 |
| Pic d'Envalira |
Sortim de Soldeu i anem cap el Pas de la Casa, però abans d’arribar
tot baixant el Port d’Envalira en una corba hi ha un petit aparcament allà començarem,
doncs a Pas tindríem que pagar aparcament.
Es a dir començarem avui en baixada, tot flanquejant les
pistes fins situar-nos a la ultima, la dels Isards, a partir d’aquí posem pells
i comencem a pujar per el Pla de la Portella de Valletes.
Ahir va nevar en prou feines dos dits, però per les cares
nords d’aquest sector i trobem molta neu encara sense transformar, és ben curiós
dons per la majoria de zones la neu esta dura, és tan curiós que anem seguint
una traçada de neu acaba de fer per una parella que sembla que tenim al davant
nostra. Arribem fins a sota de el Port de Fontnegre, anem fent unes llaçades
fins un punt que la penya opta per posar gavinetes, seguir sense posar-ne o
optar per els grampons.
Un cop dalt el coll seguim per l’itinerari normal cap el Pic
d’Envalira, ben al costat del Pic Negre. Un cop al cim i fer un menjuc tot observant
les bones vistes traiem pells i encarem la baixada per la vessant sud, un pel
mes endurida però que a l’hora que comencem el sol ja l’ha transformat una
mica, tenim que anar a buscar un espero rocós a ma dreta tot baixant, en una espècie
de coll, aquí ja veiem la clotada i la bonica pala que mena a un petit estanyol
colgat de neu, la millor opció doncs és encara la forta baixada per aquest
marge dret, cal fer el descens si la neu esta ben assentada, nosaltres però
tenim el dubta de neu dura, però als primers girs ja veiem que el sol a fet el
seu deurà, La baixada és fantàstica, però no s’acabat, seguim enllaçant tubs de
neu fenomenal, això que ens pensàvem que per el vessant sud trobaríem mes neu
dura, tub rere tub per la Val d’Engaït, ja som en territori català, deixem l’últim
tub abans dels plans, per tornar a posar pells i fer una petita remuntada cap a
la Portella Blanca, tornem a treure pells i ara baixarem per la vessant de l’Arieja
per un torrentet amb neu d’aquelles que fan afició, sembla que no puguem parar,
però si seguim anirem a parar Portè. Tornem a posar pells als plans de la Pleta
de Barrera, el solet fa que aquelles hores ja de quasi tarda, tinguem una agradable
sensació de caloreta, anem pujant, la neu esta en perfectes condicions, la
ultima pala per accedir al Port de Fontnegre
sembla que hem estat els primers en passar i obrim unes bones llaçades.
Tornem a treure pells i encarem la baixada, neu perfecta, un cop quasi a baix
deixem la traça d’aquest mati i sense perdrà alçada anem a buscar per sobre el
Coll dels Isards, el descens al Clot de les Abelletes, la sortida de la pala és veu molt tiesa, però
la neu esta pow-pow, els girs son segurs i la afició xala de valent, el descens
és prou llarg i sostingut, però els crits de joia s’ escoltant segurament fins les pistes. Un cop acabat,
anirem a buscar de nou la pista dels Isards i d’aquí en un llarg flanqueig on
creuarem totes les pistes del sector de Pas, fins encarar la ultima baixada cap
el bareto de Costa Rodona, al costat de la carretera del Port d’Envalira. Entre
olor de salsitxes i musica hause, tornem a posar per últim cop les pells per
remuntar per anar a l’aparcament on
tenim els cotxes.
Resum final, una bona i bonica volta que passa per Tres
Nacions, i que ens pensàvem trobar una neu dura, ens vàrem trobar amb la
sorpresa de fer tot l’itinerari amb neu
de gran qualitat.
Vàrem ser: Eladi, j.j
Padnon, Txubi, Regi, el Noi del Montseny i jo mateix.
 |
| Pedrons i Font Negra |
 |
| Port de Fontnegra |
 |
| J.j primers girs de cim |
 |
| Eladi a la pala que dona a la vall d'Engaït |
 |
| itinerari de baixada |
 |
| Portella Blanca, punt fronteris de 3 Nacions |
 |
| descens de la Portella cap a Campcardós |
 |
| Txubi buscant la linea |
 |
| Regi, amb el Font Negra al fons |
 |
| el Noi del Montseny |
 |
| pujada cap el Port de Fontnegra |
 |
| ultima pujada al aparcament |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada