Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 25 de gener de 2016

Circular per el Pic del Cap del Port Dret (2749m)



                                                                                
Aquest cop sortim molt d’hora molt d’hora, la penya porta uns caretos de son que val la pena no veure, ens dirigim vers el bonic poblet fronterer a peu de carretera de l’Ariege de L’Espitalet, aquest cop passem per el túnel de Puymorens per escurçar doncs la travessa serà llarga i no volem que se’ns faci de nit.
Però sorpresa!!!, la neu en una setmana a reculat molt i tindríem que carretejar molt els esquís, canvi de plans....anirem a provar sort cap un altre canto. El sector esta força tocat, Roc Meler no comença la neu fins la meitat, Pedrons justet, seguim doncs cap Andorra i pugem cap el Coll d’Envalira, proposo deixar els cotxes a dalt del coll doncs i veiem força neu i amb recordo de una travessa feta fa molts anys i que poques vegades és pot fer degut que la majoria del itinerari passa per carena i el vent sempre i fa de les seves, provarem sort doncs per aquest sector que sempre és pas  transit de motos de neu.
Pujarem al primer cim del dia que és troba coronat per unes antenes el Pic de Maià (2615m), a partir d’aquí anirem carenant cap el collet d’Ortafà i a continuació primer per una ampla llomada i a continuació per passos mes estrets sortejant algun pas de roca, però sense treure esquís fins arribar al Port Dret, d’aquí podríem baixar cap a Siscaró i la Vall d’Incles, que era la primera intenció, però canviem de itinerari i seguim carenant, per aconseguir un bony a 2691m, per arribar-hi tenim que sortejar un tros de neu ben glaçada o dura que ens fan anar amb compta. Un cop dalt del turonet baixem a un petit coll, al davant tenim  la punxa del cim del Cap del Port (2749m) i veiem que des de dalt podrem tenir una bona i dreta baixada cap els clots d’Ortafà i el riu de Sant Josep. Pugem doncs els últims metres cap a buscar la carena que ens portarà al cim. Des de dalt veiem la pala de la Cabaneta ben palada i el Roc Meler al fons, per sota la vall de Siscaro i al davant nostra la bonica pala que ens espera. L’hora és la adequada, el sol a deixat una neu al” dente”, els primers girs son apoteòsics, anem baixant fins un put que la baixada afluixa, aquí podríem baixar cap el Estany Mort, colgat de neu, però veiem que algú  ens ho ha desvirgat, girem doncs cap a la dreta, la pendent és mantinguda però la neu encara és manté, fen les delícies de la concurrència, arribem al fons de la vall i entrem dins el pas dels clots d’Ortafà,  per on passa el naixement del riu Sant Josep, aquí els viratges son curts i tancats, un cop superat el primer estret deixem la baixada i el refugi de la Portélla que ens queda a la esquerra i en una pista colgada de neu tornem a posar pells per fer la pujada cap el collet d’Ortafà, pic de Maià i port d’Envalira.
No hem pogut fer el que en principi volíem, però la veritat que ha valgut molt la pena aquesta circular amb una neu que si en molts llocs aquesta setmana era un crostó  aquí hem pogut gaudir de un bon descens, d’aquells que fan afició.
Cal dir que aquesta pala al estar orientada al sud, des de bon mati i toca el sol, a primera hora la trobareu dura i si aneu massa tard potser molt tova, també cal prestar atenció amb molta acumulació de neu la segona meitat de la baixada.

Vàrem ser del grup del Sorreig: Salme, Regi, Eladio, J.J Padnon, Txubi, Artur, Benet i jo mateix.


Artur



El turo del d’arrere potser va ser el que va portar mes complicacions per qüestió de les pedres

J.J i Regi a la carena cimera

Pic del Cap del Port Dret (2749m)

Primers girs Txubi

Benet

primera part de la baixada


segona part baixada cap els Clots


Eladio encarant el gir

Benet

J.J Padnon

entran al pas estret del riu Sant Josep

itinerari de baixada

segona pujada al collet d'Ortafà



2 comentaris: