Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 12 de maig del 2019

Ultimes neus d’Andorra -Arcalaska




De nou com va sent habitual les ultimes setmanes, anem al  davant i al d’arrere de les prediccions del temps fins quasi ben be ultima hora de la sortida.
Veiem que tenim una petita finestra de bon temps per el dissabte, dia que podem fer una escapadeta cap a muntanyes andorranes i en concret al territori d’Arcalaska, com no.
Com és va notant l’arribada de la primavera, prats verds plens de vaques i cavalls per aquí i per allà, color groc per tot arreu, de flors!! alerta!!, aigua que brolla per rius i rierols i encara muntanyes que encara guarden una mica de neu que de mica en mica és va fonent per la calor del sol i va deixant pas als prats i al retor de tota la fauna i flora, deixant de banda tot el brogit de les pistes d’esquí i els esquiadors de muntanya, tan emprenyadors, que no parar fins la ultima pala de neu.
Quina tranquil·litat els paratges andorrans, sense gent, hotels baratíssims i buits, en resum, el millor moment per  aprofitar les ultimes neus i sense tampoc anar gaire lluny de casa.
Nosaltres anirem doncs a acomiadar-nos del sector tan volgut d’Arcalaska i aquest cop sols amb la presencia d’en Petapales Txubi i el Noi del Montseny.
Arribem al aparcament de pistes, tot per nosaltres i d’altres com nosaltres. La cosa comença prou be, doncs l’amic Noi del Montseny, posa a tota castanya,  ”ultim” de Deep Purple que sona per tot arreu, avui ben fort, sort que portava paracetamols.
Pujarem per les pistes cap a la Portella i d’aquí enfilarem directes cap el Coll del Cap de la Coma (2714m), en neu encara un pel endurida. Arribem a dalt, els núvols que van i venent del nord, ens van deixant veurà el paisatge del sector  d’Angonella. Deixem els esquís i seguirem la entretinguda cresta cap el Pic d’Arcalís (2776m), sempre amb un ull al d’arrere mirant els núvolots que van entrant, doncs sabem que la finestra de bon temps és tanca al mig-dia. Tornem al lloc ha on vàrem deixar els esquís i remuntem cap el cim del Pic de la Bretxa (2761m) i d’aquí cap a la Bretxa, a on esperem una mica per que els núvols ens deixin veurà la baixada que tenim per sota nostra.
Neu” crema – cremeta “ de la bona fins a baix de la pala a partir d’aquí  neu pastosa, ens oblidem de anar cap a Port de Rat, que ni és veu, res de nou cap a la Portella i buscar una bona baixada, després acomiadament per pista que és on la cosa esta millor.
Arribem a baix i de cop i volta entra un fort vent del nord i ja no veiem ni les muntanyes, ens ha anat de un pel de burro.
Hem xalat, hem esquiat encara amb força bona neu, el dia ens ha deixat jugar una mica en aquest petit territori andorrà d’Arcalaska, parcer la carretera esta oberta fins la Coma, oferint moltes possibilitats de fer coses encara un temps.
Baixem cap a dinar i ens parem a un lloc a Martinet, “Hostal de Martinet” boníssim totalment recomanable.....és mentida !!! és una merda!!!! Ni parar!!

Ens acomiadem dels companys  Petapales i el Noi del Montseny, nosaltres ens quedarem  a flairar primavera.

Arcalaska, fins la propera temporada!!!!.







Pic d'Arcalís al fons




Pic de la Bretxa d'Arcalís

Cataperdis al fons


el Noi del Montseny

Petapales Txubi







Per acabar, meteomuntanya  donaven un pronòstic de vent per diumenge fins la matinada, la veritat que ha fent un vent molt fort durant tot el dia.





Refugi de la Feixa



estany de Malniu



dedicat especialment a Petapales: https://www.youtube.com/watch?v=tmiI98EG1Fo


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada