Casamanya i Pic de l'Estanyó (Andorra)

Aquesta nit passada ha fet una baixada de temperatura bastant important després de les calorades d’aquest últims dies, aprofitarem per fer una sortida rapida i de mig mati al mirador d’Andorra, el Casamanya,2740m ,des de el Coll d’Ordino. L’aparcament ja el trobem ple, però per sort just al moment surten dos cotxes. El camí és senzill i força transitat, amb pujada sostinguda fins el final. Bones vistes de tot el país Andorra, i res cap avall que fa baixada, que com hem sortit tard ja hi ha gana de dinar.

Si aneu en furgoneta, un bon lloc per fer pernoctació és l’aparcament de Sorteny, que ja hi hem fet estada forces vegades i ens agradada la seva tranquil·litat, sobre tot a partir de mitja tarda, que la gent ja ha sortit de fer les barbacoes.

L’endemà ens aixequem amb la bona fresca, l’objectiu el segon cim més alt d’Andorra, el Pic de l’Estanyó de 2915m. A l’hivern ja l’havia visitat, però a l’estiu no, i la veritat una gran excursió plena de contrastos.

Sortim de l’aparcament  per la pista, agafarem el primer trencall a la dreta per seguir un bonic camí al costat del riu, per fer una retallada a la pista, la tornem a creuar i seguim per un corriol que tenim al davant, tot molt ben indicat. Abans d’arribar al refugi, girem a la dreta, indicacions ja del cim i creuem el riu de Sorteny, per un pont, entrem a uns plans que verdaderament semblant un jardí botànic d’alta muntanya, espectacular!!, ens hem deixat el llibre de flora del Pirineu a la furgo, llàstima!! tot son varietat de flors, colors resplendents, això si que a l’hivern no ho vàrem veurà, som a l’estiu i per sort encara ens queda la primavera que no hem pogut tascar aquesta temporada. Seguim ara ja en pujada per bosc, al costat sentim la remor de l’aigua del riu de l’Estanyó. Acaba la pujada, de moment, i sortim als plans verds, aquesta hora encara no hi ha ningú, una delícia, d’aquí unes hores estarà a petar de gent que va al llac, i si, més a munt trobem el bonic llac rodejat del cercle de l’Estanyó, amb les seves terres negres, a on antigament per aquests sectors si extreia el mineral del ferro. A vora l’estany fem la xerrada amb una francesa de Tolosa però que al jubilar-se va anar a viurà a Ordino i aquesta excursió ja és una clàssica i l’hi agrada repetir-la sola cada any. Pugem junts enfilant la forta pujada cap a la Serra del Rellotge, ella ja ens ho diu és motor dièsel, i va fent sense parar.  A dalt la carena, nosaltres ens entretenim i ella va fent, ens recomana, ara que ve el sector mes encrestat de seguir be les marques, ella diu que tota la estona va amb el cap mirant el camí doncs te vertigen, ah!! I que no agafem el camí no marcat que va per de sota la cresta, que un conegut hi va caure i és va fractura el cap, renoi!! Ho tindrem en comte!!!, be això és un dir perquè l’Agnès, passa de les senyals i agafa aquest corriol que va per la dreta en horitzontal a la cresta, la veritat és que si la cosa esta mullada o gelada una relliscada i vas a petar quasi al llac, veiem la senyora més amunt a la cresta i en sembla que deu pensar que som uns ximplets. Be per sort, avui esta la cosa seca, però no se jo vaig pensant amb el que és va caure per aquí.

Un cop a la cresta carenera, ara si anem seguint el camí, ben marcat i amb força pujada , arribem al cim, tot tastant abans una bona congesta que encara queda de neu.

Del tot aconsellable aquesta bonica excursió a un dels senyors d’Andorra.

Fórem: l’Agnès, l’Angi i jo mateix.  Horari: 6  hores sense pressa.