Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 7 de juny de 2020

Itinerari de les Fons del Terme Municipal de Mataró




https://www.relive.cc/view/vmqX1QMPzLv


https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/fonts-mataro-06-06-2020-50833287




Si alguna cosa recordarem de l’any 2020, segurament serà per el COVID-19, i tot el que va suposar i comportar de dolent i que ara no exposarem. El que si que és veritat, és que d’un confinament força llarg vàrem passar al que en deien fase 0 i fase 1, al que donava una certa flexibilitat a la gent que feia esport a poder sortir a respirar i fer exercici, això si primer sense moure’ns del municipi i després de la regió sanitària.
Això va comportar que tornéssim a redescobrir llogarrets dels voltants de Mataró, que de vegades teníem mig oblidats i mira per on se’ns va ocorre, descobrir les possibles fonts que teníem dins el nostre municipi i perquè no desprès poder fer un itinerari per enllaçar totes les fonts, tan caminant, corrents o en bici de muntanya i vet aquí el que a continuació us podem oferir :  L’ITINERARI DE LES FONTS DEL TERME MUNICIPAL DE MATARÓ.
La ruta comença per el camí agrícola de les Cinc Sènies i ja a poc de començar ens trobarem amb la primera font i la mes nova, que és troba en el denominat” aqüeducte “ canal antic que facilitava el rec , aquí podem trobar normalment un bidonet d’aigua per poder veure els gossos. Seguirem el camí i el deixarem en el punt que trobem les indicacions del Camí del Nord o GR83, donarem l’esquena al mar i ja començarem a pujar, a la nostre dreta quedarà el Turo d’Onofre Arnau, seguirem vers el veïnat de Mata, ja comencem a trobar el bosc de pi pinyoner i alzinar, pujades i baixades per encarrilar la ruta cap el Sot de la Salamandra, aquí entre antigues alzines i trobem un petit rierol, que havia estat sec des de feia molts any, però ara casualment i torna a brollar aigua, a veurà fins quant, estem a la font de la Salamandra , o com en deien antigament, la font dels Caçadors. La font no te actualment broc i l’aigua brolla del terra. Seguirem la ruta en forta pujada en direcció Can Flaquer, passarem per un bosc d’alzines a on antigament si feia extracció de suro, i únic de la zona de Mataró,  a poc d’arribar-hi   el corriol passa per una gran roca i de seguida trobarem uns antics castanyers, ja secs i morts, el corriolet i passa per  sota, aquí antigament hi hauria la font dels Castanyers, actualment esta totalment desapareguda, sols resta la presencia del antic castanyer, que ha vist passar el pas del temps. Passem per el costat de Can Flaquer i enfilem les escales per arribar a la petita i bonica ermita  de St. Martí de Mata, de nou veiem els colors del mar i la vista ens porta fins ben lluny, Burriac, Montcabrer, Barcelona. Seguim pujant ja queda poc per arribar al punt mes alt de la ruta, per aquí els corriols han desaparegut i ara hi tenim pista que han anat fent per netejar el bosc. Turó de Can Tunyí (401m), amb la seva caseta de caçadors, força malmesa per les bretolades varies, antigament hi havia una petita llarg de foc i a on hi havia arribat a viurà una parelleta de joves francesos, però això parlem de fa molt de temps. Deixem la pujada i anem a buscar el camí de la Cornisa en direcció a Can Bruguera, a la nostre esquerra el mar i a la dreta el Vallès,  el Montseny, els Cingles de Berti , la Mola, Montserrat, el Corredor, el Montalt, en resum molt bones vistes a 360 graus.
Seguim de nou en pujada per anar a buscar el final de la urbanització, tot passant per la font de la Cornisa, ben restaurada i a on si que i raja aigua, porta el manteniment els d’Aigües de Mataró.  Ara anirem al punt mes nord del terme municipal de Mataró al Veïnat de Maians, frontera dels termes de Dosrius i Argentona, en principi aquí hi trobaríem la font de Can Gasarapa , però nomes la ressenyem, el perquè, doncs senzill, el propietari dels terrenys hi te una xabola insalubre a on hi viuen a part de cabres, una munió de gossos deixats anar, a nosaltres quant vàrem anar a fer la investigació ens vàrem acollonir amb la presencia de tant de gos, encara que el seu propietari ens va dir que no feien res, millor doncs deixar-ho estar. La següent font, és troba situada a pocs metres de la cruïlla del Parc Forestal, Argentona i Can Bruguera al que se’n diu el Sot de la Guineu, la font del Rossinyol, a uns 150 metres per sota la pista per on anem, actualment esta desapareguda, però en tot cas la citem perquè no és perdi en l’oblit i per si algú vol fer-hi recerca. Tornem estar a la pista de la Cornisa i tornem a prendrà la direcció de on veníem cap a Can Bruguera, per anar al sector de solei a on hi tenim la resta de fons que ens queden.
Encarem doncs la principal baixada de la ruta, aquí tenim la dificultat mes gran de tot el recorregut, doncs la baixada és directa i amb força inclinació, aquí la perícia de cadascun , i si no, peu a terra que no passa res. Estem al Bosc del Cul del Mon, aquí antigament i havia un abocador, ara ni és nota, per això va comportar, que la següent font, la dels Lladres o també dels Pins Melis, per uns pins que ja quasi han caigut tots, no hi raja aigua, doncs és va perdrà la beta. La font , la vàrem desembrossar, doncs estava totalment colgada de matolls, i per arribar, tenim que deixar una mica el corriol que fèiem servir de baixada (marques vermelles). De la font, sols i queda el mur de pedra, el broc i la pica de pedra. Continuem amb una mica de baixada i encarem cap a la Font dels Tres Ratjos, aquesta és potser la mes ben cuidada de totes i també fa el manteniment Aigües de Mataró, el lloc és ombrívol i frescot i aquí si que hi raja sempre aigua. Seguim ara en pujada fins de nou a dalt la carena a sobre mateix del Parc Forestal, aquí anirem a buscar la transitada font del Parc Forestal.
Ja tenim Mataró a tocar, però encara queda teca i no ho sembla, sortim del parc i podríem baixar, per la gran “xapusa”  que varen fer fa uns anys, un camí  que comunicava la ciutat per la urbanització Can Vilardell amb la zona del Parc Forestal, un nyap i dels bons, tots el bancs de fusta i altres llistons de fusta que hi havia per el camí, per qüestió de les pluges i l’aigua, estan totalment fetes mal be i tirades per tot arreu, una llàstima la veritat!!!. Per no passar per el primer sector del camí, anirem a buscar un corriol que surt de la urbanització i que és mes agradable, fins de nou trobar la pista malmesa que surt del Parc, una mica més avall a on hi resten encara dos banc de fusta, podríem deixar les bicis i anar a buscar la Font de Sant Felix, que esta al costat de la casa de Can Vilardell Vell. Un cop la visita seguim el camí del Parc i a prop d’arribar a la urbanització passem per un pont de fusta i ja som a les primeres cases. Val a dir que aquest pont esta situat en una raconada ben humida i qualsevol dia caurà com la resta de mobiliari d’aquest camí. Un cop al carrer de la urbanització una mica més avall ja l’entrada, amb una cadena de la casa de Can Vilardell Vell , per aquí també podríem anar a la font, de Sant Felix. Seguim baixant per bonic corriol fins trobar la carretera de Can Vilardell, font a l’esquerra, aquesta no te nom. Ara farem una petita marrada i pujarem una mica per el carrer de Can Vilardell , per anar a veurà la curiosa font de nova construcció de Sant Irineu, actualment esta tancada, potser per el virus?, val la pena la visita, doncs és força curiosa.
Be, i ara si, ens queda la ultima font i potser la més coneguda, la del Pericó, en aquesta per no anar per pista i carretera, agafarem un corriol, que al final va a petar a sobre mateix de la font, últims metres tècnics. Que podem dir de la famosa font, tant popular de la ciutat?, lloc de pas de les cavalleries per anar a Canyamars, aplecs, mítings, trobades, si feia de tot. L’any 1985 va tenir que ser tancada, per problemes d’un abocador que hi havia a prop . Després va tornar a funcionar, però el caire era ben diferent de la gent que hi anava, jovenalla que hi anava a punxar-se, gent que hi anava a omplir l’aigua de la setmana e inclús gent que hi anava a rentar el cotxe. En fi, el nou mon. Actualment aquesta font també porta el seu control Aigües de Mataró. I res ja som a la ciutat, a la esquerra, en un petit parc tenim un altre font municipal i ja som de nou a les Cinc Sènies.
Ja hem conegut, les fonts que quedant del terme Municipal de Mataró, com veieu en resten  ben poques de ben conservades, ah si !!! ens deixàvem la Font de l’Aulet, que esta per la Serra de Can Gener, a sota de Can Bruguera i ben a prop de la dels Lladres, però esta actualment tot ballat i no si pot accedir. Doncs això i en resum, queda poc patrimoni de fons, les mes ben conservades son les que porta Aigües de Mataró i les altres, abandonades, en espais privats o rodejades de gossos, una pena del nostre patrimoni!!!

Ruta que és pot fer a peu (senzilla) o en BTT (moderada)
Distancia: 22 km
Desnivell: 700 metres.
Dificultat: moderada sobretot en la baixada  a la Font dels Lladres.  Aquest descens ja surt al “itinerari 2” del llibre de Toni Llovet i Xavier Saleta “Itineraris en btt per la serralada del Corredor i els voltants de Mataró” de la col·lecció Excursionisme (2003), encara que avui en dia, la primera part i mes tècnica, molt mal messa parcer, és pot evitat per un corriol nou que va per la dreta.
Cal dir també, que encara que semblin, pocs kilòmetres i poc desnivell, la ruta és força trenca -cames, sols el tram de Can Bruguera deixa una mica de respir.
Una” rutilla” per conèixer una mica el nostra espai verd dels voltants de Mataró.

Bibliografia:  Museu  Arxiu de Santa Maria http://www.masmm.org/. Llibre:” Itineraris per les fonts de Mataró i municipis de l’entorn” (Grup Llavor)

I gracies a tota la colla del Sorreig, en espacial al J.j Padnon, Salme, Txubi, Artur i també l’Angi per ajudar a buscar informació , netejar i crear la ruta. Gracies.



font de les Cinc Sènies




Font dels Castanyers


Font de la salamandra

font dels Lladres o Pins Melis

Sant Marti







1 comentari: