Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 28 de juny de 2020

Penyes Altes de Moixeró, per la Roca Gran




Hi ha camins marcats, hi ha camins ben fresats, hi ha camins on trobareu força gent i  han
camins que veus cap on vas, doncs en aquesta ruta no trobareu res de tot això, ni marcat , ni
fresat, ni saps cap on vas i a mes nomes i trobareu o isards o voltors, aquests últims esperant
es seu moment, doncs sou una bona presa. I perquè i anem? a més un dels dies de mes calor
de l’estiu, i on tots els matolls i branques ens faran un bon tractament de tatuatges en tot el
cos? No ho se però en el pont de Sant Nazarí ens hi trobem una bona colla.
Be us explico una mica la ruta, cosa un pel dificultosa, doncs com he dit el recorregut és del tot
sinuós, el que si que és totalment fonamental son tenir forces nocions de interpretació del Gps
i anar seguint el traçat.
Sortim i anem cap a les quatre cases de Gréixer, xerrant i xerrant  (això ho porta l’estar
confinats) ens fiquem dins una casa, ens fan unes males mirades i intuïm que no som ben
vinguts. Res el camí que tenim que agafar és sobre el poble i ben indicat com cap a la Canal de
la Serp (marques grogues), a partir d’aquí tenim 1300 metres de desnivell , sense pausa ni
respir, fins que  sembla que giri mes cap a l’esquerra per anar a buscar l’entrada a la Canal de
la Serp, aquí o per aquí i trobarem unes marques , vermelles molt primitives, aquí comença el
joc, tot amunt Gps a la ma i buscar entre el matollar de boixos i ginebres, un bon pas, cosa
difícil, això pot comportar la impaciència dels menys aventurers. Tenim que anar cap el Collet
del Gavatx, be per dir algú, doncs no tenim la percepció de cap coll, la cosa va seguint la
mateixa tònica, estar perduts en un punt de la selva tropical, nomes veiem el matolls que és
van movent, doncs cadascun posa la seva perícia en supervivència. El punt clau, que sabrem
que estem al lloc correcta, es un petit mur de contenció, que la pregunta que ens ve al cap és,
qui collons a fet això?, d’aquí anem a buscar una paret que tenim al davant, però renoi en
Txubi, és fot un bon trau al cap, a picat contra una roca, la sang surt a dojo, però sembla que la
ferida sigui poc fonda, per sort portem una mica de farmaciola.
Un cop superat l’ensurt ja divisem un petit collet, sense matollar, aquí comencem la grimpada
per l’aresta evident, anem seguit el traçat de l’Artur que aquest en sembla que busca els
passos mes complicats, però be, millor això que el matollar, a més les vistes son espectaculars.
Anem seguint la cresteta fins dalt del cim de la Roca Gran, anem seguint la cresta sense
dificultats, fins trobar un petit esglaó que tindrem que des grimpar, fàcil. A partir d’aquí, la
cosa millora, anem per un caminet d’isards, entre collets fent pujades i baixades, alguna que
altre fita, fins arribar als Collets Pelats, un pla vertical verdós i frescot, cosa que agraïm, d’aquí
veiem per sota el camí de la Canal de la Serp, que en cas de complicacions podríem anar-hi.
Anem seguint, per anar a buscar un altre encigalada, per matollar, prestar atenció al track,
anem cap el vessant dret per anar a buscar una canaleta, després la cosa és normalitza,
tornem a estar per la carena, però tindrem que baixar uns metres per el vessant esquerra, per
anar a buscar una canal, que ara si veiem que si la seguim arribem a dalt el cim. Al mig de la
canal i ha un petit pas de roca, un cop superat, serrar dents,  força de cames, fer força amb els
bastons i ferma i dura pujada que a les hores que som, la cosa fa malt, a mes les cames
raspallades per les branques, amb la suor i la calor, fan la seva feina de picor.
Un cop sembla que estiguem ja quasi a dalt, doncs no, la canal gira a la dreta amb mes força i
un cop sembla que ja estiguem a dalt, doncs no!! La canal puja amb mes força, canalitzant les
ultimes forces, uff!!! Per fi!!! Ja som a dalt, i sembla que vinguem de la guerra, entre en Txubi,
que va tot ple de sang  i els demes que qui més qui menys, sagna per algun lloc,fa que la cosa
tingui inclòs la seva gracia.
Be la resta fàcil, anar a buscar la canal de la Serp i xim-pum, llarga baixada, ja per camí ben
marcat i amb gent que puja i baixa, la nova normalitat.

Ruta totalment recomanada a gent que vulguin aventura i sortir de la comoditat de itineraris
fresats. La grimpada, és fàcil cadascun la pot complicar com és vulgui.
El temps per fer el recorregut, vindrà donat per la perícia de trobar el millor itinerari  per entre
la matollada, però entre 5 i 6 hores, a pas normalet segur, i no trobareu aigua en cap lloc.





Regi,Txubi,Benet,Artur i J.j Padnon




pas clau del muret


bona ensopegada



ja recuperat





pas del mico

una Porrassa, aquesta planta és menjar predilecta dels isards


pas de la canal














0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada