A la recerca de la Pols Blanca

Ens trobem tots al bar de la Serradora, a Sant Pau de Seguries per esmorzar, lloc de trobada de molta gent de la zona d’Skimo i l’hi preguntem al noi del bar com esta el tema per Ulldeter, ens recomana que el millor sector es el  francès de Mantet, doncs el vent a fet de les seves en altres sectors.

Tenim les hores contades a partir de mig dia i aura canvi de temps, venent mes nevades, per altre canto el factor afecta la duració de les pastilles no sabem el temps que ens faran efecta.

En fi, som al primer aparcament de les pistes i enfilem per dins el torrent que hem traça ja feta enfila cap a la portella de Mentet, en aquest punt no som els únics doncs i trobem munió de gent, això si de moment els únics que en aquell moment trèiem pells i baixem el coll en direcció a la ampla vall que mena al bonic poble de Mentet. 

Des de dalt el coll i abans de baixar hem vist a ma dreta un petit cim per sobre de la Jaça del Xai, una mica mes amunt de la Cabana dels Alemanys, que no sabem perquè però ens ha fet una premonició de que hi puguem trobar el anhelat i desitjat “ pow”.  Be però seguim, baixem de la portella i després dels primers metres mes inclinats  entrem ja a la vall, la neu fa un canvi brutal i penós, “crostó”!!!, els ànims cauen com els efectes de les medicines, però anem seguint i perseverant, a mesura que anem baixant i anem trobant arbrets la neu comença a canviar, trobem uns que pugen en cara de felicitat els i preguntem per el tema que tots sabem i ens diuen el que nosaltres esperàvem....sota el cimet i en el bosc i ha el que busquem, la traça ja esta feta per pujar, ole!!! Anem doncs cap el sector del bosc dels Collets Verds.

Anem baixant rapits, però a mesura que ens acostem, per entre el bosc sols sentim crits , riures, xisclets....i quant trobem la traça de pujada, ja veiem de on venien, de entre el bosc surten uns colgats de neu per tot arreu i amb el somriure ampla de orella a orella, no cal dir res mes, encara que ells ens diuen que la neu esta de pena, la qüestió que ells i tornen, i nosaltres posem pells i cap a munt. A mesura que anem guanyant alçada veiem tot el pastis encara verge entre el bosc, la cosa promet i ens anima anar d’apresa per arribar a dalt la carena.

Un cop dalt trèiem pells i cadascun  estria una línia de baixada , comença l’espectacle del “pow-pow”, enrere queden els grips, ara tot soc crits de nosaltres i dels altres que encara estan baixant. Anem xalant d’allò mes per entre els arbres fins arribar de nou al rierol, continuem baixant ja en direcció als plans de la Jaça del Xai que no arribem per tornar a posar pells i tornar a remuntar cap a la carena, el temps va canviant a poc a poc, no dona gaires possibilitats, seguirem la carena fins el Pic de la Baga de la Portella, treure pells i baixem per el torrent de la Portella de Mantet amb bona i rapida neu fins de nou a l’aparcament.

Hem trobat la cirereta del pastis, ho hem donat tot però ara tornem a sentir-nos cansats i engripats. Ha estat una bona descoberta en un indret secret de pow.

Portella de Mentet i la ruta del pow-pow

Vall de Mentet 

J.J Padnon primers girs sota la Portella

Lo Presi

Artur

Regi al bosc

remuntem vers els Collets verds

bona traça

al fons Serra de la Gallina

a dalt dels Collets

Eladi, tot ple de claus i cargols en un genoll, però una maquina del pow

Lo Presi fen linea entre els pins

Txubi ( en Ratafia) malalt però donant-ho tot

retorn

Vàrem fer la sortida dins del cicle de sortides d’esquí de muntanya del GMA: Regi, Txubi (alies en Ratafia), Lo Presi, Eladio ( del tot recuperat), Artur, J.J Padnon i jo.

Moltes gracies Eladi per enviar la foto