Aquest any de nou al petit país dels Pirineus que és
Andorra, és celebra la Copa del Mon d’Esquí de Muntanya (World Coup 2017) i com
be sent habitual al grup de muntanya Sorreig un nodrit grup i faran estada per
gaudir de dos dies de competició a gran nivell, al costat de les figures, per a
prendrà una mica i perquè no aprofitant les copioses nevades i la bona neu fer
unes sortidetes per la zona.
Be no cal dir que la situació a la muntanya ha millorat molt
i molt respecta fa unes setmanes, el vent però ha fet de les seves en cims i carenes i a on i trobem més neu és a
les valls i zones boscoses, per exemple la pala de la Fontblanca a la part
final no hi ha neu. La neu te molt bona qualitat i força ben compactada...però
en fi al que anàvem el dissabte a la cursa individual, molta gent bona a la cursa i moltíssim públic a tots els
sectors i el dia és espectacular, vaja tot perfecta, potser destacar la sisena
posició del Kilian, que aquest dia potser no estava del tot finot. Nosaltres
anem seguin la cursa en varis sectors, sobretot parant molta atenció a la
baixada de la canal que baixa del Basser Negre, tot un espectacle!!.
La cosa és va acabant i per nosaltres comencem la jornada,
primer pujarem a l Punta de Peiraguils (2700), amb molta gent que també opta
per aquesta opció i desprès de provar la bona baixada amb una neu espectacular,
remuntem cap el Port de Creussans (2679) aquí trobem una força munió de
free-raiders que estan petan totes les canals i pales, carenem vers el Pic de
Cabanyó que no arribem per encarar unes bones pales força dretotes, en un
principi la companya Regi esta una mica estorada, però després agafa confiança
que dona la bona neu i encara també una bona canal tota rodejada de frees. I així
en el moment que el fred i els núvols van apareixent i amb un somrís als llavis
tornem cap a casa Nikolas.
Diumenge el dia de la Vertical Race a Arcalis, ens llavem
nevant, esmorzem i cap a Arinsal. El dia és rúfol, però no fa vent ni gaire
fred, encarem la pujada tota la colla: Artur, Presi, Lu Marzo, J.j Padnon,
Regi, Angi i jo, cadascun al seu ritma, a mesura que passa el temps el dia va
millorant i apareix el solet, l’ entrenador però posa ritma a la mainada i la
cosa va canviant de ritma deixant certes peses per el camí, arribem al Port
Vell (2494m) amb fet 900 metres de desnivell i com que encara tenim temps per veurà
l’arribada de la penya, tirem de nou cap avall, descens de “luju” cap a la base
intermitja i apa de nou cap amunt que no ha sigut res. Aquest cop en Kilian a
fet segon al pòdium, felicitem a la penya de Turquia que també corren, mes
modestament i cap avall, això si, amb una neu tan excepcional ningú volia
quedar l’últim.
 |
| Osties si aquest és l'Artur...grande!!! |
 |
| coll del Cataperdís |
 |
| pujant al Peiraguils |
 |
| a l'esquerra el Tristaina i el seu llac |
 |
| baixant del cim |
 |
| le Presi |
 |
Arinsal
Resum final, dos dies a tope de bona neu i bona companyia fen allò que mes ens agrada SKIMO.
|
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada