Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 24 de desembre del 2018

Una volta per la Tossa del Pas dels Lladres i Puig de Dorria





El tema de la neu comença estar força magre i sembla ser que en tenim per dies, per sort els amics de Esquí Montseny  http://esquimontseny.blogspot.com/ens faciliten la informació que sembla se que el sector de Puigmal d’Err encara si pot treballar una mica, doncs cap allà que i anem. En aquest dies la neu esta molt dura o gelada per la qual cosa no cal matinar molt, a mes cal ser pacients i esperar la hora per poder baixar les pales amb mes cremeta, si no tot suposa anar fent girs sobra un vidra, cal doncs ser pacients i observar sobre tot el sol, els moviments que va fent durant tota la jornada per saber on tenim la millor neu, tan sigui per pujar com per baixar, així segur que encara gaudirem i molt en aquest dies de escassetat.
Deixem els cotxes al últim aparcament de l’estació, que segons diuen l’any vinent les tornen a obrir, i seguim per una pista a la nostra dreta, deixant la professó de penya que va cap el Puigmal, seguim sols per el que abans havien estat les pistes, de neu ni ha força, podríem ben dir que els el lloc per on en tenim mes, remuntem fins el de Duraneu i seguim cap a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem pells i mirem cap a les pales que donen cap el sud tot veient les siluetes al fons del Montseny, la Mola, Montserrat... comencem a baixar per una pala força dreta que encarrila cap una petita canal de neu que encara no ha desfet la calor d’aquests dies, un cop a baix la Coma de la Fontseca, anem tirant en baixada en direcció la Serra de la Vaquerissa, a la qual per poder pujar ens tenim que posar les pells. Remuntem fins els Pas dels Lladres, de moment anem seguint el ritma del sol i totes les pujades i baixades les fem amb neu perfecta.
Tornem a treure pells i ara si que és hora de baixar cap el Clot de Mantell, sensacional!!!, neu perfecta!! !potser unes hores abans hauríem pillat per lho dura, seguim baixant entrem al torrent curull de neu, anem seguint força estona fent girs per dins el tub, sobre la cota 2100  hem d’ estar atens doncs a ma esquerra veiem una petita pista, aquí tornem a posar pells i anirem a buscar la carena que ens portarà al Serrat de Gorrablanc, la solitud és total, no trobem a ningú, el bosc per on passem primer esta curull de neu, arribem a la llarga carena i remuntem cap el Puig de Dòrria i d’aquí enfilem de nou cap a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem pells i comencem a baixar per pistes, baixarem ara direcció la Jaça del Prat de la Tossa, per aquí però ara fa una estona que ja no hi toca el sol i els primers girs son durets, una mica mes avall la cosa va millorant molt i dirigits per l’Albert que és coneix be aquest sector de pistes, encarrilem unes bones baixades fins els cotxes.

Doncs ja veieu encara podeu fer coses per aquest sector aquest dies i com us dic cal estar atents als moviments del sol per assegurar els llocs millors.
Vàrem ser: Presi, Eladi, Benet, Txubi, Albert i jo mateix.
Total 1400 de desnivell i 18 kilòmetres.

I per acabar per aquest dies de vacances que millor que dos suggeriments:
Un bon llibre : El Refugi de Mick Kitson . Angle Editorial. Son d’aquells que comences i no el pots deixar.

I una bon documental d’aventura (54’) ”Zabardast” 6/10/18 https://www.picture-organic-clothing.com/en/poster/zabardast/  aqui teniu l'enllaç al Youtube :https://www.youtube.com/watch?v=AkigzUFr3ys , quatre premis, una fotografia brutal, uns descens amb esquís i Snow impressionants,  resum un documental d’aquells que millor no mirar abans de anar a dormir i a mes de segur com molta gent a dit, d’aquells que és veuen varies vegades. Us ho podeu descarregar per Youtube, però imprescindible pantalla gran.








baixant a la Coma de Fontseca i la Serra Vaquerissa 







anant a buscar el Clot del Mantell






un nou col-lega de Vilassar : l'Albert


Pic de Dòrria al fons


Eladio, tot el material nou de trinca




diumenge, 9 de desembre del 2018

Travessa en bici per l'Empordà





Al final d’octubre vàrem començar uns episodis de pertorbacions , sobretot llevantades, que ens feien ser molt optimistes de cara el començament de la temporada d’esquí de muntanya, però ai las!! Al acostar-nos al pont de desembre la cosa va anar canviant i després de les nevades i el fred, la cosa és capgira de cop i la irrupció de una massa d’aire càlid i les consegüents pujades de temperatura, fa que de cop i volta, del blanc passem al verd  en un tes i no res. TV3 segueix donant ànims a la gent perquè no falli que la neu esta molt be i així complaent els hotelers, que la situació de neu esta molt be que les pistes estan obertes.
Resumin i de veritat, poques pistes obertes, moltíssima gent que ho provarà i l’estat de la neu a muntanya serà d’aquelles dura o molt dura.
Decidim doncs canviar de xip i tirar per el dret i fer un canvi de pensament tornarem a treure les bicis i buscarem a corre cuita una ruta, que sense proposar-nos va sortir d’allò mes be.
Aquest any per un motiu o per un altre, algunes de les rutes que hem fet en la temporada d’estiu – tardor: “Les Valls del Freser i del Ter” “Mataró- Canigó” o la ultima “Camins de la Llum” amb fet servir en un moment o altre la ruta circular “Pirinexus”, però ara que ens ho posem a mirar, si la volguéssim acabar tota ens mancaria un tros que seria el del Empordà, doncs com que la cosa la tenim que enllestir rapit per allà que hi anem.
Aquesta ruta el millor temps per realitzar-la és sens dubta qualsevol menys la temporada d’estiu, mes que res per la gentada que trobarem per els llocs, a mes els preus son molt mes barats, ens estalviarem així el brogit de la gent i podem assaborit la quietud dels pobles bora el mar, doncs ara la gent esta fent cues per les estacions d’esquí.
Camins tranquils amb colors de tardor, petits pobles de l’Empordà els quals els únics que ens vindran a rebrà seran algun gos o gat i el mar tranquil que l’únic que sentirem seran els crits de les gavines al voleia, que volem mes per fer una bona ruta.

1er dia.45Km. Caldes de Malavella – Palamós



Baixem del tren a Caldes de Malavella, fa un fred que pela i una boira que no deixa veurà quasi res, el millor que podem fer doncs és anar al bar que i ha al sortir de l’estació, parcer molt recomanable.
Un cop sembla que el sol comença a sortir entre les boires comencem a seguir la “Ruta Termal”, és clar començar per visitar les termes de Caldes.
El camí transcorre per entre camps i boscos, alguna que altre masia, tot portar-nos a poc a poc fins Llagostera on seguirem la ruta del Carrilet, la Pirinexus i la Eurovelo 8 aquestes ultimes ja no les deixarem fins quasi el final. Anirem fins Sant Feliu de Guíxols, fins la punta del port per assaborir els primer aromes del mar.  A S’Agaró ens espera el company Rius, que ens promet un bon dinar, però és veu que l’hi ha robat les tubàries del gas de coure, i tenim que improvisar unes botifarres a la brasa. La cosa s’allarga i veien que aviat se’ns farà fosc ens acomiadem dels amfitrions i comencem a tirar cap a Palamós.
Cal dir que el tram de Pirinexus i Eurovelo, des de Sant Feliu tot passant per Platja d’Aro i Calonge, la cosa és mot perdedora i és millor tirar del track.
A Palamós anem a dormir a l’hotel Nauta, molt econòmic aquestes dates, molt cèntric i la senyora que ho porta és molt simpàtica i acollidora.
Aquí trobem a la Carme i en Joan que ens faran una mica de visita guiada per la ciutat, a mes quedem amb ells per dema que ens acompanyaran un tros de la ruta.
















2on dia.- 49 km.- Palamós – l’Escala



La primera visita que ens porten els nostres guies és al cementiri de Sant Joan de Palamós a veurà el impressionat monument als deportats catalans a Mauthaussen, la veritat és que fa posar la pell de gallina. Després seguim cap a la Fosca, que en aquelles hores podem gaudir del seu silenci, tot seguit anirem cap a la cala de sa Alguer i prosseguirem la ruta per anar trobar de nou la Pirinexus al tram del Tren Petit, que ens portarà vers Palafrugell . seguirem sempre mirant el nord mirant la silueta del Montgrí que així de lluny sembla la de un bisbe estirat a terra. Ens parem a uns del pobles que passem, Torrent, per anar a la botiga de melmelades que fan ells i que a mes en tenen de moltíssimes varietats, es clar que no podem sortir sense comprar un potet.
A Sant Feliu de Boades, ens acomiadem dels nostres companys que tan ens han informat d’aquestes terres, anem seguint per anar a buscar el Ter i tot seguit Torroella de Montgrí.
Anirem donant la volta a la muntanya per encarar-nos cap el mar de nou, el camí és molt agradable al costat de un rec i entre una filera d’arbres, el grallar dels corbs és l’únic que trenca el silenci de l’entorn.
Ja entrem a l’Escala, el mar encalmat, el sol de tarda que va caient ens fan pronosticar unes bones cerveseres tot mirant com arriba la nit.




























3er dia. 42 Km
. L’Escala – Llançà

Be hem fet estada al Hostal Poch, la veritat una mica nefast per el tema de l’esmorzar, però be aquí ho deixem, tornem a enfilar a les bicis, i dient a deu a les roques del Cargol, anem cap el camí vora el mar que passa per les runes d’Empúries, les vistes son fenomenal de tot el Golf de Roses, pensem un moment com deu estar de gent a l’estiu tota aquesta zona de pins.  Deixem la costa i entrem de nou al camps, entrarem a la zona dels aiguamolls de l’Empordà, ocells, camps negats d’aigua i dues bicis, nosaltres, tothom s’ha fos, el Canigó al davant, els Pirineus, que poqueta neu que queda!!, seguirem per entre camps fins arribar a Castelló d’Empúries, travessarem la Muga per el seu pont, aquí deixarem el Pirinexus i entrarem a dins el pobla que be s’ho val.
Un cop feta la parada seguirem per una petita carretera cap a Pedret tot passant per l’Estanyol i d’aquí per una pista ara asfaltada cap a Vilajuïga.  Travessarem el pobla cap el castell de Carmençó que el deixarem a la dreta, per sortir la Nacional que en poca estona i quasi tot baixada fins a Llançà, a on de nou trobarem el mar.
Ara sols ens quedarà anar cap a l’estació a buscar el tren.
Hem improvisat la petita ruta i resulta, com moltes vegades passa, que ens ha sorprès tot el paisatge i tota la serenor que hem notat en el ambient.
Com ens va dir algú, moltes vegades les coses mes boniques les tenim aquí al tocar i sense anar gaire mes lluny l’Empordà és un pou de sensacions.





















Les etapes les podeu traurà de Pirinexus he fet unes petites variacions en la segona i tercera . http://www.viesverdes.cat/rutes/pirinexus/ segona etapa :https://ca.wikiloc.com/rutes-cicloturisme/palamos-lescala-31251814 i tercera: