Quina diferencia més abismal entre el sector de la Cerdanya i el Capcir, si en un lloc en prou feines hi ha neu, en l'altre està a petar. Avui pinta un dia radiant i molt fred, però sense el clàssic de la peli, el vent. Doncs avui que tornem a tenir al company el Kintu, l'hi buscarem una rutilla guapa.
Arribem a l'aparcament de Prat de Mir, als Angles, ja una mica tardet i la cosa està a petar de cotxes, el que ens costa trobar lloc. Un cop preparats ens dirigim a l'itinerari de raquetes que va cap al llac d'Aude, però nosaltres seguim les indicacions d'una ruta BTT d'estiu entre el bosc, així anirem pujant per no tocar pistes, solament un petit tros tocarem per la pista, quasi tot el recorregut el fem per bosc fins a dalt del Roc d'Aude. Aquí seguim direcció el Mont Llaret, però en un moment donat trèiem pells i comencem la primera baixada del dia cap al llac d'Aude, aquesta potser serà la pitjor del dia perquè no aconseguim el que venim a buscar: el pow.
Tornem a posar pells i comencem a pujar de nou com si anéssim de nou al Mont Llaret, però quan assolim unes tanques fusta amb cable mig ensorrades per la neu, trèiem pells de nou i comencem la baixada cap a Bulloses, aquest cop si l'or blanc està amagat aquí, pow de bona qualitat. Arribem a baix, alguns diuen de tornar a pujar i tornar a fer descensos per la zona, però al final optem per fer la llarguíssima pujada cap al Petit Peric. Ja som ben passats el migdia i de lluny veiem la pala a petar de gentada per l'hora que és, suposem que ens deixaran quelcom.
Llaga pujada al cim, dia radiant , les muntanyes dels voltants a petar de neu, potser el Mortiers es veu la pala més gelada. Són les tres de la tarda, així i tot, dona gust encara està per aquí, això que encara ens falta feina a fer.
El descens de la pala, sense paraules, i fins a la cabana de la Balmeta també genial. Entre una cosa i un altre, estem assaborint les últimes hores de la tarda, les tonalitats blaves, la tranquil·litat d'aquestes contrades, avui no dinarem, però per això hem vingut, per aquestes estones bones a la muntanya. Tornem a posar pells per últim cop i fem la pujada final fins Mont Llaret, ara ens acompanya un francès que està mig perdut, amb una llaga al peu.
Arribem al Mont Llaret, ara sí que queda poca estona de llum, trèiem pells i comencem a baixar cap al Roc d'Aude i ja per pistes amb l'última claror del dia baixem xalant d'allò mes, tot per nosaltres. Arribem a baix de pistes que hi ha muntada una festa al bar, musiqueta guapa i bon ambient dancing près esqui.
Una gran volta, amb 4 pujades i 4 baixades, uns 24 km i uns 1700 metres de desnivell, que volem més. El Kinto, feia temps que tocava més pedra que neu, però sembla que ha sortit ben content i els esquís els hi ha tret brillantor.
La penya d'avui que hem compartit tot el dia a part del mencionat, el Presi, el J.j Padnon, l'Anna Regi a tots ells, gràcies!
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada