Avui com que fa un dia molt fred i com diuen els pronòstics als principis de la jornada encara restarà una mica de vent d'ahir, comencem una mica tard. Deixem la Cerdanya enrere ben paladeta de neu i entrem al territori àrtic. Moltíssima gent a l'estació de Porte Pimorens, i molta gent d'skimo per la zona, però sembla que tots vagin en corrua per allà mateix.
Deixaré a la família per les pistes, intentaré fer dues pujades evitant tocar el menys possible pista.
Si agafem la pista verda de Caminal, a poc en una corba ben marcada que gira a l'esquerra entrem al bosc de bedolls, més amunt anirem al costat de la carretera i tranquil·lament i ben sol vaig fent fins mes amunt trobar de nou la pista, la creuaré i per bosc de pi negre i forta pujada vaig a parar a la zona de l'Estanyol, amb el bareto amb olor de frànkfurts. Aquí parlo amb un telemarkero, que pregunta que si m'han dit algú per pujar per pistes, l'hi comento que no ho hi fet, amb comenta que moltes pistes barran el pas als skimos i sols pots circular abans de les 9 del mati, o si no tens el forfait d'skimo. Que hi farem, tothom vol treure cales.
Segueixo per al marge esquerre sota el Roc de les Ombres, la neu està molt bé i per aquest sector vaig completament sol, tots deuen estar cap a la Mina. A poc per arribar a dalt coincideixo una parella en grampons per una pista, que pregunten per la Mina.
Un cop el Mirador, prenen una mica de te amb el termo, una parelleta amb música rap amb fant companyia, ella l'hi treu el casc i començen a fer-sa una bona morrejada, en sembla que sobro, doncs cap a vall....m'hi fet gran....primera baixada, la neu fenomenal, directa cap a baix per la vermella.
Preparau la segona pujada aquest cop cap a la Vinyola. Un cop a l'aparcament, segueixo primer el camí que va fent tothom en direcció a la Mina, molts cursets d'skimo, he passat al costat d'un grupet i un xicot ben possadet deia.: "a l'estiu m'agrada fer winsurf i ara a l'hivern tinc ganes de fer skimo, això mola".
Deixo el camí fressat i vaig cap al telecadira de la Mina, aniré cap al sector de la Coma de la Vinyola. Molta neu, brillant immaculada, un bon gruix i el més important sol com un mussol, obrin traça fonda, observant les canals de les Valletes i algun pujant, potser van una mica tard. És estrany tanta gent per l'altre cantó i per aquí ningú.
Surto una mica més amunt de l'arribada de l'últim telecadira i enfilo cap a la carena, aquí la cosa ja comença estar pelada i molt endurida, els únics que circulant són gent amb raquetes, no crec que sigui el més idoni per tal com està la cosa. I res última baixada , per acabar aquests 1500 metres de desnivell que he fet avui.
El sol va reculant darrere les muntanyes i de cop i volta fa un fred que pela.
( El coll que dona pas al sector de Pedrons està pelat i moltes pedres)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada