Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 29 de novembre del 2015

La primera nevada

l'hivern s'acosta......








Regi,Benet, J.J Padnon i Gabi



Després de una tardor- estiu de cop arriba l’hivern i les primeres nevades importants sobre tot a la vesant nord dels Pirineus.
Com a tastet i amb ganes primera sortida entre setmana a fer metres al sector de la Masella, parcer molt concorregut d’esquiadors de muntanya . La neu prou acceptable en pistes sense poder arribar a dalt la Tossa, això si per començar farem uns 1600 de desnivell tot fent pujades i baixades. Al acabar la penya nota que és el primer dia.





primers girs de la temporada






Per anar a buscar el “paquet” de neu pols però ens tindrem que desplaçar a on segur que no falla : la Coma d’Arcalis. La nit de divendres fa la ultima nevada i el dissabte s’aixeca núvol,   esperaré les previsions que diuen que a mig mati s’obrirà i així serà.
Molta neu i molts esquiadors de muntanya per aquestes contrades. El dia ha quedat esplèndid, encarrilaré vers la Punta de Peiraguils (2702m). Deixo la furgo a dalt l’aparcament de l’estació d’esquí i enfilo cap els estanys Creussans, trobo la traça ben marcada sobre neu pols, vaig pujant i de cop en passa com un coet en Marc Pinsach, al menys no estic sol!! Per uns moments és clar. Arribo a sota la carena i en trobo un grup de tres , trec els esquís i faig la cresta acompanyat. Un cop dalt del cim fotos de rigor i m’acomiado del grup. La baixada la faig per la pala directa que surt del cim, ja trillada per d’altres, però la neu esta fenomenal. Descens fins per sobre del bar de la Coma a 2200 metres. Torno a posar pells i remunto la Coma d’Arcalis per de sota el coll de Cataperdis, força maltractat per el vent i enfilo fins l’últim remuntador, el coll d’Arcalis també força ventat. Pells de nou i cap avall.



Punta de  Peiraguils (2702m)


Estany de Tristaina


el cim i la Pica al fons

la pala encetada brrrrr!!












diumenge, 22 de novembre del 2015

Novembre



Mati de que amenaçava pluja hem aprofitat amb el company J.J Padnon per corre corriols. 









Cada cop costa mes sortir i no trobar qualsevol cursa tan sigui a peu , corrents o en bici. Aquest cap de setmana era del tot impossible no ensopegar en res. Un grup del Sorreig ha estat piratejant la Prehistòrica.

roca del escorpí





quina penya de Pirates : Artur, Salme, Angi, jo i Txubi.




Sembla ser que la neu esta als Pirineus de nou, aquesta propera setmana ja podreu foquejar per calentar una mica per les pistes d’esquí, les que tenen previst obrir parcialment son : GranValira, vallnord, Porte Pymorens i Baqueira Beret.




diumenge, 15 de novembre del 2015

Tot corrent fent la Volta a Milany










Els arbres han perdut totes les seves fulles i les han deixat a terra fen dels camins i corriols verdaderes catifes de fulles. La tardor és va acabant però el fred sembla ser que l’hi costa d’anar arribant. Com cada any i per aquestes dates” el Presi” organitza una sortida per el sector de Vidra i en concret per Milany, per fer una ruta corrent o caminant, la veritat però que els segons a la que veuen un bolet no s’ho pensen dues vegades i és passant el matí fen cacera de bolets .
La ruta d’aquest any sortia de la casa de Milany, desprès d’haver-hi fet nit i castanyada,  el primer objectiu del mati i en baixada seria  vers la balma dels Fleurs, aquesta juntament amb altres dues la Balmassa i la del Teixidor, aquesta la mes grossa i habitada fins el 1952, son les relíquies d’un antic passat troglodític, entrar-hi dins és imaginar-nos com i vivia aquella gent, com subsistien en aquest entorn i com fabricaven les captacions d’aigua, el forn per fer-hi el pa, els llocs d’habitatge separats amb del bestiar , en resum val la pena fer-hi una visita i si esteu interessats una bona guia és la publicada en Edicions Cossetània 2012: “Curiositats naturals a prop de Barcelona” itinerari26.
Però la baixada donara pas a la pujada, no faltaria menys, i això serà fins el Castell de Milany. Primer passarem per els plans de la Cau i la seva ermita, la qual sembla de tot menys una ermita, a partir d’aquí enfilem per el PR que puja per la carena vers el castell. Actualment si estan fen obres arqueològiques per desenterrar part de la estructura del castell. Fa uns anys si va construir una escala metàl·lica que si pugem a dalt tindrem una bona vista de 360 graus. Seguirem carenant i anirem a buscar el punt mes alt de la serralada el Puig d’Abiol, per això seguirem les marques del GR, vigilant no perdre-les de vista. El cim esta situat a 1546 metres d’alçada, però esta tant ple d’arbres que de vistes cap ni una. Seguirem el GR, passant per el coll de l’Home Mort i el Coll de Cristòfol, deixarem la ruta cap a Vidra i anirem cap a les cases del Barretó i la seva ermita de Sant Jaume. D’aquí anirem a fer la volta per sota del Puig de Sant Jaume, tot passant  per el Pla del Marenyol i entrar a la gran fageda de gran valor botànic i de arbres majestuosos, actualment és un espai protegit. Després de la volta retornem al Barretò i seguidament la direcció és vers el Morro del Quer i les seves vistes espectaculars de la zona i des de on podem veurà la ruta circular que hem fet i que el nostre guia el “Presi” tan ens ha alliçonat en els seus comentaris durant la ruta, si mes no, hem pogut fer unes paradetes per recuperar l’alè.

Sortida feta per els corredors de boscos: Regi,Dolo,Kiku, Presi i jo i els caminaries-boletaires, que parcer varen fer una bona collita: Jordi,Regina,Artur,J.J Padnon,Lu Marzo, Angi i Antonia.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11410043



Balma de les Fleurs


font del ovi


castell de Milany









diumenge, 8 de novembre del 2015

BurriacXtrem 2015

De nou la BurriacXtrem, de nou una gran cursa per els voltants d’Argentona i de nou fen de controls i animant a la penya.


La gent del control aprofitant el temps tallant arbres

control de pas

Kiku un dels grans del Sorreig

Regina segona en dones 25Km. Grande!!

Guillem

Querolet

Arnau, un dels grans

l'Alcalde d'Argentona

Miquel el jefe de cursa i Jose Spa

I aquesta setmana us deixo amb un curt dels grans Monty Python’s




diumenge, 1 de novembre del 2015

En BTT entre el Bisaura i el Lluçanés








Deixem la furgo aparcada a la plaça de l’entrada de Sant Quirze de Besora i a continuació podem procedir anar a esmorzar al característic bar  Esport de la mateixa plaça.
 Un cop ben repostats de combustible, prenem les bicis i creuem el Ter per el pont per seguir direcció cap a l’estació de tren i “Ruta del Ter” per una carretereta molt tranquil·la rodejada d’arbres fins el Castell de Montesquiu al qual no arribem si no que tirem cap en vall vers el poble del mateix nom. Creuem el poble i anem a buscar la carretera cap a Sora. Seran 5 kilòmetres suaus i tranquils per aquesta vall, ens aturem uns moments per anar a veurà la petita ermita de Sant Joan del Noguer, al costat de la carretera. Un cop al petitó poblet de Sora tindríem dues opcions, la primera i sense problemes vers al poble d’ Alpens el proper objectiu, un altre i que no sabem els resultats serà anar a buscar el coll de la Tremolosa. Com tenim temps agafarem aquesta d’arrere opció, per el qual tindrem que creuar el poble per un carrer en força pendent i un cop acabat seguir la pista sense pèrdua cap a la riera de la Vinyola, seguirem força còmodament fins la casa de Boixader i creuament de camins, segons el planell de la Alpina (Lluçanès. Esc 1:40 000, edició 1999 i de moment la única) tindríem que agafar la pista que va per la casa i seguir-l'ha fins el coll. De mentres estem fent les comprovacions ens trobem el masover que ens indica que tenim que passar per el camí de la seva casa i seguir cap a munt, però que no podríem anar molta estona sobre la bici. La masia esta farcida de gossos i tots tenen ganes de dir la seva, per el que optem fer una petita marrada per salvar passar per davant la casa. Un cop superat l’obstacle caní, retornem a la pista que esta força desdibuixada passant per uns prats per de sobre la masia. En un moment donat la cosa desapareix completament, llavors tirem de planell dels Gps, fins que de nou la cosa és queda en un punt sense sortida, ens quedaran en prou feines uns 150 metres de desnivell, però no ens en  sortim, optem per deixar les bicis i anar a investigar a peu. Al cap de una estona trobem el petit collet que separa el Bisaura i el Lluçanès i també veiem que per l’altre canto i tenim un bon corriol de baixada, doncs tenim que tornar a buscar les bicis i remuntar de nou, Contant que anem amb alforges, la cosa de arrossegar les bicis per aquest lloc és una mica feixuc i cansat, però a la fi arribem a lloc una mica trinxats de braços.
El corriol de baixada esta força be, però amb el pes al darrera tenim que anar en compta. Un cop arribats al pla trobem una pista, per fi!!, la anirem seguit per el costat de la riera de la Tremolosa, deixant una desviació a la dreta que ens portaria al coll de Mercadal, seguim la riera fins un punt que la creuem per enfilar-nos i passar per el costat de la bonica masia abandonada de  Can Hierra, a partir d’aquí la pista millora considerablement  però ara ens vindran un seguits de puja i baixa fins trobar la carretera d’Alpens, aquí farem una parada per recuperar forces que hem perdut en el maleit,  pas de la Tremolosa.
Sortim del poble i a uns quants metres després trobem una desviació a la esquerra, indicador de camí rural de Alpens a Lluça. Aquesta pista esta molt ben arreglada i podrem rodar en força comoditat, en un moment donat trobarem el GR-1 que anirem seguint.
Tenim però una sorpresa a mig camí, ens trobem amb la forta rampa que ens dura a un collet, a partir d’aquí ja tindrem mes baixada, tot passant ben a prop de les cases de la Vila d’Alpens.
La tarda va caient, en aquest dies el sol s’amaga mes d’hora,però encara tenim temps per fer una parada per anar a la ermita de sant Cristòfol de Borrasers.  Ens abriguem una mica i comencem la breu baixada fins trobar la carretera que seguirem un parell de kilòmetres en baixada fins trobar la riera Gavarresa, en aquest punt deixarem la carretera per agafar una pista que va per el costat de la riera, estem envoltats de tardor i de bassiots d’aigua, el sol deixa anar els últims ratjos i el silenci sols és trencat per els escallots de les vaques, arribem al Pla de la Riera, tot ple de fulles de colors , el travessem amb la atenta mirada de la vacada, creuem el pont de pedra i creuem la Gavarresa,a partir d’aquí tenim la ultima pujada del dia, però per ser la ultima potser és la mes dura. Arribem a dalt del pla i de la casa de Pujals a on ens esperen els familiars i a on i farem estada i castanyada inclosa, tot un luxe, després de les aventures que hem passat avui.
L’endemà i després de la festa sortim tard , a mes hem tingut que reparar  les punxades a les dues bicis que ens hem trobat abans de sortir. Avui la cosa és  mes senzilla, seguim la pista principal, tot passant per les masies de Comermada i de les Vinyes Grosses fins trobar la carretereta que ve de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i que agafarem fins trobaran un altre que agafarem per la esquerra fins trobar el Collet de Sant Agustí i d’aquí ara si tot baixada per carretera fins el punt de sortida Sant Quirze de Besora, assaborint l’aire de olor de tardor.

50km i 1100 de desnivell.




cap el Castell de Montesquiu


el Boixader

marrada cap el coll de Tremolosa

pista  de la riera de la Tremolosa

al fons el Pedraforca i Alpens

Alpens

Sant Cristòfol de Borrasers

pista al costat de la riera de la Gavarresa

Pla de la Riera


el Pujals