no desviar-nos. Un
cop arribats a pistes , la boira i els núvols ens tapen de nou, però ara tan
sols tenim que tirar pista avall, però sense esquís.
Arribem a Candanchu que comença a ploure, hem tingut la sort
justa.
Bona sortida i ben guiada per en J.J Padnon, que ha mes a fet de fotògraf,
han sigut 5 hores per fer tota la volta i uns 1100 metres de desnivell.
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada