Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 22 d’abril del 2018

Pic d'Engorgs i Puigpedrós per Malniu


Sortim el divendres al mitja tarda i arribem a les Alabaus quasi a les set de la tarda, però que posem esquís? Dons vinga tirem cap a fer el Puigllançada, per veurà pondrà el sol, la neu esta pastetes, però la tarda esta tranquil·la els núvols alts van i venen i donen moltes tonalites al cel, quina sensació de estar sols en aquestes contrades tan concorregudes en època d’esquí. Arribem al cim molt rapits, fa fred i va siguent hora de baixar, doncs ens esperant al refugi de la UEC per sopar. La baixada amb les ultimes llums xalant de una neu vella molt disfrutona i quanta neu que encara tenim a la Cerdanya!!.











Per dissabte encara no tenim ben be plans fets però tot parlant amb  el guarda del refu de la Molina, ens diu que fa uns dies va estar per la zona del Puigpedrós i que estar molt be, a mes el guarda del refugi de Malniu ha enllestit la pista que arriba al refu i si pot arribar en cotxa. Fem plans i pim, pam, ja tenim una ruta per demà.

Doncs si arribem al refugi de Malniu i la pista ben neta de neu, paguem els corresponents 3 € per l’aparcament i preparem els trastos. De neu ni ha un munt, comencem a pujar amb força calor per la ruta normal al Puigpedrós, anem força decidits i en poca estona estem a tocar el cim, però el passem una mica per sota, ja el farem al tornar, ens traiem pells i ens preparem per el primer descens de la jornada, al fons a la dreta veiem la Portella de Meranges i a mesura que anem baixant la pala cada cop va guanyant verticalitat, la neu esta força dureta, el qual fa que ens ho prenguem en cura, la pala és força llarga però quan estem per la meitat la neu no esta tan dura i els girs son mes segurs arribem al fons de la cubeta d’Engorgs, quina passada de baixada, potser mitja hora mes i la neu estaria mes tobeta la primera part.  Cal dir, que aquesta baixada en neu gelada o be inestable pot ser molt perillosa. Seguim baixant una mica fins situar-nos per sobre el petit refugi de J.Folch i Girona, quina meravella aquesta contrada, no hi havíem estat mai al hivern doncs la pujada per la vall del riu Duran esta normalment poc innivada i és força feixuga i per la vessant de Malniu, sempre i ha el problema de la pista, per això ara era el precís moment per fer-hi una visita.
Estem absolutament sols, be algun que altra isard que ens mira amb estranyesa. Tornem a posar pells i comencem la segona pujada, ara remuntarem cap el Pic d’Engorgs, el sol ja ha estovat la neu i pugem amb mes seguretat, encarem la pujada cap el coll que separarà les dues puntes del cim, farem la de mes a la dreta doncs preveiem un bon descens. Arribem al cim, les vistes espectaculars cap el vessant de la vall de Campcardos i Andorra, fem un petit mos i ens preparem per la segona baixada . Comencem a baixar directes del cim, la neu esta al punt la qual dona seguretat, cada gir és millor i anem agafant confiança, la baixada és d’aquelles que fan afició. Ens aturem de nou per sota la Portella i mirem les traces que hem fet, en Txubi esta exultant d’alegria com tots nosaltres.
Be ara toca la tercera pujada, creiem que la neu de la primera pala del mati estarà més tobeta, comencem a pujar  uns cent metres i prenem una traça que fa una gran diagonal per situar-nos a una llomada que ens conduirà amb mes seguretat cap el cim del Puigpedrós.  Aquesta ultima pujada dons, tenim que tenir en comte que si  fem la diagonal  i la neu esta molt dura o inestable és molt perillosa, és millor pujar per la carena que va de la Portella de Meranges al cim, encara que tinguem que fer-la en grampons.
Però som, ara si a dalt del cim del Puigpedrós i encarem el que serà la ultima baixada de la jornada, ara si que trobem força gent. La baixada la fem amb neu cremeta disfrutona, cosa que ens fa gaudir d’allò mes. I a la fi encarem la ultima baixada cap el refu per una pala força dretota una mica abans d’arribar al Roc  de la Llosa.
En resum, una gran ruta, amb un ambient del tot desconegut per nosaltres i amb uns grans descensos.
Hem sigut aquest dies: Lius, Benet, Presi, Regi, Txubi i jo mateix. I han sortit en total 1500 metres de desnivell.


sortim de sota el Puigpedrós

Txubi a la pala bestia del Puigpedrós

meitat de la pala

Lius esgarrapant cantells

cap el refugi Folch i Girona

Bony Manye al fons

segona pujada, el turonet a la dreta és per on va a parar la diagonal de pujada

Portella d'Engorgs al fons

arribant al cim


El Noi del Montseny, al fons la pala bestia i el començament de la gran diagonal

Lo Presi a la Primera part de la baixada del cim d'Engorgs

Portella de Meranges i la Regi

baixant del Puigpedrós


En puntejat verd la variant de la tercera pujada



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada