En el "mundillo" de l'esquí de muntanya ens podem trobar uns quants referents: un seria la penya que és dedica a col·leccionar cims, uns altres que els hi agrada anar de cabanes i refugis i fer travesses amb els seus corresponents pianos de motxilles, també tenim els que van de tope marca per les pistes, fen una mica el pavero, n'hi ha que els hi agrada col-lecionar metres de desnivell i desprès tenim els que sols busquen una cosa guapa, com es el powder, aquest es s'ens dubta el cas del nostre gran amic i mestre del pow-pow, Rivers ( o lo Lius), jo no se poder si tingues que estriar alguna, segurament faria cas del mestra, que millor que un bon "pow" per trobar la felicitat absoluta.
I res, després de quasi dos mesos de sequera una petita esperança que cal provar, per als dies que vindran.
La veritat que avui ha fet més fred del que pensàvem i la neu s'ha mantingut al dente.
Sembla que de neu per al que diuen els pronòstics no en ve gaire, les cares sud (Meler) ja comencen a estar una mica tocades, el Puigmal per primer cop es veu una mica blanc, inclús avui es podia baixar per les Alabaus.
Però bé, molta penya per aquí dalt i toca fotre el camp ràpid que si no toca llepar amb les cues.
avui sortida familiar
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada