Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 28 de març del 2016

Alta ruta amb esquís Pantincosa - Wallon - Pantincosa





Va sen habitual per aquestes dates de Setmana Santa, agafar un parell de dies per fer una petita ruta d’esquí de muntanya i d’això normalment se’n encarrega amb bona cura l’amic Salme, per buscar un bon itinerari perquè la penya s’ho passi d’allò mes be, si el temps i la neu ens ho permeten.
Aquest any tocava “La Alta Ruta Pantincosa – Wallon”. El primer dia, o dia de tràmit ens dirigim tres cotxes, amb una colla de 10 membres del Sorreig cap a Sabiñanigo al “Hotel Sta. Elena”, baratet i molt acollidor, tan per el seu propietari, com per les seves habitacions, recomanat provar el patxaran d’elaboració pròpia.
Això si, per trobar el lloc, ni google, ni mapes, ni gps ni res de res, vàrem tenir que trocar directament al propietari del hotel i ell mateix ens va venir a buscar, si no encara hi seriem.
El mati següent, el dia s’aixeca clar, però molt ventós...ai las!! Arribem al Balneario de Pantincosa i el vent encara bufa mes fort, les muntanyes son cobertes de núvols blancs de la neu que és portada per el potent vent, boí els mals pronòstics seguirem endavant amb l’ho previst, tenim la predicció de la meteo del tot detallada, avui el vent anirà de baixa a mesura que passin les hores i dema tenim mig mati fins que no arribi un front actiu, comencem doncs la pujada i guanyant força desnivell de cop per entre bosc, la neu esta dura i la traça esta gelada, un cop però superades les rampes i arribats als Ibones del Brazató, la cosa va canviant, tan per la neu com per el vent i així arribarem al coll del Brazató, quasi sense el vent empipador. Al costat tenim el Pico Baciás, el tenim a 200 metres i esta ple de gent que hi puja, nosaltres traiem pells i comencem la baixada cap a la gran vall que se’ns obre al davant nostra, al front i a mesura que anem baixant tindrem la gran paret del Vignemale al davant, el Cerbillona, el Montferrrat, el Tapou, tots ells de 3000 metres. Seguim fins el fons de la vall, sense fer el flanqueig cap els Ibones de Batans, fins que arribem al riu Ara, que baixa cap a Bujaruelo, remuntem aquesta plàcida vall, tot deixant a la dreta el Port de Cauterets i pas cap el refugi de les Oulettes de Gaube punt de partida per pujar al Vignemale.
Emprenem la ultima pujada del dia cap el Port d’ Arratille, trèiem pells i comencem la plàcida baixada cap a la vall que tenim al davant  i que ens portarà cap el refugi del Wallon. El primer que trobem sols saltar del coll és el llac colgat de neu del Coll d’Arratille, que flanquegem per el seu canto dret i a partir d’aquí anirem buscant les millors baixades per el marge esquerra de la vall fins el llac d’Arratille, a on canviem i passem al marge dret tot seguin la baixada, ja veiem el refugi al fons, però falta gent... que ha pasat?...en Dani a trencat un esquí, quina mala jugada!! En Sebas l’hi baixa el que queda i ell anirà fen el patinet amb una sola fusta. Dividim el grup en dos, uns baixaran cap el refugi directament i els altres faran la processó amb el Dani.
A mesura que va caient la tarda, l’ombra del bosc va fent endurir la neu, és el moment que és pugui posar els grampons i jo l’hi agafo l’únic esquí que l’hi queda.
Ja som tots al refugi de Wallon, dema l’hi tocarà llevar-s’ha mes d’hora i pujar amb grampons, el company Eladio l’acompanyara.
El refugi Wallon, que podem dir, habitacions petites i fredes, un sopar de sopa aigualida, sort del segon plat que salva una mica i si mes no de la gresca que hi vàrem fer tots plegats explicant aventures i aventuretes varies....ah!!! i també de la ratafia “Raiers” que el company Sebas ens va portar.
Nit de lluna plena, diuen la millor de l’any, tot il·luminant de mica en mica les parets i cims del Gran Facha, el Pic de Eliarra i el Marcandau, verdaderament tot un espectacle.
Mati, els núvols que corren donen fe del canvi de temps pronosticat, Eladio i Dani fa estona que son fora, mengem l’esmorzar, be allò...i de seguida cap el cagadero a fer cua.
Comencem tot seguit, el que serà una llarga i costeruda pujada cap el Port de Marcandau, quasi 800 metres de desnivell, del tot tiesus, tot marcant una nova traça doncs la que hi ha esta gelada. Aquest sector és el mes perillós de tot el recorregut doncs amb força carrega de neu en alçada del Pic de Marcandau, pot provocar allaus canalitzades que poden escombrar la pala per la qual estem passant en la primera part.
Port de Marcandau, uns decideixen baixar cap en avall i els altres, posem grampons i piolets i esquís a l’esquena i cap el cim de Marcandau. Un cop dalt el temps és complica i comença a nevar, la visibilitat és dolenta, pells fora i ràpidament comencem la baixada tot anant tantejant la dreta pla, la neu bastant dura i canviant i sense gaire percepció del relleu, va fer alguna que altre ensopegada, un cop superada la pala encarem la baixada cap l’anomenat “el tubo”, que el trobem bastant glaçat i ple de blocs rodons de gel, en definitiu una mica “heavy metal”.
Passat aquest punt la cosa és va calmant tot passant per l’antic refugi de Bachimaña, creuem l’embassament per el mig, amb uns blocs i unes esquerdes que sembla que estiguem als Alps.
Arribem al resplendent i nou refugi de Bachimaña a on ens espera en Sebas, els altres han seguit cap avall.
El temps, és va complicant, els cims és van tapant i ens queda la ultima baixada, la dreta pala que dona accés al refugi  i la qual esta tota plena de gent que i puja. La resta serà un anar fent i subsistint en un terreny molt variant tot seguin el Gr d’estiu.
No vàrem fer servir la ruta d’hivern per baixar, potser una mica de mandra tot plegat, els últims metres de desnivell els vàrem fer a peu amb esquís a la motxilla fins la Casa de Piedra, a on vàrem trobar els companys Dani i Eladio tot fen unes birres i unes olives, uns autèntics herois, si senyor.


I aquí acaba el que ha donat de si la petita ruta d’esquí de setmana santa i vàrem ser: Artur, Sebas, Lo Presi, Salme, J.J Padnon, Regina, Eladio, Dani, Benet i jo.


el Gamo Negro al fons


quina colla!!


coll del Brazato

Vignemale

Artur


Salme escombrant

Regi

Dani



la vall d'Ara que puja de Bujaruelo

coll d'Arratil

al fons el port de Oulettes

coll d'Arratil al fons el Vignemale

Eladio i el pow

Presi  a l'esquerra Le Chapeau d'Espagne i a la dreta La Tête d'Ours

esquí trencat



Wallon

als fons el coll de Marcadau

zona critica

Artur quasi al coll

cap el cim de Marcadau


Presi

Gran Facha al fons

entrada al "Tubo", foto que m'ha fet el Presi

cabana de Bachimaña

al fons a la dreta el nou refugi de Bachimaña


Baños de Pantincosa






dilluns, 21 de març del 2016

TAVASCAN - Curs d'Allaus i sortida al Coma del Forn i Campirme

Dia de curset d’allaus impartit per l’ACNA amb la organització de la FEEC a Tavascan concretament a la zona superior de les pistes d’esquí , però primer una sessió teòrica en un local del poble de dues hores, al acabar pugem amb els cotxes cap a la Pleta del Prat.
El dia la veritat que no acompanyava gaire, boira i una mica de fred i neu, contant que teníem  quatre tallers de practiques i set hores per endavant.
És varen fer tres grups de unes buit persones cadascun, dos de palilleros i un de raqueteros.
El primer taller va ser un de percepció sobre el terreny per on circulem amb esquís, terrenys segurs i terrenys trampa, així com les medicions dels angles de la pendent.
Seguidament un de recerca que consistia en trobar un dispositius que prèviament  l’estació te amagats en el camp de DVA, i calia fer-ho en menys de tres minuts. Cal dir en aquest sentit que vàrem poder copsar la diferencia en utilitzar DVA digitals i els antics de so, mentres els primers localitzaven la víctima en un temps de entre tres i quatre minuts els antics podien ben be estar deu minuts i amb ajuda del profe.
Seguidament passàvem al taller sonda i pales. En el tema sonda era detectar per el sondatge la diferencia en tocar el terra ja sigui pedra o herba i la presencia de un cos. El següent pas era el palatge o treura una persona enterrada en el sistema de V.
La tarda anava passant i ens quedava l’últim taller i també molt interessant de nivologia i estratificacions del mantell nival i els textos de duresa, així com el reconeixement de diverses partícules de formacions de cristalls de neu i per últim, el text de la columna per detectar la solidesa i la compactació del mantell nival.
Les pistes estaven ja tancades i poc l’hi quedava per la fosca, però un cop el nostre grup que va ser l’últim va enllestir la feina, vàrem fer una bona baixada per les pistes amb molt bon pow.

Si tinguéssim que donar una nota a les classes, les practiques i la bona organització segurament hi posaríem un excel·lent.


la teorica

interpretació sobre el terreny

lectura de graus

practiques de DVA

control DVA

sondeig



forma de V per desenterrar



Extractes i duresa del mantell

test de la columna


Vàrem deixar ahir la pleta nevant i avui ens aixequem amb el dia una mica o bastant merdos.
Avui tenim però la companyia del grup dels Pesch que ahir ja no vàrem fer res per la boira i avui sembla ser que també pinten bastos.
Arribem a la Pleta i sembla que la boira i els núvols van jugant en el cel com si volguessin deixar una oportunitat, doncs provem a veurà que passa.
Anem pujant i un cop passat les pistes anem en direcció la barra de colors, aquí tenim que decidir si anem cap el  Ventolau o seguim cap el Coma del Forn, optem per el segons doncs potser tenim mes probabilitats de fer cim. A mesura que anem pujant el cel a sobre nostre va fen ullades de claror, ja som a  prop del cim i tenim al davant uns trenta esquiadors-es de Manresa, els adelantem i seguim a munt, els últims metres no és veu res de res, però per art de màgia de cop  i volta se’ns obre la llum, quina passada!!! Quins tous de neu, el Ventolau tapat i ben tapat , l’hem encertada, però tenim que corre doncs correm dos perills el primer i greu que torni la boira i el segon que ens petin el pow.
Encara tenim claror i pugem tornem a posar pells i cap el coll que mena cap el Campirme, intuïm de mentres anem pujant que la baixada serà fantàstica, un cop a la carena anem pujant i ens agafa la boira de nou, decidim oblidar arribar al cim, pells fora i comença la festa que esperàvem el pow-pow.

Dos dies intensos i el segon amb una bona companyia dels Pesch, Xavi, Edu i Lius, d’en Rodolfo un amic fet al curs i els del Sorreig Lo Presi, el Benet i jo.











Rodolfo,jo,Benet,Lius,Lo Presi i Xavi

Lo Presi

Lius

la següent pujada al coll del Campirme

la baixada

dalt del coll

Xavi




Benet el noi del Montseny