Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 7 de febrer de 2016

Circular al Pic Negre d'Envalira




Presi a tope recuperat de la lesió



Deixem el bonic i entranyable poble fronterer del Pas de la Casa que en aquelles hores encara resta adormit de compradors de tabac i licors francesos  i entrem en terreny caòtic i fred de blocs encara no tapats per  la neu tot passant per l’estany de les Abelletes i  d’aquí anirem remuntant fins el Port de Fontnegra,  seguidament enfilarem per anar a buscar la pala que ens portarà al  Pic Negre d’Envalira (2821m), trèiem pells sense quasi parar i encarrilem la primera baixada que ens portarà cap el Pic d’Envalira(2785m) que l’envoltarem quasi per dalt per anar a buscar la carena, uns metres mes de baixada i ens traiem els esquís per manca de neu i anem a buscar un petit collet entre el Pic d’Engaït o de la Menera (2776m) i tornem a posar els esquís per fer la gran baixada cap el llac d’Engaït que encara no el veiem, aquesta baixada cal afrontar-la amb neu estable i no gelada.
Un cop al estany, tornem a posar pells, en aquest sector sud  és nota mes la caloreta. Remuntem cap el nord-oest i divisem el coll al que tindrem que pujar entre el pic de Serra Seca i el d’Engaït, la pendent cada cop és redreça mes, cal prestar atenció en les condicions de la neu i en cas de neu dura potser caldrà posar grampons, nosaltres al haver el sol estovat la neu la vàrem trobar al punt. Un cop arribats a dalt ens trobarem en la Portella de Joan Antoni, traiem els esquís i enfilem el cim de Serra Seca (2777m).
De nou a la portella calcem els esquís i comencem la baixada per pendents força disfrutons, sobre la cota 2500 la cosa pren mes pendent, nosaltres entrem per una petita canal que ens i trobem per casualitat, la entrada és una placa de gel viu, cal parar atenció i fer un petit desplaçament lateral per evitar-ho. Seguim baixant per terreny de pins, sembla mentida però encara trobem neu pols, aquí la cosa és força divertida entre sals, pins i altres elements. Arribem a l’estació de Grau Roig i ara tocarà de nou posar pells i remuntar, ho farem seguim l’itinerari Dynafit per esquí de muntanya, però un cop dalt i encara en ganes de guerra seguim pujant fins el Roc Blanc, de on podrem copsar tota la volta que hem fet.
La tarda va caient i el que diuen el homes del temps és va complint, de cop un aire fred i de rafegues fortes escombra els cims, hem tingut sort estem a punt de fer la ultima baixada al poble que ja tenim al fons.


Una bona circular de 1600 metres de desnivell i 18km de recorregut i hem sigut: J.J Padnon, Regina i el recuperat de la lesió el Presi i jo mateix.






J.J arribant al Port de Fontnegre

Regi tastan la primera baixada del Pic Negre

foto tirada per el Presi al fons l'estany d'Engaït

el coll de la Portella al fons a la dreta

baixan de la Portella de Joan Antoni

J.J, al fons els Cubils

entrada gelada de la canal

Superat el primer gir, molt be Regi

arriban a Grau Roig


ultima i dura pujada final

el Pic Negre al fons per completar la volta el Blanc

Pas de la Casa

I per un bon sopar de carnestoltes que be ens ho mereixem una mica de pasta a la arrabbiata, deu ni do com pica

bona foto d'en J.J Padnon, gracies!!

La nit de carnestoltes a portat per fi!! Una mica de neu en tota la Cerdanya, al mati al veure la cosa blanca de nou les ganes de tocar neu (això que feia unes hores  ens havíem tret els esquís). Provarem els boscos de Masella doncs el sector nord esta molt tapadot i a mes barrufa vent.  La Masella en neu recent a petar de esquiadors de muntanya, una delícia tot plegat, fins mig mati tapat després el sol, mirem la Molina, el Puigmal i per fi tenen neu!!!, però clar, el vent va apareixent i cada cop mes fort, els cims de nou és van quedant sense neu...que hi farem, esperar a que aquest bon temps i aquest anticicló fotin el camp.










0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada