Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dijous, 29 d’agost del 2019

Pic d'Ayous per Astun



Acompanyats de uns coneixedors de la zona, en J.j Padnon i la Lu Marzo, que ens han preparat una ruta per la zona d’Astun.
Sortirem de l’estació d’esquí, deixant tota la penya que va per agafar el telecadira obert a l’estiu per fer la ruta dels llacs.
Nosaltres començarem a peu i en forta pujada cap el Ibon de Escalar, aquí ja tenim bones vistes sobre Candanchu i les seves muntanyes que l’envolten, sobre tot el Pic d’Aspe, seguirem pujant fins el coll de Moines, aquí al davant ja tenim la impressionant silueta del Midi i al sota les seves valls i llacs, la ultima vegada que passàvem per aquesta zona era amb esquís per la primavera i el paisatge era totalment diferent, ara és totalment verd. Anirem en direcció el Llac Bersan i a continuació fent una ultima pujada cap el gran llac de Gentau a on ja veiem el refugi a on dirigim. Per aquesta zona a l’època estival i conflueix moltíssima gent, tant del provinent de l’Aragó com per la vessant francesa. Arribem al refugi i continuarem per fer el cim del mateix nom l’Ayous. De seguida i som i les vistes son espectaculars a banda i banda.
Tornarem al refugi i un cop fet un mos, tornarem a refer el camí que havíem fet al mati, veiem els llacs de Romasot i el Paradisse, que encara que no hi passem els veiem per sota mateix.

Una bonica sortida amb sobre tot molts bons paisatges.








Pic i refugi d'Ayous





dimarts, 20 d’agost del 2019

LA FLOW VÈLO




Ens disposem en uns quants dies de vacances de fer el nou recorregut per França concretament a la regió de la  Nouvelle Aquitania, la anomenada” Flow Velo”, aquesta és una ruta molt nova, l’any 2017 i va en línia recta per tota la regió de Périgord fins trobar el Oceà Atlàntic i concretament travessarem un tros d’aigua fins arribar a la Illa d’Aix, tot això ho farem acompanyats de bonics camps i poblets, resseguint força tram el riu Charente.
Be doncs us explico a continuació el que varen ser uns quants dies de ruta cicloturistica per aquesta bonica regió francesa.


Thiviers -Nontron. 32km.



Thiviers serà doncs el poble on comença la ruta, aquí farem el campament base i on després deixarem la furgo al càmping de “Le Repase” bones ombres i piscina, a prop una petita zona de bany que val molt la pena fer-hi una banyadeta. Val a dir que si deixem el vehicle al davant de “le boureau” tan sols ens costara la voluntat.
Sortim del càmping i enfilem els primers kilòmetres de suau pujada fins el poble, d’aquí si anem cap a l’estació ja trobarem les indicacions de la ruta, que parcer tota ella esta totalment ben indicada sense cap tipus de problema. Comencem la ruta i anirem a buscar al cap de pocs kilòmetres una via verda d’un antic carrilet, tot passant per un bonic i frondós bosc que ens protegeix del sol, força estona seguirem el vell camí fins el poble de Saint-Pardoux-la- Rivière, a partir d’aquí la cosa comença a prendrà els perfils de la zona del Périgord, pujades i baixades per entre camps i boscos, just quant sortim a la D3 ens trobem uns veïns de la zona una parella que van en bici i que viuen, a carai!! quina casa a Beavoir, aquí concretament ens recomanant que dalt del petit coll abans de baixar cap a Nontron, agafem una carretereta que va en baixada fins a Sant Marçal de Vallete a tan sols 1km, de Nontron i aquí un cop la baixada si girem a la dreta ja trobem el càmping. La nostra intenció era seguir fins Marthon, però ens ho han mirat i no hi tenim cap càmping.
Avui farem estada doncs al càmping “L’Agrion Bleu”, molt extens, bona ombra i amb una taula que ens hem apropiat per nosaltres. El súper el  tindrem que anar a buscar a Norton, tot travessant  el poble per la banda superior, directes al centre.




“Nontron – Angoulême”.-  66km amb un petit plus de uns 15km



Aquí recomanats per la gent d’ahir, no seguirem la ruta, doncs anirem a buscar el creuament per on vàrem baixar ahir per anar a buscar la D75, la veritat és que és una meravella de carretera, sense en prou feines transit i al costat de un rierol, una mica mes endavant creuarem la ruta que ens ve de la dreta, però no l’agafarem doncs fa una marrada, seguirem carretera ara si en baixada fins Javerllac-et-laChapelle-Saint Robert, aquí ja la seguirem entre planes de camps fins trobar de nou els puja-baixa fins arribar a Varaignes a on agafarem una via verda de carrilet que ens portarà decididament cap a Marthon i d’aquí a prop començarem a trobar el riu Charente, que ja no deixarem en tota la resta de la ruta i que ara ens portarà fins Angoulême, abans d’entrar però ens pararem a dinar al bosc anomenat bosc blanc. Un cop anem entrant a la ciutat, veurem un creuament en la ruta, un va cap a l’estació i l’altre cap a  Gond-Pontouvre, aquí nosaltres vàrem optar per la ultima opció tot seguint el track de la web de la ruta, però al final ens fem una mica de encigalada d’aquelles de amunt i avall, la qüestió, si és te que anar al càmping d’Angulême que esta a Saint-Yrieix,(4km del centre) és te que anar al bonic lloc de “Plan de l’Eau”, tal com va el track, podem seguir la ruta de la Coulée Verde que va al gran llac, un immens jardí rodejat d’aigua i on hi va la gent de la ciutat. Aquí també vàrem tirar de mòbil, per trobar el lloc, però aquest ens va portar al costat del càmping però amb una bona porta que per uns 100 metres no ens deixa seguir, acompanyats per una gent que trobem per allà i que també els hi passa el mateix, ens comencen a fer voltes i voltes per el voltants de la zona de càmping, però sense mai trobar la entrada. Un cop ja fastiguejats el líder del grup ens porta a bon port, que amb la calor que fa ja en tenim ganes.
El càmping és diu com no podia ser “Plan de l’Eau”, és un càmping molt gran i sense ombres, tenim piscina, el pitjor de tot és anar a buscar el súper a un lloc anomenat Saint-Yrieix-Sant Charente, opció si abans del càmping podeu trobar algun lloc per comprar millor que millor.



Angoulême – Jarnac.-  54km.



Sortim del càmping i de nou anem cap el Plan de l’Eau, en aquestes hores del mati en prou feines ja gent, anem cap a la ciutat, seguint la via verda de la Coulée Verde que va amb la Flow Vélo,  sempre a tocar del riu Charente, per la seva riba dreta, uns 4km, uns cop arribats a una gran esplanada, trobem unes indicacions per anar en bici per travessar un pont, doncs per aquí no si ha de anar,  aquest potser serà l’únic punt de la ruta, si és que aneu a dormir a les afores, a on i falta una indicació, , però si seguim el mateix marge del riu i trobarem de seguida les indicacions, passarem per el davant mateix del museu del còmic, molt interessant i que val una bona parada, el centre ciutat ens queda a l’altre vessant quasi a tocar. Aquí ja trobem força gent fent activitat física, passem per encluses força espectaculars i algun que altre xiringuito, a on parem a fer un petit mos. Seguirem amb ganes i bon ritme, però aviat la cosa canvia, en un moment donat deixem la protecció dels arbres i comencem a remuntar cap a Linars, passat el poble ens espera un petit portet de muntanya, Saint-Saturnin, ja no estàvem acostumats a les pujades i la calor, direcció cap a Chanpillon, on creuarem el Charente per anar cap a l’altre riba de riu, aquí ja ensumem camps de vinyes i el que signifiquen per la regió del bon conyac, deixem els terrenys ombrívols i ondulats de turonets del Périgord i ara ens tocarà anar passant per petits poblets i grans masies, moltes d’elles dedicades a la elaboració de vi i conyac, Châteaureauf-Sur-Charente, Angeac amb la seva bonica església, Graves, Sant Amant, Gudeville i per fi entrarem al bonic poble de Jarnac.
Aquí farem estada al Càmping “Ile Madame”, càmping gran amb bona ombra (piscina) i súper a prop 1km. Val la pena també fer una passejada per el poble.



Jarnac- Saintes .- 65km



Sortim del bonic poble i anem tot tranquil•lament amb la calma del matí, els núvols van i venen i sembla que vulguin deixar anar alguna gota. Passarem per el Castell de Creisse i a poc ja veiem uns camps de golf, aquí començarà un nou portet de muntanya que ens portarà cap a l’Abadia de Chaîtres, aquí cosa curiosa, val a dir que durant la ruta hem anat sols, fem camí amb una família francesa que ens anàvem trobant però a part d’ells en la nostra direcció solets. Be com deia, cosa curiosa, comencem a trobar molta gent en bici de carretera, grans, mes grans,  petits i dalt de la pujada, ja no diem, tots fen la visita obligada. Una dona ens explica, que al mes d’agost a França fan una trobada ciclista a un lloc determinat durant una setmana, aquest cop era a Cognac, i fan varies  rutes de diferents nivells i que si pot apuntar tothom que en tingui ganes de fer amistats dalt de la bici. Nosaltres deixem a la gent a dalt i comencem la baixada, animant als que pujant mes a poc a poc. Acabem la baixada amb el riu de nou, aquí si que trobem molt de ciclista que fa ruta vers Cognac, aquí arribem amb molt de turista , nosaltres aquestes hores del mig dia, no ens be gaire de gust provar el licor famós. Seguim el curs del riu que de mica en mica l’anirem deixat per entrar cap a l’interior, on ens esperant els infinits camps de blats de moro, avui la calor és fa sentir ,  a mes per aquest sector poc arbre i trobem, el que si que el moment que deixem els camps i ens trobem per uns moment el riu, algun que altre xiringuito ens podem parar.
Saintes, és molt bonica, si pot visitar molta cosa, anirem a fer una volta per la catedral i com fa molta calor tirarem directes cap el càmping, que esta a la mateixa ruta.
El càmping és diu “Càmping au fil de l’eau” càmping municipal, que l’ajuntament és veu que vol tancar per vendre   a una empresa privada, de mentres fem la cervesa d’arribada fem unes firmetes de col•laboració. Càmping gran amb bona ombra i piscina. Súper molt a prop anant de nou al centre.
Aquí hi tenim zona de pas del Camí de Santiago, per el que hi trobem algun que altre “peregrino” amb bici direcció a l’estat espanyol.




Saintes - Fouras.- 87km



De vegades penses que tens les coses controlades però per una cosa o altre al final s’esguerren, com el que ens va passar a nosaltres al final d’aquesta etapa.
Avui ens aixequem ben d’hora doncs el pronòstic del temps no és d’allò massa bo per qüestió del mal temps, si ahir la ruta vàrem patir calor avui inclòs fa una mica de fred.
Sortim del càmping i seguim la ruta per el costat del riu direcció Crazannes. A on abans d’arribar-hi ja podem veurà el seu esplendorós castell. Els núvols cada cop son mes negrots i ja comencen a caurà quatre gotes, el riu el tindrem al canto dret, però en prou feines el veurem. Anirem passant per petits poblets, camps de cultiu i anirem creuant canals i canalons. Anem força rapits doncs el terreny fa llevada, la solitud és total i quasi no ens donem compta que ja som a tocar de Rochefort quant la pluja comença a caurà en ganes, sort que ja hi som a l´hora que i contàvem, arribem al càmping municipal del “Rayonnement”, però, glups!!! Ens diuen que esta ple i que tots els de la ciutat també, normalment en altres rutes que hi passen els càmpings i guarden una zona per la gent que fa ruta, però és veu que aquest no, això que a l’entrada i havia espai. Una família de ciclistes francesos ens diuen de dormir a la seva parcel•la, però el senyor del “bureau” no ens ho permet. Res, ens recomana anar cap a Fouras(24km de mes) i era el que teníem previst per fer l’endemà fins la Illa d’Aix. Ens recomana, com a solució, deixar la ruta en bici i ens explica com sortir de la ciutat de una manera que ens surtin menys kilòmetres (17) fins retrobar de nou el carril bici. Doncs l’hi posem ganes , per sort a deixat de plourà i no fa calor, per aquí ja trobem la Vélodyssée i força gent fent ruta, però en un moment donat deixem l’autopista de bicis i girem per anar de nou solts fins arribar al Oceà Atlàntic, per fi ja veiem el mar. Creuem tot el poble per anar al càmping de “Le Cadoret”, doncs el primer que trobem també esta a petar.
Aquest és un mega - càmping de costa, que per sort ens han deixat un lloc doncs també esta ple. Ja teníem ganes de plantar la tenda, la intenció d’avui era arribar d’hora i som a lloc a les 5 de la tarda. Potser dins de la mala sort, hem tingut sort, doncs és divendres, si haguéssim arribar dissabte o diumenge no hi havia lloc en tota la zona, això és el mal d’aquest llocs de costa a l’estiu, a mes el càmping que volíem anar a la Illa d’Aix ja no existeix.
Ja molta gresca al càmping, inclòs festassa de l’espuma, nosaltres no en tenim pas ganes, anirem després de sopar a veurà com és pont el sol per el Oceà Atlàntic, que és tota una meravella.



Fouras- Illa d’Aix – Rochefort . 33km



Sortim del càmping que tothom dorm la ressaca d’ahir la nit, anem a buscar el primer vaixell cap a la illa, és millor així i no ajornar-ho molt, doncs cap el mig-dia l’illa s’omple de gent (en aquesta època, és clar) i per l’únic camí que ja a la illa per donar la volta s’omple de gent. Millor portar el dinar i fer-ho al mig-dia per agafar després el vaixell de les 14 hores, doncs és l’hora que tothom encara no torna.
El preu del trajecte és de 45€ per dues persones i bicis. El trajecte en vaixell és força bonic, veiem les fortificacions al mar com petites illes, Fort Enet i Fort Boyard.
La volta a la illa, també es molt agradable per les vistes que anem veient, sembla estrany que aquesta illa, fos escenari dels últims dies de Napoleó abans d’abdicar i portar-lo a la presó. A part d’això va ser escenari de fortes lluites a la primera guerra mundial, doncs i tenien instaurada una forta bateria de grans canons. El poble és petitó i turístic, però tenen oficina de turisme, com no!.
Tornem a Rochefort, després del viatge de tornada en vaixell, refem el camí d’ahir, avui amb sol i calor, aquest cop però ja seguirem la ruta sense entrar a la ciutat. El càmping que anem avui i que ahir ja vàrem trocar, per si de cas, ens varen dir que si que tenien zona per nòmades, cosa que el del càmping d’ahir no ens va ni dir, ja que ens havia dit que tots els de la zona estaven a petar.
El càmping esta al costat de la Flow Velo i la Vélodyssée , hi trobem força bici-viatger. El lloc que toca a tota la penya, és un lloc sense ombra, però si amb taules, cosa d’agrair després de tants dies sopant al terra. El càmping és “Le Bateau”, gran però tranquil, amb piscina guapa, el súper a tocar.




EL RETORN.



La ruta de la Flow-Velo, com ja he comentat és rectilínia i per tornar al lloc de origen, Thiviers, és un pel complicat, doncs tindrem que anar amb tren de Rochefort a Bordeaux i d’aquí cap a Thiviers direcció Limoges.
Ens llavem al mati i ja plou, esmorzem dins la tenda i desmuntem tot el tinglado per anar cap a l’estació. Travessem tota la ciutat i a les 10 del mati una mica xops i ja hi som.
Al hora de comprar els bitllets, ens diuen que no tenim plaça fins les 17 hores i arribada a Thiviers, a les 22,30, que hi farem, a mes plou i no podem fer mes que estar per l’estació com altres ciclistes que ja han plegat, com és pot la gent és canvia la roba mullada.
I ara bé lo millor, arriben les 15 hores, quines ganes teníem de sortir de l’estació!!però avui és diumenge, el tren que ve de La Rochelle esta ple, entrem les bicis com altres que fa hores que s’esperen i de cop i volta ens venen l’aparell logístic de SNCF (TER) i comencem a fer fora als ciclistes, el pollastre és total, la cap de revisors esta com fora de si i no controla la situació, però nosaltres ens hem esperat tot el dia per agafar un tren que si que hi teníem lloc assegurat. La gent esta molt emprenyada, alguns no volen baixar, nosaltres els hi diem que tenim connexions per fer, però ni cas, ens fan fora, els viatgers que veuen la escena també estant molt indignats, fem pelotera amb altres ciclistes, però ja som tots de nou a dins l’estació, el noi que ens ha despatxat els bitllets al mati ens diu que podem anar cap a Bordeaux mes tard però que ja no tenim connexió a Thiviers. Ens fa el bitllet per dema a primera hora. Ens tindrem que pagar un hotel, que per sort tenim al davant i que no és gaire card, a mes ens faran l’esmorzar mes d’hora per poder agafar el tren. A penes bona cara, al menys avui dormirem de llit.
Sortim de Rochefort a les 8 del mati, quines ganes teníem de no veurà mes l’estació. Arribem a la mega-estació de Bordeaux i no saps per on tirar del gran que és. Per sort tenim una hora per agafar l’altre tren i que fins que no trobem l’andana que hem d’utilitzar per sortir quasi ja ens fa el temps.
Si aneu, no cal que pugeu a dalt la planta de l’estació quedeu-vos a la primera planta doncs els tren que van direcció Limoges surten de la Via 1. Un altre cosa, no aneu als lavabos de l’estació estan a petar, davant el lloc de on surt el tren i ha un bar que hi podreu entrar i fer el que tingueu que fer.
Sortim de Bordeaux cap el nostre destí final, el tren també esta a petar però ja som gats vells i col•loquem les bicis els primers, a mes com surt d’allà mateix ho tenim mes fàcil, però el que si que és veritat que per ple que estigui molts ciclistes que estan a la plataforma i no els fan fora com ahir, potser la revisora d’ahir tenia el dia. Hem tingut mes moguda aquest dos dies que en tot el trajecte. Recomanació final de la tornada, comprar el bitllet el dia abans per agafar el de primera hora i si podeu no en dissabte o diumenge de juliol o agost.





RECOMANACIONS DE LA RUTA.-




A part de les que he explicat a l’hora de comprar els bitllets i els dies, penseu que la zona de costa al contrari que tota la ruta esta molt plena, hem trobat gent que feia la Vélodyssée, que plegaven per no trobar lloc per dormir, ni en hotels. Per la part de costa la pitjor temporada del 15 de juliol al 15 d’agost.
La Guia Chamina a tret la ruta, però nosaltres no la vàrem trobar en lloc, doncs sembla ser que és d’aquest any.
Els camins estan molt be, també i trobem carreteretes asfaltes, doncs i podeu anar amb roda fina amb una mica de gravat.
La ruta la podeu fer tot l’any, millor però primavera, estiu i tardor.
La ruta la hem fet programant els llocs d’estada en càmpings i al fer-la a l’estiu si podem ser amb piscineta millor, molts d’aquests càmpings tanquen la temporada per setembre.
També hem donat informació de supermercats doncs nosaltres ens ho fèiem tot, però de oferta de restauració ni ha un munt.
Molts pobles per on passa la ruta no tenen serveis de bars, forneries ni res, doncs son molt petits, en pobles mes grans , si surts fora de la ruta de ben segur que hi trobareu mes serveis.





ENLLAÇOS DE LA RUTA




“Eurovelo 1” :   La Vélodyssée, el tros que passa per França (1250km), va  per tota la costa, surt de Noruega. Un cop passa per la ciutat de Royan, és pot agafar “Le Canal de 2 Mers à Vélo” que va passant per Bordeaux-Toulouse-Narbonne i el Mediterrani.

“Eurovelo 3” :  La Scandibérique (1700 km sols la part francesa), travessa tota França per l’interior de N a S, surt de Trondheim (Noruega)- Suècia-Dinamarca-Alemanya-Bèlgica-França i Camí de Santiago, aquesta la trobarem en el nostra pas per Angoulême.

“Le Tour de Charente” : surt també d’Angoulême, és un circuit de 460km.









































La Flou-Velo, ens ha agradat, és una aposta mes per la cultura del viatger amb bicicleta, els que ens agrada assaborir els països a poc a poc, com ens agradaria a nosaltres aquestes propostes en el nostra país, que cada cop veiem que  ens queda molt per aprendra. La Flou-Velo, és nova i encara l’hi falta el rodatge de altres grans rutes, però de ben segur que a mesura que la gent la vagi comentant serà d’aquí un temps una ruta com els Castells del Loire.











Viatge ralitzat l'agost del 2019.