Avui aprofitarem per entrenar una mica, i a mes aprofitaré que
és el meu aniversari per fer una cosa
una mica diferent per celebrar-ho.
Estem molt ben d’hora ,ben d’hora a Aiguafreda, on ens hi ha
acompanyat molt amablement la amiga Marisa. El dia és molt rúfols i els núvols negres
no auguren gaire bon dia, tota la nit ha estat plovent. Comencem ja en pujada
per el GR5 que puja ben decidit cap el Tagamanent, l’espectacle de boires i núvols
és excepcional. Seguirem cap el restaurant de Can Bellver, aquestes hores
tancat i on sols ens venent a rebre un grapat de gossos amb ganes de jugar.
Comencem el camí per el Pla de la Calma, el pas es rapit, però la gana també ,
per això aprofitem per fer una breu
parada, doncs el capità Artur ens delimita el temps, a les quatre parets
enrunades de la Cortada o el Cafè. En un tres i no res ja som a Collformic i d’aquí
ja enfilem la segona pujada del dia cap el Matagalls, el típic camí ben fresat GR5.2, però avui sense apenes gent,
potser per els pronòstics del temps a fet disminuir la afluència.
Seguim en direcció Sant Marçal, les fagedes tenen un color
verd clar excepcional, verdaderament el Montseny és tot un paradís en qualsevol
època del any, l’aigua de la pluja ha deixat les plantes i les flors de uns
colors resplendents, el groc de la ginesta, els narcisos blancs i el verd de
les fulles dels faigs, i el sol que va i be entra el bosc i les boires que van
i venent per entre els arbres, en resum paisatge de fades i follets. Arribem al
Coll de Sant Marçal i continuem per el GR per anar a buscar el camí costerut
que ens enfilarà cap a les Agudes.
En principi la cosa va be, però de mica en mica ja comencem a
notar que la cosa s’enfila de valent, el camí va pujant fent forces giragonses
i tenim que suar una mica fins arribar
al Coll de Les Agudes, que en aquests moments esta força ennuvolat i ja comencem
a escoltar quatre trons, ara ens en recordem de la parella d’amics Marçal i
Magda, que fa unes setmanes els hi va caure un llamp sense mes conseqüències
que un bon ensurt.
Continuem amb el temps força ennuvolat i emboirat cap el
Turó de l’Home, anem a buscar el coll Pregon i comencem a baixar per el PR cap
a Santa Fe, deixant enrere els trons, breu parada al Bar del l’Avet Blau, però
molt breu, per fer un refrigeri i cap a buscar el pantà, que esta tan emboirat
que en prou feines és veu, creuem el pantà i comença a plourà, sort que estem
protegits dels arbres, però res ni cinc minuts, que ja ens tornem a treure’ns
els impermeables, fem camí cap a Gualba per el PR, la baixada serà molt llarga
i força dreta, podrem veurà el salt de la Corbera , tot anem seguint la baixada
una mica més avall tindrem que decidir dos camins un que va cap el Coll de Sant
Vicenç i l’altre cap el Suro Gros, nosaltres agafarem aquest últim, ja fa força
estona que fem camí i ja comencem a notar el cansament a les cames, veiem el poble
a baix, però no acabem d’arribar-hi mai, al final però acabem la gran travessa
que hem fet avui, a la plaça ens espera l’Agnès que ens ve a recollir, però
abans unes cerveses ben guanyades al bar de la plaça, que parcer que esta molt
be.
Una gran travessa, que d’aquí una setmana és farà com a
caminada de resistència dins el calendari d’aquestes marxes de la FEEC,
nosaltres l’hem seguit igual menys la part final de Gualba, doncs la ruta
original va per el coll de Sant Vicenç.
Total de km 45 i 2215 metres de desnivell positiu, nosaltres
ho hem fet caminat tota la estona, tampoc hem anat a fer cronometra i ens han
sortit unes 10 hores efectives.
Hem sigut en aquesta caminada: l’Artur, el Presi, jo i el
guia de la zona el Noi del Montseny.
 |
| Tagamanent |
 |
| Can Bellver |
 |
| Ca l'Agusti |
 |
| Narcisos |
 |
| Turo de l'Home |
 |
| Panta de Santa Fe
I després de la pluja a recollir maduixes
   |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada