Aquest cop sortim molt d’hora molt d’hora, la penya porta
uns caretos de son que val la pena no veure, ens dirigim vers el bonic poblet
fronterer a peu de carretera de l’Ariege de L’Espitalet, aquest cop passem per
el túnel de Puymorens per escurçar doncs la travessa serà llarga i no volem que
se’ns faci de nit.
Però sorpresa!!!, la neu en una setmana a reculat molt i tindríem
que carretejar molt els esquís, canvi de plans....anirem a provar sort cap un
altre canto. El sector esta força tocat, Roc Meler no comença la neu fins la
meitat, Pedrons justet, seguim doncs cap Andorra i pugem cap el Coll d’Envalira,
proposo deixar els cotxes a dalt del coll doncs i veiem força neu i amb recordo
de una travessa feta fa molts anys i que poques vegades és pot fer degut que la
majoria del itinerari passa per carena i el vent sempre i fa de les seves,
provarem sort doncs per aquest sector que sempre és pas transit de motos de neu.
Pujarem al primer cim del dia que és troba coronat per unes
antenes el Pic de Maià (2615m), a partir d’aquí anirem carenant cap el collet d’Ortafà
i a continuació primer per una ampla llomada i a continuació per passos mes
estrets sortejant algun pas de roca, però sense treure esquís fins arribar al
Port Dret, d’aquí podríem baixar cap a Siscaró i la Vall d’Incles, que era la
primera intenció, però canviem de itinerari i seguim carenant, per aconseguir
un bony a 2691m, per arribar-hi tenim que sortejar un tros de neu ben glaçada o
dura que ens fan anar amb compta. Un cop dalt del turonet baixem a un petit
coll, al davant tenim la punxa del cim
del Cap del Port (2749m) i veiem que des de dalt podrem tenir una bona i dreta
baixada cap els clots d’Ortafà i el riu de Sant Josep. Pugem doncs els últims metres
cap a buscar la carena que ens portarà al cim. Des de dalt veiem la pala de la
Cabaneta ben palada i el Roc Meler al fons, per sota la vall de Siscaro i al davant
nostra la bonica pala que ens espera. L’hora és la adequada, el sol a deixat
una neu al” dente”, els primers girs son apoteòsics, anem baixant fins un put
que la baixada afluixa, aquí podríem baixar cap el Estany Mort, colgat de neu,
però veiem que algú ens ho ha desvirgat,
girem doncs cap a la dreta, la pendent és mantinguda però la neu encara és manté,
fen les delícies de la concurrència, arribem al fons de la vall i entrem dins
el pas dels clots d’Ortafà, per on passa
el naixement del riu Sant Josep, aquí els viratges son curts i tancats, un cop
superat el primer estret deixem la baixada i el refugi de la Portélla que ens
queda a la esquerra i en una pista colgada de neu tornem a posar pells per fer
la pujada cap el collet d’Ortafà, pic de Maià i port d’Envalira.
No hem pogut fer el que en principi volíem, però la veritat
que ha valgut molt la pena aquesta circular amb una neu que si en molts llocs
aquesta setmana era un crostó aquí hem
pogut gaudir de un bon descens, d’aquells que fan afició.
Cal dir que aquesta pala al estar orientada al sud, des de
bon mati i toca el sol, a primera hora la trobareu dura i si aneu massa tard
potser molt tova, també cal prestar atenció amb molta acumulació de neu la
segona meitat de la baixada.
Vàrem ser del grup del Sorreig: Salme, Regi, Eladio, J.J
Padnon, Txubi, Artur, Benet i jo mateix.
Artur
El turo del d’arrere potser va ser el que va portar mes
complicacions per qüestió de les pedres
Molt guapota la excursió, nanos!!
ResponEliminaSòc en Lius, mestre
ResponElimina