Sortim per l’estació tancada de Puigbalador amb poca neu, però a mesura que anem pujant la
cosa va millorant. Anem cap el Pic de Ginebre, i a mesura que anem pujant ja veiem que la
cosa per baixar esta al punt així doncs que arribem a cim, traiem pells i comencem la baixada
per la banda dreta del que eren les pistes, la neu esta perfecta i xalem la baixada, però a mitja
pala i trobem un CABLE !!! mig amagat que fa que el Presi rebi una forta patacada fent un salt
mortal al aire rebent una forta contusió al coll, un altre que cau a la trampa és en Rubèn,
aquest però no surt tant malt parat, això que s’inicia amb l’esquí de muntanya.
Un cop l’ensurt seguim baixant fins el final de la pendent, on deixem als novells Agnès i Rubèn
que per començar ja en tenen prou, nosaltres tornem a posar pells i remuntem cap el Serrat
del Bosc Negre, d’aquí una bona baixada amb molt bona neu per anar a buscar al fons de tot la
llomada que ens portarà per la carena al Puig de Pla Bernat. Tornem a treure pells i baixem en
busca del Serrat del Clot de l’Egua. Tornem a posar pells, per anar per la carena de pins fins de
nou situar-nos per sota el Pic de Ginebre, per sota el cable, de nou segona baixada bona, per
enllaçar les pistes que ens portaran de nou a peu d’estació.
En general molt bona neu per tot el sector, menys les parts baixes.
Total de la circular: 16km i 1100 metres de desnivell i forem a la sortida: Eladi, Presi, Seves,
Rubèn, Agnès, J.j Padnon, Regi i jo.
L’estació de Formigueres al estar oberta tenim millors
condicions de neu, anem pujant cap a dalt a on s’acaba l’estació i ja anem
veient que la Vall de Galba per on volem baixar no pinta gaire be. Arribem dalt
de la Serra de Maurí i tot esta com un vidre. Optem per seguir la carena de la
dreta, marques grogues, al final tenim que treure’ns els esquís. Quant ja veiem
la baixada cap a Camporells, tornem a posar esquís als peus i baixem cap el
refugi, amb neu dureta, però de bon baixar. Dubtem en anar cap el Petit Peric o
el Morters, al final optem per l’últim, doncs no anem molt be de temps. Per tot
arreu trobem grans plaques de gel ben viu, inclòs la pala del cim es te que
buscar be el lloc per baixar. Per seguir baixant, busquem després de les grans
plaques de gel, la direcció SO, on
trobem unes bones baixades amb molt bona neu (un cop baixem del cim, veiem un
petit turonet al davant, entre clapes de glaç, el tenim que deixar a l’esquerra
i aquí trobarem unes bones pales). Un cop de nou a prop dels estanys de Camporells
tornem a posar pells per remuntar la Serra de Maurí, ara ja hem neu tobeta.
Vàrem parlar amb gent que havia anat cap el Petit Peric i és
varen trobar abans d’encarar la pala del cim amb neu molt dura. En resum la
zona en general molta neu dura o glaç, millors orientacions a mesura que passa
el dia, SO i SE.
En total 20km i 1300 metres de desnivell i fórem de colla:
Eladi, Sebes, Regi, J.j Padnon i Agnès i
Rubèn que pugen cap a la Serra Maurí.
Al contrari que al
Capcir i Cerdanya, a Andorra encara trobem neu pols als vessants nord,
ben
al contrari dels altres llocs a on esta duríssima en aquesta
orientació.
Aquesta sortida ja és una clàssica dels dies de Nadal,
deixem el cotxe al Pas de la Casa, percert
ara és de pagament a tota la zona i tenim que deixar el
cotxe en el macro aparcament, de pago
és clar, atenció en les cues per pagar al tornar, doncs sols
i ha un caixer automàtic.
Agafem l’autobus cap el Tarter i d’aqui comencem a pujar per
pistes cap el Pla d’Espiolets.
Anem cap el refugi de Riba Escorxada i anem encarant per
anar a buscar un torrent amb neu
pols cap el Collet de les Solanelles i d’aqui al cim d’Encampanada,
ara seguirem cap a Soldeu,
Grau Roig, remuntarem cap el Pic Blanc i baixada cap el Pas
de la Casa.
En resum 25km i 2000 metres de desnivell, amb la Regi i J.j
Padnon.
Bones condicions de neu en alçada, tant el sector d’Encamp ,
Montmalús, Pessons, Pic Negre
 |
| uns vells amics Joan Amils i la Clara, amb les nostres respectives filles |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada