Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 10 d’abril de 2016

Pic de Pleta Pelada per l'estació d'esqui de Boi-Taüll





El poble de Taüll esta desert, les pistes d’esquí fa una setmana que estan tancades i una setmana que esta nevant i segurament i hi ha mes neu ara que en tota la temporada, parcer ara esta nevant i no para i nosaltres a l’habitació de l’alberg Taüll, mirant i consultant les prediccions per dema que la veritat son d’aquelles tan imprecises d’encertar.
Anem a planxar l’orella amb aquella sensació de que potser amb fet kilòmetres en va i no haurem encertat la elecció del lloc per encarrilar les traces.
En desperto al mati a primera hora i obro la finestra i veig tot nevat però fa sol, els demes al sentir la noticia fan un bot del llit i ja estan guarnits per començar, però tindrem que esmorzar primer no?. El que esta clar és que la ruta que volíem fer per Aigüestortes no la podrem fer doncs els nuvolós que venent de l’Aran estan enganxats per aquella zona i segurament aviat els tindrem aquí. Esmorzem carreguem i cap a munt.
La segona opció que era fer una travessa començant per el barranc de Sant Martí, tampoc la podrem realitzar doncs tindríem que carretejar força els esquís, seguim amunt doncs cap a les pistes i un cop arribats aquí el vent és molt fort i als cims no diguem, les prediccions donen vent encalmat a partir de les  11  i sol fins les 12, però ara fa un fred rigorós, ens posem tot el material d’abric a sobre, que farem al final? no se sap pas, en principi seguirem per les pistes buides i curulles de neu cap el Pas de Llevata i ja veurem. Estem totalment sols , be trobem en Dani, un noi de Tàrrega que va sol i que s’acopla al grup, serà la segona persona que veurem en tota la jornada. Un cop arribats al pas que dona a la vall de Manyanet, la cosa canvia amb sol i sense vent a mes al davant un toll de neu impressionat, no ens ho pensem i trèiem pells i encarem la primera rampa del coll, la baixada és espectacular, la neu pols humida, anem baixant decantant-nos de la vall per el marge esquerra, la baixada és llarga i disfrutona, quant ja falta poc per arribar a baix encarrilem per un torrent encaixonat que mana al fons de la vall per un tub dret i estret, no ens ho pensem i cap endins, la neu la trobem perfecta i ens permet encarrilar els girs molt tancats i al final ja som al fons de la tranquil·la i solitària vall de Manyanet. Tornem a posar pells i com la cosa sembla aguantar anirem cap el Pic de la Pleta Pelada que tenim al davant  i que dona ja a la Vall Fosca. Busquem el pas per travessar el riu i encarrilem la pujada, sembla per aquí ha bufat força el vent i la neu esta dipositada de forma irregular, pols, dura, crosta, ja abans de pujar hem sentit algun d’aquells sorolls poc agradables al nostre pas, el típic “boomm” sord, tindrem que anar en precaució, en els passos mes drets pugem de un en un i vigilan la progressió del primer a la vegada que anem mirant la baixada dons el terreny és d’aquells trampa e insegur. Ens falten uns 100 metres de desnivell per la carena de cim, però al darrera els núvols i les boires han traspassat la frontera de la vall i estan a prop de passar, que fem? Millor abandonar ara que podem i baixar la pala ara que tenim visibilitat, doncs en boira la cosa pot ser perillosa amb el mantell inestable com esta. La baixada també la fem amb molta prudència, baixa el primer i després de un en un baixen els altres.
De nou al riu, la nostre intenció era pujar cap el coll de Roies i així fer una volta, però el coll esta tapat i decidim pujar per la vall per on hem baixat que al menys coneixem la sortida. Agafem la vall per el marge mes esquerra i mes suau que la baixada que hem fet, el vent fa estona que ha encalmat i la calor ens fa anar amb sols una capa, ens núvols ens estan encerclant però encara tenim sol, la pujada és llarga, però de tant en tan veiem el coll que tenim que anar a buscar. En menys de una hora som al coll, els núvols han marxat cap a l’Aran i a quedat un dia esplèndid, quina mala passada!!, ho aprofitarem seguirem pujant i anirem cap el balcó del Cerví i d’aquí traiem pells i anem cap el Port d’Erta i ja per el sector de les pistes fem la baixada encarrilant la millor traça per els racons de millor neu.
Al final un cop acabada la jornada ens donem per molt satisfets, hem fet uns 1500 metres de desnivell en un  dia que ho donàvem tot perdut, el temps l’hem tingut que anar torejant com la neu que hem trobat de totes les qualitats possibles, no hem fet tampoc el cim, però pensem tots plegats que de vegades cal renunciar per la seguretat del grup, aquest format per la Regi en Benet en Lius, que abans l’hi dèiem el Tou, però que a partir d’ara l’hi hem canviat el nom i l’hi diem “ Jou el dur” doncs aquesta sortida se l’ha ha” currat “i de valent.

Molt be i recomanable el Alberg de Taüll.http://www.alberguetaull.com/el-albergue/
























Port de Llevata

Regi sortida del Port

A l'esquerra el Pic de la Pleta i el Port de Filià ( Vall Fosca) i Pic de Llena a la dreta

el del Montseny


entrada del tub, al fons vall de Manyanet

final del tub

segona pujada cap el Pic de Pleta Pelada


aqui parem, mes amunt la carena

i el Port de Llevata? tercera pujada




de nou el sol, pujant cap el Balcó de Cerví


Cerví de Durro al fons

Jou el dur, jo,Regi i Benet

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada