Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dijous, 2 de gener del 2014

TRAVESSA TARTER - PAS els 2000 de NADAL

PRIMERA HORA AL BUS

MOLTA NEU POLS

BONES FESTES A TOTS

OBRINT TRAÇA A LA PENULTIMA PUJADA

ITINERARI AL ROC BLANC

ROC BLANC



Ja fa anys que tenim per Nadal una clàssica, que és anar a fer el 2000 de desnivell i això ho fem al domini de GranValira, Andorra. Per això agafem el primer autobús que surt del Pas de la Casa i ens deixa ja tot guarnits al Tarter, d’aquí comença un continu pujar i baixar, per fer desnivell, aquest acaba a dalt del Roc Blanc el cim que ja ens dona pas
al Pas de la Casa. Aquest any hem estrenat per pujar al Roc Blanc des de Grau Roig d’itinerari Dynafit d’esquí de muntanya, tota una bona pensada!!
Hem estat el J.J, Presi i jo mateix, tot parant al bar de dalt de tot de Sodeu per fer uns caldets ben calentons, 4 hores 30’.

TOSSA RODONA

Lius i Presi, primera baixada

fi primera baixada

J.J

Seves,Jose,jo,Regina,Presi,Dorgee, dalt la Tossa Rodona

cresta dels Trespunts i lloc del allau de placa




Sortim de l’aparcament superior de l’estació d’esquí de Porté Puymorens, deixem les pistes en el seu canto esquerra i anem pujant per la suau pendent fins la cota aproximadament 2000, estem sobre del llom que ens separa l’estació del Bac de la Llata, aquí començarem la primera baixada del dia, en aquest sector normalment la neu és de molt bona qualitat, seran uns 300 metres de desnivell i podem optar per el sector que millor ens vagi be, però sempre en tendència cap a la dreta i en direcció a uns pals de la corrent que és veuen al fons. Un cop arribats a la carretera, la creuem i posem pells de nou per agafar la direcció de la Coma dels Garcia, la pujada és tranqui-la i llarga, entrant per algun torrent una mica mes dret, al final la coma queda tancada per la Portella dels Garcia 2534m , d’aquí seguim el suau llom fins la Tossa Rodona 2597m.
El dia s’està girant, traiem els esquís i els posem a la motxilla per seguir per la cresta, per anar a buscar el coll que ens separa del pic dels Trespunts. Aquí ens tornem a posar els esquis al peus per fer la dreta baixada que ens portara a la Coma dels Garcies. La sortida és dreta els primer girs sembla que la neu estigui ben assentada, fem un reagrupament al costat d’una roca per seguir la baixada i controlar el descens que ara és mes dret, al primer gir ja veiem que la cosa esta malament i és comença a tallar, en Jose esta ja quasi a baix, però jo i tingut mes mala sort i al tallar una placa en fa relliscar i caic a gran velocitat cap avall, amb surten els esquís, com puc giro el cos i amb els peus freno el que puc, uff!!! Quin ensurt!! Recupero l’alè, falten el Presi i Dorgge, a baixar, anem alerta que no tallin i provoquin un allau de mes dimensions, recupero els esquís i respirem ara profundament, estem tots a baix, quina a adrenalina hem passat!!. El cel és tapa del tot, el fred ben viu ens fan baixar ràpidament cap el coll de Puymorens. Travessem la carretera i prenem la pista blava que surt del coll cap el aparcament.
Desnivell de 900 metres i 3 a 4 hores de ruta.
Hem estat: Jose,Presi,Dorgee i jo i ens han acompanyat al cim la Regi, Seves que també és va accidenta en la baixada, Seques i Lius.

diumenge, 22 de desembre del 2013

PORTELLA D'ORLU

començem en baixada

30cm de neu pols sobre dura, Eladio disfrutant

vall de Galva

Barraca de la Jaceta

Puig de Terrers, el que tenia que ser l'objectiu

passos encaixonats

molta neu

Presi i Benet

pujant a la Portella d'Orlu

ultim tram, el Presi currant

la Portella

Pic de Baxouillade

Benet i Eladio del equip Valles del  Sorreig

Benet

J.J encarant els girs

Presi enfocant les pales

zigue-zagues a la Portella d'Orlu

El punt vermell no és un va caure l’allau però és perillós.   
Deixem el cotxe al aparcament superior de l’estació d’esquí de Formigueres i un cop tot preparats anem a  buscar la pista de raquetes que actualment i passa una maquina per aplanar-la per poder fer-hi esquí nòrdic, al cap de poca estona la pista acaba, en aquest punt traiem pells i encarem la baixada per dins el bosc tot tallant els giravolts que fa la petita pista. La neu de fa uns dies encara és conserva pols a sota una capa de neu dura fa que el descens sigui tot una delícia fins trobar la pista d’esquí nòrdic que probe d’Esposolla estem a la vall de Galva, el bosc encara conserva la neu caiguda d’ahir , posem de nou pells i seguim tot planejant per la pista d’esquí nòrdic, a prop del pont dels plans de l’Orriet a la dreta trobem una bonica font que surt un bon doll d’aigua ben gelada, seguim la pista fins el refugi de la Jaceta a on acaben les pistes d’esquí, la pista segueix per sobre el riu tot pujant una mica mes, en aquest sector en grans acumulacions de neu fins arribar a la Jaça de la Llosa i passat aquesta esta molt exposat haver-hi allaus d’altura provinents del Puig del Pla de Bernat.
Anem seguit per la vall i veiem en un moment donat un pont per sota nostra que creua el riu, aquest punt és el que tindríem que prendre per dirigir-nos al Pic de Mortiers o al refugi de  de Camporells, nosaltres seguim per anar a buscar un torrent encaixonat, per sortir a uns plans que ens portaran als estanys de la Portella d’Orlu, que ja veiem tot dreta al davant nostra.
Si per la Cerdanya al pujar hem pogut veure que  hi mancava neu en aquest racó sembla ser que la tenen tota, però a mesura que hem anat pujant hem pogut comprovar que no estava del tot estabilitzada, doncs trobem moltes acumulacions de neu transportada per el vent i molt solta, això fa que anem en compta al hora de fer qualsevol pujada, tal és aixis que al baixar per un lloc que havíem passat i havia caigut un allau provocat per un tall superior entre dues parets de quasi un metre de profunditat que va caura sobre les nostres traces, el volum del petit allau però era grandiós.
Encarem la pujada a la portella, sembla que la neu estigui millor, la pujada és dreta i l’últim metro abans de treure el cap ens tenim que treure’ns els esquís. Estem a la Reseva Nacional d’Orlu, així ens indica una placa, la vista a la fosca vall d’Orlu és impressionant a la nostra esquerra el Pic dels Recantons, al fons a la llunyania la silueta de la dent d’Orlu, sembla ben be la entrada a les terres fosques de Mordor, del Senyor dels Anells.
Traiem esquís i els posem a la motxilla, continuem per la dreta cresta que porta al pic de Baxauillade, quant la cresta és fa rocosa tornem a posar esquís tot treien les pells i comencem a baixar, el corredor que tenim a sobre per pujar al pic de de Baxouillade esta la meitat sense neu, el que ens fa desistir seguir fins el cim, cal dir que un cop fet el corredor fins el cim encara que davant nostra sembla tot una cresta no presenta cap dificultat. Seguim doncs baixant buscant les millors pales però anat molt en compta de no fotrens res per sobre fins superar el estany d’Orlu, seguim per on hem vingut i quasi per sobre el pont trobem un grup de francesos amb esquís que volien anar a fer un corredor, era la una del migdia !!, els i diem que la neu no esta ben assentada i que per el camí havia caigut un allau, però ni cas, diuen que no hi ha problema...deuen de ser dels bons, al menys per el material que porten. Nosaltres seguim cap avall ham la feina feta, el sol s’ha amagat a la freda vall de Galva, la neu torna a estar freda i pols, tenim que tornar a remuntar per on havans havíem baixat. Aquest cop no seguirem fins dalt la estació d’esquí per fer desnivell, doncs el Presi te que complir.
De vegades va be sortir de les rutes convencionals d’esquí per endinsar-nos en terrenys desconeguts, potser no arribes a cims però descobreixes racons nous, movent-nos en un terreny d’autèntica aventura.
Llarga sortida de uns 20km 1100 de desnivell i de unes 6 hores sense pausa.
Aquest cop hem estat l’equip del Vallès: Eladio – Benet, en J.J sense la companya i Presi i jo mateix







dilluns, 9 de desembre del 2013

CIRCULAR A LA MINA


El pic de la Mina (2683m) és un clàssic dels clàssics, qui mes qui menys que faci esquí de muntanya l’aura fet mes d’un parell de vegades.
Aquest cop però el farem en circuit, per això anirem cap a la duana francesa -andorrana del Pas de la Casa, allà passarem la frontera per donar la volta allà mateix i tornar a entrar a França, i això perquè? Doncs molt fàcil, l’únic i petit aparcament que tenim el trobem a ma esquerra tot pujant, això amb temporada de neu, al no poder fer el canvi de sentit tenim que fer-l’ho encara no a un kilòmetre fins la duana per poder girar.
Deixarem doncs el cotxe en el minúscul aparcament  i un cop els esquís als peus seguirem per el costat de la carretera fins el pont de Balandrar. Entrarem a la vall en suau pujada per el marge dret del rec que baixa dels estanys dels Pedrons, a la nostra dreta tot pujant anirem tenint la figura del cim de Pedrons i les seves pales i canals. En un principi teníem que fer aquest cim i baixar cap el llac de Pedrons, però  anàvem una mica justos de temps. Un cop en el estany i envoltats per les parets i corredors del Pic de Fontfreda que envoltant tota la coma, fem un gir esquerra(S/E) enfocant les traces a un coll que ja s’endevina al fons, la pujada gradualment és fa mes dreta fins el coll de l’Orri de la Vinyola (2664) tenim la Mina a tocar però el descens que teníem  per sota no perdona, traiem pells i comencem a traçar per una bona pala encara verge cap el estanys de l’Orri de la Vinyola (2496) que el deixem per sota, continuem baixant per el rec que ve del estany, al costat tenim les parets de les Valletes, a uns 2300m parem i tornem a posar pells per pujar al massificat pic de la Mina.
Comencem el descens, però aquest cop anem per sobre els lloms fins mes o menys la cota 2300, que girarem vers l’esquerra, per anar a buscar unes potents pales que al principi no veurem el que ens espera, però res, desprès d’uns girs ja veiem al fons la carretera i el pont de Balandran,  la baixada la fem encarant per allà a on sembla millor, el descens és de pel·lícula a mes normalment la neu en aquest sector és de molt bona qualitat, segurament la gent que venia d’Andorra en cotxe veient la pols que deixàvem en cada gir.
Una sortida que no s’ha deixar perdre, amb dos bons descensos, tot per tan sols 1100 metres de desnivell en pujada.
Horari de 5 a 6 hores, si feu el Pedros conteu 2 a 3 hores mes.
Penya de la sortida: Artur,Regina,Eladi,Salme, Benet i jo mateix.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5747283

pujant la vall de Balandran

Roc Meler al fons


arriban al llac de Pedrons

el noi del Montseny

arriban al coll de l'Orri

Salme i Benet al fons la Mina

coll de l'Orri

primera pala al fons la Vinyola

Eladio enfocant la pendent amb els Movement

pendets sobre l'estany de l'Orri

Eladi,Benet,Regina,Salme i jo

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5747283









diumenge, 1 de desembre del 2013

TUIXENT

taula per esmorzar

taula també per encerar

Angi

la casa grogue del bosc


al fons el Pedra


  • Sortir de la furgo per fer la ultima pixaradeta abans d’anar a dormir sempre és difícil, amb l’escalforeta que fa dins qualsevol surt. L’aire d’aquesta nit és molt fred, quasi fa mal al respirar, el silenci és absolut solsament la mica d’aire que fa moure les branques fa un lleu soroll, el frontal enfoca la neu i aquesta brilla en petits cristalls, no a sortit la lluna però el sostre esta cobert d’estels, quina pau que és respira aquestes hores a les pistes de nòrdic de Tuixén, potser és el primer cop que anirem a lliscar per novembre, quina sort aquest any !! l’esquí nòrdic va be per agafar fons i tenir tot el cos preparat per treballar en condicions de fred, cames, braços, abdominals...va molt be compaginar-ho amb l’esquí de muntanya i si tenim dies insegurs o de neus dolentes és una bona opció com deia Fritjof  Nansen : “És difícil d’imaginar rés més gratificador i estimulant que lliscar ràpidament pels boscos nevats amb l’agilitat d’un ocell, amb el fred aire de l’hivern acariciant els nostres ulls, les branques dels avets a les nostres galtes. Mentrestant, el cervell i els músculs s’esforcen per evitar l’obstacle inesperat que en qualsevol moment pot interposar-se en el nostre camí. No és com si la vida cultural s’esborrés de cop dels nostres pensaments i és quedés al darrera, com ho ha fet l’aire de la ciutat?. Hom identifica els esquís i la natura com formant una sola cosa. Això desenvolupa no sols el cos, sinó també l’esperit, i té per el nostre poble una profunda significació més del que molts puguin sospitar”.
    Quant l’endemà sortim a lliscar i curiosament quasi sols ens venent a la memòria aquestes paraules del gran xicot Fritjof, m’entres llisques per entre mig del bosc t’oblides totalment de tota la porqueria que estem vivint actualment en la nostre societat i tot el que comporta, son espurnes de felicitat, que poc que costen i que poc és valoren per la majoria de gent. En fi una dissertació, en tot això comença a nevar i a bufar vent serà hora d’anar plegant, ja hem perdut el temps que hem estat fent voltes per aquestes pistes entre mig de grans boscos, ara ben nevats.

    Per el furgoneters, podeu aparcar al aparcament de dalt de les pistes, sobre les 8 del mati obren els serveis i estan molt nets i acurats, també tenen una sala de pique – nique per si no voleu fer els àpats a dins la furgo.