Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Entre mar i muntanya, Montseny BTT Riera de Siuret



 

El mar a primeres hores, quant surt el sol , son moments molt especials, la calma, els colors, com els boscos a la tardor, per això hem anat del mar a la muntanya, el mar ben a prop i al costat el Montseny amb els seus boscos de colors i la gentada de cap de setmana que ho fa malbé tot. Avui farem la ruta de la Riera de Siuret, però be, aquest cop no fotare cap rotllo, sols dir que és una ruta molt ciclable i bonica a les faldes de la muntanya i que si voleu mes informació, dins el blog del nostre amic Gabi, del “Esquí Monteny” us en farà cinc cèntims de tot plegat, dons gracies a ell hem descobert nous llogarrets amb bici dins aquest entorn que tenim tan a prop.









dilluns, 12 d’octubre del 2020

Entre vinyes i mar, el Penedès BTT


 


Quan arriba la tardor cada any des de fa molt de temps, solem preparar una sortida de alguns dies fora de les nostres contrades i normalment la fem amb el que ara diuen “bikepaking”, però aquest any les coses no anàvem per bon camí, en principi teníem preparada una ruta circular de dos dies per les terres del Penedès, però de seguida vàrem començar a tenir entrebancs, primer per el Covid, degut a hotels tancats i altres llocs a on podríem anar i havia un bon repunt de contagis de pandèmia i be a part de tot això si la cosa no podria ser mes merdosa del que ja era, hi havia el factor de la meteorologia,  doncs és donava per el primer dia un segura mullena. Doncs be, fins quasi l’últim dia no vàrem tenir clar el que faríem, decidint a ultima hora, fer un punt de sortida que seria l’Arboç i fer dues rutes que les buscarien dos grans estrategues : el Salme i el noi de Sant Vicenç, l’Artur.

Estada doncs al pobla de l’Arboç, que be que podem dir, doncs no gaires coses, que si no hi vas tampoc i passa gaire res, això si “’Hotel el Don Pelayo”, bon preu, decentot, el menjar força be i l’esmorzar força decent. Per altre canto, val la pena al acabar les rutes i un cop reposats, anar a visitar Vilafranca del Penedès, val la pena.

Aquests any farem les rutes una penya del Sorreig:  Regina, Antoni, J.j Padnon i jo, be i els guies abans mencionats, Salme i l’Artur, gracies a ells vàrem poder fer dues sortides d’aquelles que quan les acabes sols tens ganes de petar la bici...no és conya, gracies companys!!!

Per acabar i exposar les rutes, cal a dir que els de la meteo la varen cagar i de valent, be si a bona part del territori va plourà, però el que és a nosaltres durant el dia no ens va caurà ni una gota, això que patíem tant.

Quina és la millor època per endinsar-nos en aquest territori: menys els mesos calorosos, tots.

Cal anar ben provis d’aigua i no estarà malament portar una farmaciola, per si allò que passa de vagades.

Les dues rutes tenen la seva dificultat, potser la primera menys que la segona, doncs el terreny és aspra i dur, la gent amb mes tècnica segur que passarà els passos mes còmodament que altres com nosaltres, que be al fons vàrem poder sobreviurà.

I res, el Penedès, bon vi, bon cava, bones catànies , bons paisatges i bons corriols.




DE LES VINYES AL MAR ( L’Arboç – Cubelles -L’Arboç)

 

Sortim de l’Arboç que la cosa esta un pel núvol i amb les prediccions de pluja fa que no les tinguem totes, de totes maneres el capità de la sortida en Salme a l’hora de l’esmorzar a fet un canvi de plans i ens ha proposat una sortida mes curta, be això era un dir, al final per sort a mesura que anaven passant les hores teníem mes sol i calor.

I així plàcidament entre vinyes de color de tardor arribarem al petit poble de Torrelletes i a on deixarem la plana per començar la llarga pujada per els camins de la Boveda, el camí de Cassanyes i el de la Serra del Gat, ja estem a dalt de la carena, ja veiem el mar al fons, el nostre destí d’avui. Seguirem per la pista que va per tota la carena, fent unes bones baixades i pujades fins la Talaia, d’aquí comencem a baixar per una bona pista que amb un desnivell força considerable ens deixarà a les planes a prop de la costa, al costat de un camp de golf, ens acostarem de mica en mica cap a Cubelles fins a tocar el mar.

El mar esta en calma, ja poca gent, tenim calor i que millor que un banyet. Fem parada, bany i mengem una mica, fa una bona temperatura i ens fa mandra tornar a pujar a les bicis, però és el que toca. Seguim per el passeig marítim fins trobar el riu Foix, segui per el seu marge dret i el creuem tot passat el poble per dins en un bon pedregam de difícil pedalar. Deixem Cubelles i el Foix, anem per un vial al costat de l’autopista, però de seguida ja encarem la pujada forta cap el Puig de Tiula, aquesta part serà la mes dura de la jornada. Un cop dalt baixada per corriol, per anar a trobar un seguit de urbanitzacions merdoses, que no saps ben be que carai i fa aquesta penya per aquí dalt. La ruta va fent, puja, ara baixa, corriol per aquí, corriolet per allà, alguna que altre patacada sense mes problema i després de una bona estona a on el cos ja comença ha estar una mica ressentit per tant de sotrac, ens trobem amb la carretera , la creuem per seguir de nou l’últim tram que ens falta per arribar a la carretera que aquest mati em agafat per anar a l’Arboç.

50 km 1100 desnivell. Dificil.













https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/larboc-de-les-vinyes-al-mar-58450021


L’Arboç (corriols) Puig d’Àguila i Pantà de Foix.

 

Els terrenys del Penedès hi ha dues premisses, la calor i la segona la pluja, la primera és clara, la segona degut al terreny argilós, pot ser un problema, però el problema més gran és que la roca calcaria, amb sols una mica d’aigua, rellisca que fa fredat i si tenim amb comte que la majoria de pujades i baixades son per corriols, doncs ja sabeu, millor portar una mica de farmaciola, per si da cas.

De nou sortim de l’Arboç amb un dia radiant, però al contrari d’ahir amb una fresca que pela, ens dirigim cap el Castellet i el seu bonic castell de Foix, al costat del pantà del mateix nom, anirem doncs a fer una visita a l’entorn del bonic castell. A partir d’aquí començarà una llarga jornada d’aquelles que és recordaran, un seguit de corriols puja i baixa per embafar, al que en tot moment tindrem que anar amb molta atenció si no ens volem perdrà la temporada d’esquí.

Anirem cap a Torrelletes i ja comencem a tastar el caldo que si dona en aquest terreny, recordem que a la nit a plogut. La pedra de moment encara no hi ha tocat el sol i ja comencem a patir, anirem pujant i de valent cap el Turó Gran, a on tindrem molt bones vistes, cap a Montserrat, Pirineu, els Ports, les planes del Penedès, Vilanova i al fons Mallorca.

Be, ens concentrem una mica i encarem la trialera, la primera, llarga, dureta i exposada, cap el Fondo de Pallisot, quin nom no?, arribem a baix sense cap baixa, però els nostres braços i cames necessiten ja una mica d’oli, estem a la Sanabra, a qui la cosa és normalitza, ens adonem que el tros que portem és curt i hem estat força estona, sort que ara és pla i mes llevador. Prenem direcció Penyafort, tot seguint un bonic sender al costat del riu Foix, el d’ahir, direcció d’Olèrdola. Passem per unes grans fabriques, la merdositat primera del dia, la segona seran les mines de cel obert que les tenim a tocar. Arribem a l’ermita de Santa Margarita, aquí si que ja deixem enrere les rises doncs ara començarà de nou la bona pujada direcció les mines, que les anirem vorejant per dalt, atenció a una caiguda.

Anirem fent, corriol aquí, allà que en be un altre, ara puja, ara baixa, ull aquí, ull allà, tot sense perdrà la captinença.

Arribem a les Cases de la Vall i anirem a fer una visita turística al antic forn de calç, mes que res per estirar les cames fora la bici. Continuem per sort un parell de quilometres per una pista bastant planera per anar a buscar la forta pujada cap el Puig d’Àguila, la segona punxa del dia i pujadot de la jornada. Gran mirador a on aprofitem per menjar i veurà be totes les vistes.

Pensem que tots els mals ja han passat, ni de bon tros!!!, seguim per la carena amb forta baixada per pista, per anar a buscar un nou corriol, per anar a buscar la segona llarga trialera del dia, la del Fondo del Perot, o be: la mort tenia un preu. Renoi, quin patir, be tots menys un l’Artur que avui a apostat fort i se’n ha sortit molt be, els demes, cadascun amb els seus problemes interiors.

Arribem per fi, al pantà de Foix, tenim el cos que ens tremola tot de tants sotracs. Anirem cap a l’inici del pantà per carretera, creurem el pantà i seguirem per l’altre costat per corriol, aquí ja trobem força gent caminant. Un cop acabat, ens toca una bona pujada cap el Coll de la Creu. Ja portem estona, fent puja i baixes, però encara falta, un cop dalt bon corriol sense pedres per bonic bosc per anar a buscar el Camí de Vilanova. Trobem la carretera i el tros que vàrem fer ahir per corriol, com estem ja saturats seguim carretera uns pocs quilometres fins trobar el desviament que en tres kilòmetres ens dura al punt de sortida.

50km 1100 i Molt Dificil


https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/larboc-corriols-puig-daguila-i-panta-de-foix-58437438






















 


diumenge, 4 d’octubre del 2020

Ruta BTT cap a Dones d'Aigua (Mataró-Llavaneres-Sant Vicenç de Montalt-Arenys-Sant Iscle de Vallalta-Collsacreu-Mataró)


 


https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/mataro-llavaneres-sant-vicenc-de-montalt-arenys-de-munt-sant-iscle-de-vallalta-dones-daigua-collsac-57895198



Avui farem sortideta cap el Montnegre,  terra de boscos , torrents, rieres i rierols , llocs que fomentant  les mitologies mes ancestrals de la cultura catalana: bruixes, fades, centaures, indrets encantats, tal és així que en el petit municipi de Sant Iscle de Vallalta, aquesta petita vall sota les muntanyes i boscos de sota el Montnegre i tenim un munt de racons encantats: el Sot de l’Infern, el Pla de les Bruixes i les Dones d’Aigua, aquestes ultimes son les que portaran el nom de la nostra sortida, aquelles fades amb túniques blanques, que és renten a la nit en els petits rierols i és pentinant els seus llargs cabells d’avant la lluna plena, que boniques, però que plenes de maldat.

Dones d’Aigua, és la llegenda de Sant Iscle, aquell jove pastor que una nit va poder escoltar el cant de les nimfes i que un dia va poder observar al costat del rierol, és va enamorar de una i al cap de un temps ella va quedar embarassada del jove pastor impudic, però ai las, no en sabien pas de fer de llevadores, aquelles joves dones doncs no havien mai patit el sexe corromput de un pobre pastor.  Cada nit és sentien per els boscos els seus laments, fins que un dia  a la nit la vella de Can Patiràs, cansada de tant de lament i que no podia agafar el son que tan l’hi costava a la seva edad,  és va a costar al lloc de on venien els laments. Les noies amb les varetes van obrir una escletxa a la roca  i la vella va entrar per ajudar a fer parir a la nimfa. Com agraíem i abans de que marxes i com a regal, l’hi vàrem posar un obsequi dins el davantal, però aquests no el podia mirar fins que no arribes al mas. Però la curiositat va poder mes i la vella va obrir el davantal i va veurà: sègol!!! quina merda!!! Va pensar que l’hi avien pres el pel , sègol!!! al mas en tenien un munt!!! el va llançar a terra i se’n va anar ben emprenyada. Però quant va arribar a casa, els parents l’hi varen dir que era allò que lluïa tant al seu davantal, era or !!!, va sortir corrents a on va llançar el sègol, però no hi havia res de res, com boja va anar cap a  la riera i de una trompada i va caurà de ple.

Els crits del pastor que va ser encantat, per abús sexual i de la vella per xafardera abans d’hora, encara ressonant en les negres nits del Montnegre, per sort nosaltres i anem de bon hora del mig dia.

Doncs si sortim de Mataró i anirem per els turons de pins i vinyes, amb vistes al emmirallat mar, el vent avui és fa notar força i el mar sembla mes viu des de el turons que anem fent, territori de Sant Vicenç de Montalt,  cap a l’ermita del Remei, ja sobre Arenys de Mar, per anar a buscar la serra que ens portarà a cap a Can Catà, d’aquí farem baixada cap Can Jalpi, creuem la carretera i anirem a buscar la Serra d’en Sala, per Can Sala, és clar, ja tenim el Montnegre ben al davant, donem l’esquena al mar sempre tant present, el vent bufa fort de cara i nosaltres direcció al Collsafiguera, quines ganes ja teníem de tornar a començar una bona baixada aquests cop cap a les fondalades de Sant Iscle de Vallalta.

Resseguim la riera, els arbres però encara no han agafat els colors de tardor, passem per el costat de la petita ermita de la Salut i un cop passat Can Bosc, girem a l’esquerra, direcció Cal Oller (centre budista) i les Dones d’Aigua, no se que deuen pensar les nimfes de tenir al costat un calvet gordet?

Un cop la visita, comencem la pujadota, curta però tela!! cap el coll Senís, com diria algú: patireu !!!, potser el nom de Can Patiras? bromes a part unes bones rampes.

Cap el Pla de les Bruixes i Collsacreu, donem ara l’esquena als boscos del Montnegre i deixem enrere els territoris encantats, comencem la llarga pujada cap a Casanova de Pibernat i últim esforç fins la Creu de Rupit.

Ara sols ens queda força baixada per el Camí Ral, que ens porta cap a Sant Martí de Mata, tornem a tenir el mar ben de cara, fem la ultima baixada que com sempre serà buscant el millor corriolet, per acabar ben assegudets en una terraseta de un baret, fent una bona cerveseta, tot pensant en aquelles bones noies que sempre estan per l’aigua posades, i ja sabeu, si passeu per allà i veieu una bona noia que us demana quelcom, foteu el cam ben d’apresa, digueu que us esperen a casa per dinar.

Una molt i molt bona ruta, plena de mitologia, i compartida amb els bons nanos del Sorreigs:

Artur, el noi del coll de l’oca Txubi, J.j Padnon, el Salme i jo .