Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 15 de setembre del 2014

L'OLLA DE GREIXER




Sortim a mitja tarda , hem deixat un cotxe a sota de Greixer, a la carretera que puja cap a coll de Pal, el lloc de començar és ben visible doncs esta indicat en cartells i marques de pintura de la ruta dels Bons Homes( GR 107) i de la Cavalls al Vent (punts taronges) . Un altre cotxa puja directament al refugi del Rebost amb la resta del equipatge, en resum pugem amb poca cosa, la pujada és de uns 800 metres de desnivell, però no és fa gents feixuga doncs passarem per uns boscos extraordinaris amb unes bones ombres, la pega potser que el personal que anem son fanàtics caçadors de bolets i als primers arbres ja i estan ficats, doncs ni ha per donar i regalar, en fi, els deixem i seguim cap amunt i sense donar-nos compte ja som al refugi (1640m), a on ens esperen la resta.
El refugi Rebost val molt la pena fer-hi estada dons el lloc és fenomenal, a mes ara feia temps que no hi estava i encara i conservem l’amistat. Val a dir també, que si menja molt be i no cal dir el tracte és meravellós, de vegades pensem que en alguns refugis és el que falta.
La predicció per diumenge és una mica complicada a partir del mig-dia, per el que a les 7 del mati ja som a taula amb un bon esmorzar.
Sortim del refugi tot seguint les marques taronges que ja no deixarem fins molt mes tard, la primera pujada és fa notar, però de seguida entrem en un terreny de bosc molt agradable, anem seguint per de sota els Rocs dels Canells, al davant tenim la vista de tota la Olla que ens tocarà fer, el camí va pujant suaument fins les ultimes rampes de la Collada de Comafloriu(2191m), a la dreta ja tenim el Puigllançada i la Molina, al darrera  les valls la boira encastada i el Pedraforca que i treu les banyes, anem pujant ara per terreny mes erm cap el Serrat Gran, a on trobem el GR150.1 que ve de coll de Pal, la pujada és continua fins els Rasus de Comabella que ja planeja mes, atenció en aquest sector en cas de boira, al fons ja veiem la silueta del Refugi Niu de l’Aliga (2520m) i a on tindrem que anar.
Potser que recordi és la primera vegada que i pujo sense els esquís i és fa un pel estrany, mengem unes barretes i per un petit collet del d’arrere del refugi tirem avall, la pendent és pronunciat però el camí esta ben fresat, al davant ja tenim la Cerdanya , ara caldrà anar seguint tota la carena, seguint les marques de tots colors: la del GR 150.1, les taronges, les grogues...
No ja pèrdua, suposo que al passar tanta gent a les curses que si fan per aquest sector la cosa queda molt ben marcada, a la nostra dreta grans boscos que van a parar a la plana ceretana, la esquerra per  de sota els cim parets rocoses que cauen al Berguedà, nosaltres  anem passant per colls i cims, el primer el coll de la Vall a sota la Tossa, el Puig de la Canal Freda, la Roca dels Llamps, parcer els núvols començant aixecar-se per el sector de Perafita i Tossa Plana, coll de Jou, possible escapatòria en cas de mal temps cap al Rebost, les Roquetes i la llarga carena de la Miquela fins rematar a les Penyes Altes  de Moixeró (2279m), a partir d’aquí el camí comença a baixar fins el Collet del Raset, aquí també tenim una possible escapatòria en cas de mal temps per la Canal de la Serp, que baixa directa cap a Greixer. Anem per de sota el Moixeró per uns prats plens de vaques , un cop donada la volta en aquest turo ens trobem un coll, coll de Moixeró, indicació de una font, aquí acabarem la Olla i tirarem cap avall tot seguint unes fites de pedres i marques grogues seguirem un corriol per bosc que ens portarà cap el refugi Sant Jordi (1585m),  fem parada a buscar aigua de la font, la cosa és posa grisota, no falta gaire per la pluja, seguim ara per el GR 107, dels Bons Homes i també marques taronges, anem baixant cap a Can Escriu, aquí ja comença a ploure, seguim la pista i en un moment donat prenem un corriol (marcat) la pluja no deixa però que els boletaires omplint bosses del preuat tresor, qui diu que plou si tot esta ple de bolets!!!, arribem al Coll d’Escriu ben xops i plens de bolets per tot arreu, prenem la pista ja de forta baixada i per entre mig d’un frondós bosc, els trons i llamps fan acte de presencia, però la addicció al bolet ho supera tot, la caça continua de ple, sort de l’Angi que ens fa obrir els ulls i seguim cap a Greixer que queda molt poc sense mirar els marges per possibles temptacions. Queden menys de dos kilòmetres per el cotxe i retrobar a la gent que avui han anat a buscar bolets, be nosaltres en principi no ho teníem que fer però per un cop que tenim sort...be quedava poc, però l’aiguat va ser considerable fins arribar a baix,  però no se perquè, que tots estàvem molt contents, per la ruta 1800 de desnivell en uns 26km, la trobada de bolets, el paisatge fabulós, la bona estada al refugi i perquè no, la dutxa d’última hora.

Vàrem ser: Angi, Artur, Presi, Albert i jo .
Horari dels dos dies: de 5 a 6 hores, nosaltres és clar en vàrem estar mes.
Època idònia per fer la ruta, no cal que us expliqui molt mes. Al Hivern i primavera i trobareu neu, i no anar-hi si és dia de Trails o Ultras o Extrems.


comença la pujada

Angi i Irka

cau la tarda al Refugi

refugi del Rebost

Boires, al fons el Pedra i el Cadi

al fons part de l'Olla

cami vers la Collada de Comafloriu


baixant del Niu de l'Aliga



refugi Sant Jordi, Presi , Angi, Albert i Artur

gent de l'Ariege al coll d'escriu fent els Bons Homes




diumenge, 7 de setembre del 2014

El descens d'Angostrina



Al costat del petit poblet de Targasona a la Cerdanya i trobem una zona de blocs granítics, el Caos de Targasona, lloc emblemàtic per els escaladors de tot Europa http://www.barrabes.com/actualidad/reportajes/2-9139/caos-targassonne-bloque-pirenaico.html . Entre el Caos i el poblet i trobem un petit càmping http://www.lagriole.com/index.php/es/ que és una delícia és per això que moltes vegades i anem a fer estada.
Havia quedat amb els companys Salme i Llovet, per anar a fer un tomb en bici de muntanya, itinerari curt doncs avui tenia que ser aviat a lloc.
Sortim del càmping en direcció el poble i a la rotonda que trobem abans girem a l’esquerra, per una pista asfaltada en direcció a Mas de Villalta i l’ermita de St.Viçens, un tros mes amunt ens trobem la carretera que va a la central solar Thémis, aquí passem una tanca i per un camí una mica difús anem a buscar la pista de la Vall d’Angostrina, la pista segueix una tubària d’aigua i és força planera  que anem seguin fins quasi al final que girarem a l’esquerra per un altre pista que baixa força dreta i amb pedres fins trobar el riu. Si haguéssim seguit per on veníem, per baixar al riu és per corriol i de carretejar bici.
Creuem el riu per un pont de fusta força atrotinat i ens trobem amb la pista que surt del poble d’Angostrina, seguim amunt en pujada fins  a la petita ermita romànica de Sant Martí d’Envalls.
Seguim la pista en pujada fins trobar al cap d’una estona una corba molt tancada si la seguíssim aniríem cap a la Jaça del Capellans als peus dels pics del Collroig(2800m).
Nosaltres anem  al que veníem buscar la trialera de la carena de la Serra que va petar a les Escaldes, entre Dorres i Angostrina. Aquesta baixada ja l’ha havíem tastat en un altre ocasió, però i havien  trossos molt exigents que és tenia que posar peu a terra, ara anàvem a solucionar el problema buscant un corriol paral·lel.
El començament de la baixada és molt evident en marques grogues  que anem seguint, però tenim que estar atens doncs en uns prats deixem el corriol principal i anem per el prat a buscar un altre corriol, que evitarà els passos mes compromesos...ho vàrem encertar!!, al cap de poca estona de baixada retornem al corriol que havíem deixat, ara si que l’anem seguint fins trobar una pista, que ja ens portar a les quatre cases de les Escaldes., d’aquí entrem al poble d’Angostrina i seguim la carretera fins una corba a on  prenem un trencall a la dreta, baixada curta cap a Cereja, deixem pista asfaltada i prenem pista de terra que comença a pujar tot decidida de retorna al Càmping.
Una bona baixada Ceretana i una curta ruta de matinal en BTT.


travessant el riu d'Angostrina

pista final cap Angostrina




diumenge, 31 d’agost del 2014

L'OLLA DE LLES

dissabte, 23 d’agost del 2014

LA TORRASSA DEL MORO tour en BICI




Arnau Porta, Regina,Salme,jo i Angel

Dia d’estiu o dia mes semblant a tardor, la nit passada a estat caient una d’aigua que deu ni do, avui però hem quedat per sortir amb bici i el capità Salme ja nomes sortir dona unes instruccions clares: avui hem d’aprofitar la fresca, això vol dir dues coses, que ens hem d’abrigar o que la ruta serà llarga...doncs be era el segon.
Sortim de les planes del Maresme per enfilar cap a la serralada que tenim a sobre per el camí de St. Carles, la fresca s’ha d’agrair i que no i tinguem pols per tot arreu també doncs feia temps que no plovia, això si tenim el que diem nosaltres “fez-fez” que son acumulacions de sorra que costa pedalar. Un cop a dalt a St. Carles anem a mirar si veiem un amic a casa seva...mala sort no hi és, però el seu fill ens dona una mica d’aigua, seguim ja en baixada a buscar les planes del Vallès i d’aquí a Cardedeu, aprofitarem també per anar a veurà uns amics que fa temps que no els veiem.
Un cop formalitzada la visita la cosa serà anar tornant per això anem cap a les dures pujades de la Torrassa del Moro, un cop dalt pugem a la torre per fer una ullada a les serres del voltant i al bar que tenim a sota, doncs si des de fa un temps ja un bar.

Ja solament ens queda tornar, ha estat una bona ruta, que hem aprofitat per anar a visitar vells amics del Vallès.



camins de Cardedeu




dalt la torrassa del moro

23 d'agost, tardor

no és la selva

però quasi

el Maresme tropical





dijous, 21 d’agost del 2014

732 CAMI DE LA RIBERETA EN BTT



Sortim del petit o molt petit poblet de Caldegas, ja que és mes petit el poble que la part urbanitzada i son mes la gent d’estiueig que la gent que pròpiament i viu. Sortim primer per la carretera que va a buscar el poble de Bourg Madame o Guingueta d’Ix, fronterer amb Puigcerdà.  Tenim que anar en compte, doncs a ma dreta agafarem el bonic corriol que va paral·lel al Segre entre camps i bosc de riera, si ha plogut també algun que altre bassiot.
Arribarem a la Guingueta per d’arrere la petita plaça de torus, travessarem la carretera per anar cap a Palau de Cerdanya i d’aquí  ja a buscar la pista que ens anirà portant cap a cotes superiors, tot admirant la plana Ceretana que tenim per sota. No és una pujada enfarfegosa, a mes ens acompanyarà el bosc tota l’estona, cosa que és d’agrair si és l’estiu.
El punt culminat serà el Pla de les Forques a uns 1700metres, aquí començarem la baixada, per pista tot passant per un refugi i una zona de pícnic, al davant ja podrem veurà les estacions de la Molina i la Masella, el Puigllançada i la Tossa d’Alp, la baixada és rapida i en un moment som a la carretera que puja a a la Collada de Tosses, travessem la carretera i al davant tenim un pas molt tècnic en baixada, passat aquest sector seguim en corriol, al fons el poble de la Molina que tenim a tocar, el corriol arriba a la carretera antiga de la Molina, la qual tindrem que agafar, doncs no tenim cap altra opció.
Del poble de la Molina, anem cap a l’estació de tren i per un pas elevat, creuem les vies, a partir d’aquí ja trobem el camí 732 o camí de la Ribereta.
Aquest és un camí arrengat i molt ben cuidat amb una sèrie de ponts i passarel·les per dins un frondós bosc , tot travessant rierols, son 8 km, als quals i trobarem de tot però sempre en corriol, passos fàcil, difícils i molt difícils, però val molt la pena endirsar-s’ha en aquesta boscúria. A poc d’arribar al poble d’Alp el camí és obre i passa per prats al costat de la riera, també per el costat del gran castell de la Torre de Rius.
Aquest camí al hivern pot esta cobert de gel, doncs quasi no hi toca el sol, també en dies de festa o vacances cal anar amb compte, doncs i trobarem gent a peu.
Un cop a Alp, seguirem per pistes de la plana fins Puigcerdà i d’aquí entrarem per l’antiga duana i resseguirem el mateix camí d’anada.
Molt bon itinerari a ma d’un gran coneixedor de la zona: Toni Llovet i vàrem fer colleta: el Salme, Xavi, German, Francesc i jo mateix.

Dificultat mitjana, amb alguns trams molt tècnics i exposats.
Durada: 3h30’
Desnivell aprox 900m.
I 43 Km.




la colleta en les primeres rampes



Al fons el Puigllançada i la Tossa


descens a la Molina

Toni Llovet

el pas de la via del tren a la Molina

Xavi

Salme



Francesc

Al loro!!! German
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5151794

dimarts, 19 d’agost del 2014

CIRC DE BAIAU



Anem cap a la Vallferrera, però no a la Pica, si no al sector de Baiau, que feia temps que hi tenia ganes. Val a dir també, que la majoria de vegades que he anat per aquest sector és a l’hivern amb la pista plena de neu i no sabia com estaria el seu estat al estiu.
Vàrem trobar gent que deixava el cotxe a Àreu i ens aconsellaven deixar-l’ho allà si no volíem destrossar el cotxe.  Al final tirem amunt per la pista fins el primer aparcament de la Farga (1400m). D’aquí amb els pianos a l’esquena enfilem primer pista i després per el GR fins el Pla de Boet a 1800m, aquí deixem la pista i prenem un camí en pujada per anar a buscar els plans superiors d’Arcalis, lloc molt bucòlic i pastoril, doncs i trobem forces vaques, aquí acamparem, tot tenint al davant l’esvelta figura del Pic de Lavans, revestit amb boires.
Encara que siguem a mitjans d’agost la nit és molt freda i aviat som a dormir. Al mati però encara costa mes sortir del sac, ens tenim que posar tot el que tenim per sobre, esmorzar una mica i reprenem la marxa cap el refugi metàl·lic de Baiau(2517m), per un terreny força agradable i amb molta diversitat de fauna autòctona: isards, marmotes, cavalls, que fan la cosa mes distreta.  També portant una especialista en geologia, ens toca fer una mica de classes.
Un cop per sota el refugi deixem el GR i voregem el gran estany de Baiau per la dreta, ens dirigim vers la important tartera per la qual tindrem que pujar, no hi ha camí ni marques, la pujada és molt dreta, de vegades trobem restes del que potser era un corriol però que aviat és perd entre el rocam. Per  sota nostre els isards ens van mirant pensant que coi i fotem per aquells pedregams, potser en aquest entorn la que mes si troba a gust és la geòloga Agnès. Un cop arribats al coll podrem apreciar la caiguda que hi ha cap el fons de la vall que va a caure al poble de Tor. Aquí però trobem uns fletxes de Vic, un d’ells amb uns quants buit mils a l’esquena, que estan fent la travessa d’Alins – Monteixo i tota la cresta fins Baiau, si mireu qualsevol planell de la zona veureu aquesta proesa i diuen que estan preparant el que potser serà una cursa de muntanya per la zona.
Com no coneixem bé la cresta ells ens faran de guia una estona, primer pujarem tot dret fins el Pic de Sanfonts (2885m) i per una curta cresta enfilarem la seva segona punta, a continuació baixem pel coll que ens porta a l’ Agulla de Baiau (2857m) , aquí deixem els nostres guies, doncs el nostre pas és mes lent , això si, ens deixen ben explicada la ruta a seguir. Darrera pujada cap a l’Agulla , per aquest sector ja a Andorra, podrem anar seguint unes marques de color vermell que ens indicaran la ruta a seguir per la cresta fins la Portella de Baiau (2757m) i el GR11 de la transpirinenca. Deixem Andorra ,al fons l’estany negre, al davant el  Comapedrosa  tot curull de gent , tirem de nou cap al sector de Baiau per la molt redreçada canal de la portella fins arribar de nou al llac de Baiau i aquest cop si que pugem al refugi.
Seguidament anem a desfer el campament i d’aquí, pallissa fins el cotxe. Sort que el  descens per la pista ens dediquem a fer “dit” tenint mes sort uns que els altres però bé, al final tots som a les 5h. de la tarda a la furgo per fer un dinar una mica tard.

-Magnifica sortida per un terreny poc freqüentat, com el seu veí la Pica. Per cert la pista que arriba a l’ últim aparcament al pont de la Molinassa, a prop del refugi de la Vallferrera, no té cap tipus de problemes per arribar-hi en qualsevol tipus de cotxe, tal és així que l’aparcament estava a petar.
-Del principi del llac si girem vers a la dreta per unes rampes d’herba que continuen per un corriol pedregós (potser no tan empinades que per el lloc per on vàrem pujar nosaltres) arribaríem al coll que va al cim de Vallpeguera(2743m). D’aquí, carena fins el coll que nosaltres vàrem pujar i cim.
-Si voleu el circuit Radikal :  Àreu – Monteixo – Pic Norís – Pic de Gerri – Pic d’Ascorbes – Pic de Vallpeguera – Pic de Sanfonts – Agulla de Baiau – Pic de Baiau( d’aquí la cresta a la Roca Entrevessada ja és molt complicada), per els encara mes  agosarats tirar cap al Comapedrosa i retorn a la portella. Aquest segurament serà properament un circuit per una cursa de muntanya.
Horaris.- 1er dia: 3 hores. 700 metres de desnivell.
                 2º   dia: 7 hores. 1000 metres de desnivell.

Gran actuació de la parelleta Agnès i Rubèn, que varen patir, varen suar però vàrem pujar i baixar fins el final. I l’Angi, que no va fer tota la ruta però ens va acompanyar força estona.



 
campament als plas d'Arcalis, al fons el punxagut Lavans

la pastora Angi

primeres llums

Estany de Baiau i refugi al fons

Agnès i Rubèn al primer cim de Sanfonts

Pic de Sanfons al fons i el coll tot pujant a l'Agulla de Baiau

baixant la cresta de l'Agulla de Baiau, a primer terme el Baiau

Agulla de Baiau i cresta a la Portella

Font de Ferro baixant per la Vallferrera