Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 26 de novembre del 2012








MONTSENY GR 5 A COLLFORMIC

Amb el dia mig ennuvolat i boirós el Montseny flairava a tardor, itinerari curtet per anar resseguint el GR 5 des de una mica més amunt del poble del Montseny tot seguint la carretera la qual deixem en unes cases per anar al que en diuen la Pocafarina, en baixada fins el pont i Moli de la Llavina, remuntem per seguir el GR uns 150m de desnivell per corriol no ciclable, per arribar a l’ermita de St. Marti. De aquí en pista en molt bon estat tot planejant i en baixada al principi, passant per el Vilar (font del Vilar) a on comencen les pujades una mica més fortes però sense embafar cap a la Castanya, passant per el davant de la font del Boscàs, una mica més amunt la casa de les Mirones, amb la font de la Verneda i cap a la Cortada amb les seves espectaculars vistes del Montseny, s’ha acabat la pujada anem seguint ja en pla donant la volta al Serrat de Puigventós i tot seguit en un tres i no res no ens donem compta que ja som a dalt de Collformic, llàstima que el bar esta tancat, i com és fa tard tirem pel dret per carretera fins el poble del Montseny.
Km totals.- 28 dels quals 12 de pujada. Horari de 2 a 3 hores.



diumenge, 25 de novembre del 2012

busqueu al Talibá

riera del salt de l'aigua


Jose se l'ha juga

talibá Querolet

aires de tardor al sot de l'Aram

salt de l'aigua

cova de l'Aram


riera de l'Aram




ni mes ni menys que 30%


ja hi som
SANTA SUSANNA  - MATARÓ BTT.-
El troc-troc del tren acompanyat per el solet de ben d’hora del matí i el mar en calma, fa que una mica més ens passem l’estació de Santa Susanna. La ruta aquest cop la portava en Kiku, tot preparant la posada en escena del circuit BTT per la Costa Brava, anàvem a estudiar el terreny, però boí així la cosa és presentava dureta, no sabem si  és per això molta penya és va tirar enrere i va preferir anar a fer el vermut a Cal Margarit. En canvi ni ha d’altres com en Jaume Querol ( El talibá ) que tot haver arribat de la ruta en BTT per el Pakistan, diu que surt a buscar el pa i el trobem emmerdat en la sortida.
Sortim doncs des de Sta. Susanna, en vers territoris desconeguts, i el primer bon dia, és una ensopegada entre (SB) Salme i Regina, de la qual sabates blanques surt il·lès i la Regi, marge avall. Al final un petit ensurt. La ruta comença pintant molt be, sembla mentida que ho tinguem al costat de casa i en tants anys que anem en bici mai havíem estat  per aquestes contrades,
Camins plens de fulles i humitat , olor a bolets i al costat la petita riera que i baixa aigua transparent, deixem la pista per prendre un corriol per anar a veure el Salt de l’Aigua, verdaderament molt guapo un petit salt d’aigua ,com diu el seu nom, entre mig d’una gran vegetació, com en una selva, però al Maresma, que estrany tot plegat. Reculem per endinsar-nos cap el Sot de l’Aram, però primer entrem a la seva cova de uns 10 metres, que sort que el Talibá Querolet porta una llanterna de supervivència i ens i podem guaita una mica. El Sot de l’Aram és un lloc molt guapot, un bosc molt atapeït, un rierol que i tenim que anar posant els peus i les bicis, doncs la ruta va per el vell mig, son uns 15 minuts de porteig, però la veritat és que el paratge val molt la pena, quasi podríem dir que els 5 punts de valoració de la sortida son en aquest paratge.
Sortim del sot i ens posem a les brases, trobem la pista que ens portarà al Coll dels Tres Termes i a les rampes del diable, de uns 20 a 30%, d’infart!!!, superat l’entrebanc, ens dirigim en baixada, que ja toca vers Calella i el Coll de d’Era d’en Mora, suau baixada cap a St Cebrià de Vallalta, per una vall encara humida doncs encara en aquelles hores el sol encara no hi ha tocat. Arribem a St. Cebrià i en  Querolet diu que és hora d’anar a comprar el  pa i és retira, potser perdrem la seguretat que imposava aquest valent.
Anem cap el següent destí, la Creu de Canet, corriols i més corriols, uns pujent menys que altres però semblant no tenir fi, a la fi toquem creu, però la cosa se’ns  ha fet llarga i decidim que fer, si seguir cap Arenys de Munt o cap el de Mar, i optem per aquest, per això prenem direcció Canet per un corriol trial-lero molt guapot que ja havíem fet algun que altre cop, fins l’entrada del poble, en aquest punt teníem que seguir un Track de (SB) Salme i no el troba, la veritat sort d’en Txubi que és recorda de la ruta, que no ens porta a Arenys si no a l’altre punta de Canet.
Ja va sen  hora de tornar i estem al “quinto Huevo”, per el que decidim anar seguim per la costa maresmenca, tot flairant les olors de peix dels seus restaurants fins arribar a Mataró mig morts de gana.
A sigut dur, molt dur, alguns fins i tot han sofert les esbratcides de la mort, però a valgut molt i molt la pena tant que segurament a estat el principi per anar descobrir nous horitzons per aquestes contrades que no tot és la Quadra, i com va dir aquell veterà del mon del BTT: “amb  torno a casa amb el cul ben ensetat “
Han sigut 48km amb 1200 de desnivell i han fet penitencia i dejuni la penya del Sorreig: (SB) Salme, Kiku (guia), Regi (la novia del guia), J.J Padnon ( copilot de Traks), Taliba Querolet, Jose, Txubi i jo mateig.
<iframe frameBorder="0" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=3660021&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" width="500px" height="400px"></iframe>

diumenge, 18 de novembre del 2012

Regi-Salme (SB)-J.JPadnon-Kiku-Jose


font del Mal Pas,amb poca aigua

boires a la Creu de Rupit

torrent de l'Oradella


regina i Kiku en el tram clau del pont
basalts d'aigua JJ proba de no mullar-se

sota el pont

Salme (SB)  enfangat


Artur i Jose en la pujada del Cirerers

el mar al fons Mataró
PER TERRES D’ARENYS DE MUNT
El dissabte s’aixeca plujós però boí així decidim tirar endavant amb la sortida proposada a més sabent que la penya del Vallès no venent intentarem fer-ne una de bona.  
Sortim de Mataró cap a les Cinc Sènies, la pluja va caient pausadament però sembla que la cosa amainarà doncs per el cantó del mar s’entreveuen petites escletxes de sol . Passem per Llavaneres esperant a trobar al noi de Sant Esteve, al qual no el trobem, de segur que deu estar en algun bareto fen un cafetó. Seguim en direcció la hípica de Llavaneres, per el camí del kiwis per tot seguit pujar per Sta. Monica. La boira de mica en mica fa acte de presencia. Arribem a dalt la Cornisa per seguir cap a la Font del Mal Pas, a on ens trobem al Artur, que a l’ultima hora s’ho a rumiat i a vingut. Continuem cap a  la Creu de Rupit i Pi de Buac, be ja en tenim prou de pujar i comencem la llarga baixada en vers Collsacreu tot passant per la Casa Nova de Pibernat. Un cop a territori del Montnegre, resseguim  el GR 92 per d’urbanització CollSacreu i per en un punt anar a buscar un corriol que ens portarà cap el Pla de les Carcassés i d’aquí anem a buscar una petita pista que ens baixarà per el torrent de l’Oradella que esta tot humit i ple d’ambient de tardor, fins la trobar la carretera d’Arenys  St. Iscle, la creuem per sota el pont, el camí esta completament inundat d’aigua, cal no badar per no fotre els peus a dins. Ara tocarà pujar i de valent per situar-nos per sobre d’Arenys de Munt,  un cop ja patit la forta pujada i situats a la Serra dels Termes, ja ens trobem envoltats de cireres que ham pres el color de la tardor, resseguim la serra per pista i en un moment donat prenem un corriol molt bonic que ens portarà en baixada cap Arenys de Munt. Aprofitem per agafar aigua de una font del poble, a sobre de les bicis ja portem una quantitat de fang considerable. Creuem el poble per anar a buscar un polígon industrial i el pujador heavy que ens portarà cap en direcció el Pollastre, i vaja quina pujada, sort de les vistes!! Un cop dalt del Pollastre, seguim ja pista en baixada . Amb el sol que ja a sortit i la suor que hem agafat en la pujada més d’un és queda en màniga curta, ara direcció Caldetes tot el que ens queda fins arribar-hi és baixada, al davant ja tenim el mar.
Caldetes passeig marítim, el Balis olors de menjars la gana que ja ens entra, Llavaneres, el noi de St. Esteve, que no s’el veu, remuntem cap a les Cinc Sènies i de nou cap a Mataró tot xiulant i cantant que tan sols han estat  49km i 1200 de desnivell, en 4 horetes.





dilluns, 12 de novembre del 2012

BURRIAC EXTREM 2012

no me siento las piernas!!!!

grande!!

campiona de veteranas

falta aire

el Presi, no sap que agafar, al fons l'Artur fent de control

home? o Llop?

L'equip del Sorreig, sense el Benet que va preferir menjar butifarra
Aquest diumenge un autèntic trenca cames a la Burriac Extrem, molta gent molt de corriols i un autèntic trenca cames i genolls, aquest any però no va ploure que ja és una mica d’agrair  i la penya del Sorreig sempre amb “Push the Limit”, graices al Seves, J.J I Lu L Marzo per les fotos. Això si molta gent animant en el recorregut cosa d’agrair en els moments de patiment. Molt bona la organització del Grup de Muntanya d’ Argentona i molt bones les croquetes de l’arribada.