Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Tot preparant la Burriac Extrem 2015




Dia per arranjar corriols per la Burriac Extrem 2105, segurament una de les curses mes potents del territori....algú va ha dit “no se quin itinerari és pitjor el de 25Km o el de la marató !!”, val a dir i és veritat que la sortida del poble és super explosiva i dura, si no ja ho veureu, totalment renovat l’itinerari i crec que per mes duresa. Els del grup de Muntanya d’Argentona però sempre és curren uns bons itineraris i una bona organització. Ànims doncs i a patir!!.



<<Artur i Xevi uns grans desbrossadors



Font d’en Quico i primer avituallament 


diumenge, 18 d’octubre del 2015

ARBUCIES- STA.FE. TOT FALDEJANT LES AGUDES EN BTT

una mica de musiqueta.






Tardor, un bon moment per descobrir racons del Montseny amb tot el seu esplendor de llums i colors.
Deixem la furgo, a la zona esportiva d’Arbúcies i ens dirigim per carretera, uns 2km, fins passat el Moli de les Pipes (restaurant) i prenem una pista a ma esquerra (contenidors verds) tot travessant la Riera d’Arbúcies per un pont, sols tenim que anar seguint la bona pista, senyals  del circuit 10 Centre BTT, primer passant per el càmping la Vall del Vidal i seguirem pujant per la pista principal, deixem el circuit 10 que va cap una residencia casa de pagès i seguirem amunt guanyant alçada tot passant per la masia de la Cortinola i Cortinada, mes endavant trobem una tanca e indicació de camí sense sortida, que passarem i seguirem cap a l’estranya urbanització de quatre cases dels Colls, trobem de nou un altre tanca que passarem, a partir d’aquí comencen a venir un tram de rampes prou empinades, al fons tenim la barrancada de la Riera de les Truites i al davant  la silueta de les Agudes i al costat esquerra les roques del Turó de Grenys. Un cop superats els desnivells, ens trobem a la petita casa de la Vilanova, en un llogarret força bucòlic, podem entrar a dins i veurà que esta força cuidada , un bon refugi a les faldes de les Agudes, ens i parem a fer un mos. La pista, que ja no és tan transitada per el que veiem, va fent giragonses per dins de uns preciosos boscos tots engalanats de tardor, arribem a les ultimes cases abans d’arribar a la carretera,  els Corrals d’en Vidal, però encara ens quedaran un parell de kilòmetres per arribar al km 25 de la carretera de Sta Fe a St, Marçal. Prenem la carretera en direcció a Santa Fe, però la deixarem al Pla del Espinal(punt quilomètric 22) i les cases que en diuen el Convent i ara si que tocarà baixar per el coll de Te, per el sector oposat de la Riera de les Truites o  de Rovirós, la baixada la realitzem  per una pista apta per cotxes i que abans i havia un peatge, a mesura que anem baixant els boscos van canviant la fisonomia, i  trobem  llocs que en prou feines i entre la llum del sol per entre els arbres tan alts, de tant en tan anem parant per veura,  l’altre vesant de la Riera per on havíem pujat fa una estona. La baixada és rapida i de tan en tan ens parem a fer recollida de castanyes que ni han un munt. La veritat és que no ens hem adonat i de nou son al camp de futbol d’Arbúcies.

Una molt bona matinal que la podeu fer en 4 hores tot parant i contemplant els boscos que anem passant. El desnivell en pujada i baixada de la ruta és de 1043 metres en 34km. Trobarem fons per el camí i la època millor per anar-hi sens dubta la tardor.







can Vilanova i les Agudes







dimarts, 13 d’octubre del 2015

Volta a Sierra Guara en BTT

























Una mica de musica per anar llegint la ruta


Parlar de Sierra Guara ens ve al cap de seguida barrancs, nosaltres feia molts anys que hi havíem anat molts estius seguits a descobrir aquestes aigües embarrancades, moltes vegades solament amb banyadors i amb poques informacions de les rutes, les unes guies eren franceses i les úniques persones eren francesos, els grans  descobridors de la zona. A mesura que anaven passant els anys la cosa va començar a cobrar vida i els pobles varen començar a rehabilitar-s’ha i apareixen tot tipus d’establiments i agencies de turisme actiu, naixia així el Port Aventura a la Guara i així és trencava tot aquella mena de pau que hi havia per aquets sectors , doncs la arribada de gentada amb ganes de esports d’aventura havia  arribat. I vaig tornar un últim cop a fer un barranc i vaig veurà que allò s’havia acabat, que segurament no hi tornaria, ja no hem motivava esta en un parc d’aventures.
Però ves per on, la penya del Sorreig com cada any per la tardor, és fa una sortida amb alforges i aquest any és tenia els ulls posat a Sierra Guara. Perquè no, tornar-ho a provar però vist en una altre percepció, el de sobre els barrancs i les seves terres.
La veritat, vaig tornar enamorat de Sierra Guara, vaig tornar a sentir el que sentíem al fer els primers barrancs amb vells amics que alguns ja no hi son com el cas d’en Toni Jorda (Rody), gran company i al hora gran amant dels barrancs de Sierra Guara. En resum les nits estelades de Guara encara hi son, però no les aneu a veurà a l’estiu.

Roody any 1985 Balces Inferior




Lloc de sortida a l’Hostal Nuevo Esperanza al costat de Huesca, bon tracte bon menjar i bon preu. Us guarden els cotxes en un aparcament al darrera sense tenir que pagar res. http://www.infohostal.com/guia/huesca/huesca/alojamiento/155337/esperanza155337.html




1ª ETAPA.- QUIZENA – NOCITO.- 50km 1160m desnivell+



Sortim per un camí asfaltat d’avant mateix del hotel per anar a buscar a uns pocs kilòmetres el poble de Quizena, la pista és polsegosa i el terreny és erm i sec  al davant tenim la altiva silueta del castell de Montearagón que tindrem que atacar com a primera pujada del dia.
Una mica abans d’arribar al castell prendrem una pista a la esquerra, que sense pujades va per sobre de una cinglera amb vistes a la plana de Huesca. Les formacions de roques i petits canyons erosionats per l’aigua donant unes formes molt característiques al paisatge.  Anirem seguin la ruta cap a Fornillos i Apiés i  passat aquest prendrem una pista en pujada plena de rocs que dificultaran bastant la pedalada. Semblava això un mal presagi que podríem trobar a totes les pistes amb aquesta precarietat, cosa que després vàrem veurà que per sort no seria així. Un cop superat aquest desnivell, trobem una carretereta que en pujada en portarà  a l’entrada de la Sierra de Guara per el Salto de Roldan, les siluetes de les dues torres de Peña de Sant Miguel i la Peña de Amád ens obriran les portes al que serà la ruta d’aquest dies. La vista és espectacular, teníem ganes de pujar a la Peña de sant Miguel, però anem una mica pillats de temps i preferim seguir  pedalant per  sobre els barrancs. La pista és força agradable sense gaires entrebancs, ara si que prenem direcció nord i ens queda poc per acabar la pujada.  Un cop això de pujar s’acaba, tocarà baixar cap l’embassament de  de Lúsera que esta quasi sec, per una baixada en pista  bastant perillosa per el roquissar que hi ha, un cop superada la baixada i amb els braços desencaixats, anem a buscar el pas de la presa i seguim per un corriol força entretingut fins trobar una pista que ens portarà al llarg i últim coll del dia. Un cop aquí, ara si una bona baixada fins trobar el tranquil poble de Nocito i on neix el riu Guatizalema. El lloc en aquesta època és molt tranquil, els colors de la tardor donen vida als camps i al davant presidint  tot, el cim de Peña Guara (2076m) que hi donen els últims rat jos de sol.
Allotjament al Alberge de Mallata http://www.auberge-lamallata.com/main.php?lang=fr&page=1, portat estupendament per una parella de francesos que apart programant excursions a cavall per la zona. Al costat i tenim un bar – restaurant  que si menja molt be i el tracte és molt cordial, molt recomanat.



2ªETAPA.- NOCITO – ALQUÉZAR . 58km 1540 m desnivell+


O altrament dita la etapa reina de la ruta. Sortim ben esmorzats del alberg i el fred és fa notar de valent, sort que de seguida enfilem en pujada. La direcció durant força estona serà Est, per pista la major part asfaltada, uns 15 km plans i baixades, be i potser  alguna que altre pujadeta, passarem per alguns pobles que havien estat abandonats i que ara la gent els esta reconstruint, com Bentué de Nocito i Used amb el rierol que anem passant per el costat del mateig nom fins arribar a Bara a on neix el riu Alcanadre i les Gorgas Negras. Aqui tenim que seguir el GR i creuar el riu tot passat el poble i és aquí a on tenim el dilema, les rutes que hem vist pugem per el GR que ara és fa servir com a corriol baixador de btt, el següent  seria buscar una pista per la dreta que en força pujada també ens portaria a la carena, aquesta no la vàrem trobar després de estar buscant una bona estona i la tercera una pista que surt de Bara i que sense creuar el riu també puja a la carena. La qüestió, nosaltres vam acabar seguint la opció del GR. Serà una mitja hora de carretejar la bici i superar uns 200 metres de desnivell.
Quasi al arribar a dalt ens trobem amb la pista que buscàvem i a mes esta indicada amb senyalització de la ruta de la Hoya de Huesca, la veritat però no crec que haguéssim anat tampoc molt sobre la bici. Estem doncs a cota 1100, al costat tenim l’alt poble de Nasarre que esta abandonat. Ara si anem carenejant i en baixada cap a Letosa, lloc de referencia del barranc del Mascun. Seguim cap a Bagueste i baixem cap en naixement del  riu Isuala o el barranc de Balces, una darrera pujada per canviar de direcció i començar la baixada cap a Sarsa de Surta que és on comença la gran pujada per una pista de pedres amb pendents de quasi 25%, sort però que els núvols ens ajuden a no passar tanta calor, no m’ho puc imaginar al estiu!.  Arribem a dalt la Sierra de Sivil, per de sota el barranc del Balces, la pista va per sota la cinglera, les vistes son les mes espectaculars de tota la ruta, estem a 1400 metres d’alçada, però senyors comença a plourà i comencen les punxades, tot junt, anem per sobre la carena en un paisatge sense arbres, esperem que aquets quasi 10km al menys no comencin a caure trons i llamps. Un cop és perfila la baixada la pluja afluixa i de mica en mica va amainant. I ara si comença la llarga baixada de uns 10 km fins Alquezar tot passant per el Mesón de Sivil i el bonic poblet de  Sant Pelegrín.
Que podem dir de Alquézar, un poble impressionant com tot el que l’envolta, per sort amb menys turistes que el normal a l’estiu.
Fem estada al Alberg Rural de Guara http://www.albergueruraldeguara.com/ regentat per uns catalans.


3ª ETAPA:  ALQUÉZAR – QUINZENA. 50Km i 850m desnivell+


Les prediccions de AEMET, donant per el dia d’avui un 100% de possibilitats de pluja, de moment fa sol i calor que durarà tot el mati. Últim dia i segons diuen “ etapa dels Camps Elisis de París del Tour” , totalment falç!!, un autèntic trenca cames i amb una de les baixades, per pista, mes tècnica i difícil  de la ruta, tota sencera no la vàrem baixar ningú del grup.
Al començament sembla que si que la cosa aniria prou tranquil·la, camps d’oliveres , ametllers, bones pistes ciclables, i sempre direcció oest, passant per molts de pobles que sempre ens van sorgint de l’horitzó com grans fites entre els camps,  fent-nos de guies de la ruta, Radiguero, Alberuela de Liena, Bierge i el seu característic salt de la Peonera, Sieso de Huesca i el seu riu Formiga, que tindrem que creuar i suar la seva pujada, Ibieca, Abaniés tots ells poblets de les planes de Guara i tots ells carregats de histories antigues com podrem veurà en les seves façanes de les cases.
Un cop passat Abaniés, després de uns quant kilòmetres, cal estar molt pendents del Gps, doncs la ruta deixa la pista principal i creua uns camps de cultiu, sense camí, per anar a buscar una pista al altre canto, si us equivoquéssiu aniríeu a la carretera general.
I be la cosa s´acaba, però ho acabarem de forma trepidant, un cop la pista ens porta al costat de la carretera general, al costat de una gasolinera, ens apareix al costat i mig amagat un corriol que va paral·lel a la carretera i la va seguint força estona, és força divertit i te alguns passos bastant tècnics, la gent que ens veu toca les clàxons dels cotxes o ens saluden. Verdaderament la cirereta del pastis. De nou arribem a Quicena, però no ho podem rematar sense anar a veurà l’aqüeducte roma, que la veritat sigui dita ens decepciona una mica bastant.


Sortida de 3550 metres de desnivell+ i 158 km, realitzada al octubre del 2015 per : Regina, Kiku, Salme, Toni Llovet, J.J Padnon , Artur i jo.






Castillo de Montearagón


a la esquerra Peña sant Miguel a la dreta Peña Sant Amád, salto de Roldan, entrada a Guara

presa de Lúsera


esmorzar al alberg de Nocito


Bara

GR cap a Nasarre


final de la pujada a la Serra de Sivil



Ajudant a un pobre gos de caça perdut i esgotat

Barranc de Balces i Sierra de Rufás

Alquézar





la colla al salt del Alcanadre, Peonera


tram conflictiu d'orientació







 
Artur

J.J Padnon

Regina

Kiku

jo

Una amiga

Salme

Llovets








diumenge, 4 d’octubre del 2015

Per el solei del Corredor en BTT












S’aixeca el dia plovent, la nit ha sigut de trons i llamps, havíem quedat tota la colla que properament anirem a la travessa de Sierra Guara, però la pluja ha fet que anem enrederint la sortida, fins que finalment havent consultat els radars del temps optem per sortir a mig mati.
Decidim fer una sortida a prop doncs el temps sembla una mica insegur, a mes optarem per fer mes pista que corriols, degut a la gran empastifada que hi ha per tot arreu.
Anirem seguin la Riera fins a Dosrius i arribem aquí tots plens de fang. Seguirem en direcció a Canyamars tot seguint la Riera de Can Rimbles, de moment la cosa esta força calmada i podem anar fent plans per la travessa.  Primera enfilada cap a la Serra de Can Gel. Per un lloc que properament serà una zona de pícnic, per de sota del Turó de Can Figueroles, baixada per anar a buscar un corriol que al arribar-hi veiem que ja ha desaparegut, ara son camps de cultiu. Tirem doncs avall per trobar la pista del Malpas, de nou temps de xerrar i fer plans, que durarà ben poc, doncs agafem la pista que puja tot decidida (anomenada com la pujada d’en Ribes), per arribar a la Plana de Can Vallalta i d’aquí de nou baixada cap el Torrent de Rupit.
De nou uns moments de mes calma, encara que la Regi avui esta donant-t’ho tot i esta fent unes fortes batzegades a la colla. Un cop passada una masia rural, veiem una tanca i un prohibit el pas, doncs serà per aquí per on la parella Regi i Kiku ens volen fer anar, per investigar un camí que els hi sembla factible  i que havien mig provat.
Passem la tanca i seguim en direcció la casa que no hi arribem, si no que ens desviem a la dreta, aquí comença la aventura per un territori inexplorat per el Solei del Corredor.
Per aquest sector i trobem una gran massa forestal que altres cops i hem fet marrades, doncs i trobem un enreixat de pistes forestals obertes per tallar bosc que molt sovint acaben en un parany. La puja és constant i dura, a mes el terreny al no passar-hi gent dificulta el poder anar gaire mes depresa. A prop d’arribar a la carena d’el Corredor la pista se’ns acaba i tenim que fer servir els Gps per enllaçar de nou amb una pista que aquest cop si que ens portarà a sota mateix del antic càmping del Corredor, ara si seguim el GR 92, deixarem pujar al santuari i deixarem ben aviat el GR per seguir  tot faldejant la carena per la vesant de solei fins els Misteris i el GR 83 que agafarem en baixada rapida cap el Malpas i Lorita, d’aquí cap a Llavaneres i Cinc Sènies i cap a casa.
 Comença a espurnejar, de no voler fer gaire, ens han sortit 45km , hem anat preparat tot pedalant, la travessa de Guara de la propera setmana i ara tan sols ens tocarà treure el fang de les bicis.


Matinal explosiva feta per: Regi,Kiku,J.J Padnon,Salme,Artur i jo mateix. 








Aquest dos ens porten a una festa 

grande!!

els Misteris

Regi, avui ens ha fet suar





Perquè aneu sentint una mica de musica mentre llegiu la ressenya