Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 24 de juliol del 2022

Volta al Pic de la Dona

 



Avui anirem a Vallter, però anirem d'exploració, sortirem dels camins ben marcats i fressats i de vegades força saturats de gent per anar a fer una volta per als voltants del molt massificat Pic de la Dona.

Bé, farem el típic camí cap a la Portella de Mentet i d'aquí ja baixem per la Reserva Natural de Mentet, enrere queda tot l'enrenou de gent i gossos, ja estem ben solets i tranquil·lets.

Després d'una bona baixada ( a tots ens venent records d'aquest passat hivern, on vàrem baixar amb esquís fins a Mentet i aquí ens vàrem trobar al Noi de Camprodon) arribem ja als plans on trobem tota la vacada pasturant i al fons ja veiem la Serra de Bacivers ( no és la del costat del Bastiments) a on hem d'anar a parar.

A partir d'ara, ni camí, ni fites, ni tracks, ni res, comencem l'aventura, per endinsar-nos al bosc, amb l'inconvenient dels nerets i les petites tarteres. Anem fent una diagonal tot pujant fins a situar-nos ja al que serà la pala d'herba que ens pujarà cap a la carena. Seran  uns 250 metres de desnivell, molt drets, al costat i com a referència, un petit esperonet rocallós, aquí no val a badar, si l'herba esta mullada, millor anar a fer una altra cosa, l'anomenarem la " Pujadota dels Nerets".

Després de la suada, arribem a la carena, vistes cap a Mentet i la Serra Gallinera, al fons el Pic de la Dona a petar de penya, per aquí ningú.

Anem carenant tot passant per alguns cims secundaris i el Pic de Serra Bacivers com més característic,  al  final de la carena, ja ens trobem amb la Serra de Gallinas, on  trobem el Pic de Santa Catalina, la veritat és que el nom del pic està posat amb un rètol molt nou i no tenim constància d'aquest cim. Bé, d'aquí llarg flanqueig per anar a buscar la Collada de la Geganta i aquí en principi com a bona matinal que havia de ser ja hauríem de baixar cap avall, però noi la gent vol una mica més i anirem cap al llac de Bacivers, Bastiments i bla, bla ,bla.

Resumin, una bona sortida per llocs solitaris i encisadors, bones vistes i una molt, molt dura pujada. Ja veieu encara podem trobar racons ben solitaris per la zona de Vallter sortint de la normalitat.

La colleta: el Presi, lo Txubi, el Noi del Montseny, J.j Padnon i servidor.



https://www.wikiloc.com/hiking-trails/volta-al-pic-de-la-dona-108638127






collada de Mentet





en verd l'itinerari de pujada


la referència a l'esquerra de l'esperonet rocós



250 metres molt drets




ja a dalt  de la carena


al fons el poble de Mentet


ara sols queda carenar cap a buscar la S

Serra Gallinera









estanyet de Baciver





diumenge, 10 de juliol del 2022

BTT Collada Verda per Camprodon amb el" Noi de Camprodon "

 




Com va sent habitual des de fa uns quants anys per aquestes dates anem a veure al Noi de Camprodon que sempre ens prepara una rutilla en BTT per "desenclenxinar"  el més ben pentinat.
Arribem doncs al bonic poble de Camprodon de bon matí i ja ens espera el guia de la jornada, que el primer que ens diu:

-Tinc dues rutes preparades, una llarga i una menys, però molt explosiva, que voleu fer?

La veritat que amb la previsió de calor que ha de fer preferim l'opció curta i després el dinar que el nostre comensal ens prepararà...bé si, primer unes birres.
Veiem doncs que el seu rostre marca un somrís una mica estrany.

-Que passa?, diem
-Ja ho veureu més endavant, contesta en Noi.

I collons!!! (perdo), només sortint del poble ja comencem a pujar i més pujar amb unes rampes de quasi el 20%, veiem de nou el somriure del Noi.

- que?, com va?, no dieu res, que ja us ho havia dit! , ens diu.

Quil va parir!!!, a més alguns trams, entre la forta pendent i les pedrotes, feina tenim de no  caure a terra.
La caloreta ja es va notant, però noi, no tenim prou del guia, que ara l'Artur, que porta una temporada convalescent, fa unes fortes estrebades que resumin, ens fan posar les dents premudes i  el cul amunt.
Entre corriols, entre prats, arribem al primer coll, la Collada del Puig Rodo (1653m), res uns metres més alt que la Collada Verda que ja hi som, fent uns 10 km de pujada pura i dreta, amb quasi 1000 metres de desnivell.
Però ara si, comença la baixada, un primer tram de corriol força redreçat per anar a petar a la pista que ens portarà a una baixada a tomba oberta, sempre obrin camí el Kamikaze Artur, que s'emprenya una mica perquè anem massa a poc a poc. Fem una parada al Refugi del Pla de Satlla (1555m), que a dins i tenen una festa tota la cavallada.
Continuem baixant cap al bonic poblet de l'Abella, a la Roca i d'aquí corriol trial-ler cap a Llanars i cap a Camprodon tot xiulant.
Sortida, si curteta, no arriba a 30 km, però explosiva i contundent, potser l'any que ve amb una matinal a la piscina ja en tenim prou.
Res home que ens ho hem passat molt bé coneixent aquest bonic i verd territori i que tornarem, gràcies Salme i  també per la vetllada del després de la ruta.






Sant Isidre (nom de la pujada)














Serra Cavallera al fons

















a l'esquerra al fons el Taga


Refugi del Pla de Satlla, els altres cavalls a dins el refu





diumenge, 3 de juliol del 2022

Via Pirenaica - Pic de les Bruixes (Alta Garrotxa)

 






Dos pobles, unes muntanyes que ens uneixen: els Pirineus, una reivindicació, una creació artística, 300 cims, unes llums que seran com estrelles a la nit dalt de cada cim, una moguda de gran envergadura que ens farà que molta gent passi la nit a un cim determinat i que per una nit els cims dels nostres Pirineus estiguin il·luminats.

Tota una colla del GMA, ens trobem a les Basses del Monar a mitja tarda, una mica més endavant deixem els cotxes i ja carregats al màxim, comencem la pujada cap el nostre cim, per sort, la major part del camí és per ombreta bona. I res un cop fora del bosc ja comencem la pujada cap al cim estret i costerut de les Bruixes on muntarem el fanal. Fa molt de vent i el lloc no és gaire apta per fer un bivac , caldrà doncs anar una mica més avall direcció cap al Comanegre, on trobem un petit lloc arrecerat del vent per muntar el bivac. Mengem el sopar que portem i seguidament pugem cap al cim a esperar l'hora per l'encesa. A mesura que es va fent de nit anem veient com apareixent per les muntanyes que tenim als voltants, petites llumetes, asseguts o ajaçats anem contemplant el nostre voltant i totes les estrelles, el vent mentrestant va fent de les seves. Deixem el llum obert i anem al nostre bivac.

El vent a mesura que passa el vespre va disminuint fins a parar del tot, el que no parem som nosaltres que amb el  pendent anem relliscant de les estores i ens trobem pendent avall ja quasi al bosc, de reüll anem veient el fanalet que va fent la seva llum.

Ens despertem de bon matí per veure la sortida de sol dalt del cim, una passada!!, trèiem el fanal i tornem a baixar  a fer una mica d'esmorzar i recollir les motxilles per seguir cap al Comanegre on trobem, que baixen el grup que han passat la nit a dalt, també portent els cabells una mica entortolligats pel vent.

I res, hem passat uns bons moments tota la colla, amb gresca i xerinola, unes bones vistes tant nocturnes com diürnes, una bona raó de ser a on érem i perquè no, un bon bivac pendent avall.

Gràcies a tots per la sortida i al GMA per l'organització.



el grupet del GMA









un petit pas de roca
















al fons el Comanegre













baixant a buscar el bivac


videotrucada a Polònia





Camp 1 avançat, abans del bivac


















els primers badalls del matí
































Comanegre