Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 22 de desembre de 2013

PORTELLA D'ORLU

començem en baixada

30cm de neu pols sobre dura, Eladio disfrutant

vall de Galva

Barraca de la Jaceta

Puig de Terrers, el que tenia que ser l'objectiu

passos encaixonats

molta neu

Presi i Benet

pujant a la Portella d'Orlu

ultim tram, el Presi currant

la Portella

Pic de Baxouillade

Benet i Eladio del equip Valles del  Sorreig

Benet

J.J encarant els girs

Presi enfocant les pales

zigue-zagues a la Portella d'Orlu

El punt vermell no és un va caure l’allau però és perillós.   
Deixem el cotxe al aparcament superior de l’estació d’esquí de Formigueres i un cop tot preparats anem a  buscar la pista de raquetes que actualment i passa una maquina per aplanar-la per poder fer-hi esquí nòrdic, al cap de poca estona la pista acaba, en aquest punt traiem pells i encarem la baixada per dins el bosc tot tallant els giravolts que fa la petita pista. La neu de fa uns dies encara és conserva pols a sota una capa de neu dura fa que el descens sigui tot una delícia fins trobar la pista d’esquí nòrdic que probe d’Esposolla estem a la vall de Galva, el bosc encara conserva la neu caiguda d’ahir , posem de nou pells i seguim tot planejant per la pista d’esquí nòrdic, a prop del pont dels plans de l’Orriet a la dreta trobem una bonica font que surt un bon doll d’aigua ben gelada, seguim la pista fins el refugi de la Jaceta a on acaben les pistes d’esquí, la pista segueix per sobre el riu tot pujant una mica mes, en aquest sector en grans acumulacions de neu fins arribar a la Jaça de la Llosa i passat aquesta esta molt exposat haver-hi allaus d’altura provinents del Puig del Pla de Bernat.
Anem seguit per la vall i veiem en un moment donat un pont per sota nostra que creua el riu, aquest punt és el que tindríem que prendre per dirigir-nos al Pic de Mortiers o al refugi de  de Camporells, nosaltres seguim per anar a buscar un torrent encaixonat, per sortir a uns plans que ens portaran als estanys de la Portella d’Orlu, que ja veiem tot dreta al davant nostra.
Si per la Cerdanya al pujar hem pogut veure que  hi mancava neu en aquest racó sembla ser que la tenen tota, però a mesura que hem anat pujant hem pogut comprovar que no estava del tot estabilitzada, doncs trobem moltes acumulacions de neu transportada per el vent i molt solta, això fa que anem en compta al hora de fer qualsevol pujada, tal és aixis que al baixar per un lloc que havíem passat i havia caigut un allau provocat per un tall superior entre dues parets de quasi un metre de profunditat que va caura sobre les nostres traces, el volum del petit allau però era grandiós.
Encarem la pujada a la portella, sembla que la neu estigui millor, la pujada és dreta i l’últim metro abans de treure el cap ens tenim que treure’ns els esquís. Estem a la Reseva Nacional d’Orlu, així ens indica una placa, la vista a la fosca vall d’Orlu és impressionant a la nostra esquerra el Pic dels Recantons, al fons a la llunyania la silueta de la dent d’Orlu, sembla ben be la entrada a les terres fosques de Mordor, del Senyor dels Anells.
Traiem esquís i els posem a la motxilla, continuem per la dreta cresta que porta al pic de Baxauillade, quant la cresta és fa rocosa tornem a posar esquís tot treien les pells i comencem a baixar, el corredor que tenim a sobre per pujar al pic de de Baxouillade esta la meitat sense neu, el que ens fa desistir seguir fins el cim, cal dir que un cop fet el corredor fins el cim encara que davant nostra sembla tot una cresta no presenta cap dificultat. Seguim doncs baixant buscant les millors pales però anat molt en compta de no fotrens res per sobre fins superar el estany d’Orlu, seguim per on hem vingut i quasi per sobre el pont trobem un grup de francesos amb esquís que volien anar a fer un corredor, era la una del migdia !!, els i diem que la neu no esta ben assentada i que per el camí havia caigut un allau, però ni cas, diuen que no hi ha problema...deuen de ser dels bons, al menys per el material que porten. Nosaltres seguim cap avall ham la feina feta, el sol s’ha amagat a la freda vall de Galva, la neu torna a estar freda i pols, tenim que tornar a remuntar per on havans havíem baixat. Aquest cop no seguirem fins dalt la estació d’esquí per fer desnivell, doncs el Presi te que complir.
De vegades va be sortir de les rutes convencionals d’esquí per endinsar-nos en terrenys desconeguts, potser no arribes a cims però descobreixes racons nous, movent-nos en un terreny d’autèntica aventura.
Llarga sortida de uns 20km 1100 de desnivell i de unes 6 hores sense pausa.
Aquest cop hem estat l’equip del Vallès: Eladio – Benet, en J.J sense la companya i Presi i jo mateix







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada