Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 24 de novembre del 2019

Molina - Masella o Ice Ice babe



Comencem el primer tast de neu de la temporada i com no ens tornem a retrobar  tota la colla al” Petit Cafè “de Ribes a fer l’esmorzar i fer petar una mica la xerrada, avui sembla ser que no tenim presa.
Un cop tot això anem cap a la Collada i ja veiem que els Alabaus esta prou be de neu i les pistes estan tancades, doncs vinga que ja frissem.
La neu esta super gelada, sembla un vidre i no portem cap ferro, doncs així que abans de enfilar les pales prenem una pista que ens portarà cap a Costa Rasa i d’aquí enfilem per la carena cap dalt del Torrent Negre, ja penya que va cap al Puigllançada, però en passem, doncs no tenim ganes de anar rascant cantells. Pells fora i cap a la Volta Sagrada i un cop a baix, tornem a posar pells per anar cap a la Olímpica, a on agafarem la pista que surt a la dreta, ja justeja molt la neu però encara ho podem fer amb esquís als peus, seguirem la pista que va en un moment donat cap a l’esquerra, tot deixant la que va a buscar el típic corriol del bosc, ens assegurem així arribar a la part superior, sense treure’ns els esquís, alguns del grup no ens veuen i fan el corriol, segons ens han dit encara és podia fer. I res, pim , pam i de retorn, avui no arribarem a la Tossa, que ens espera el dinar.
Refem el camí per on hem vingut fins de nou dalt de tot dels Alabaus i comencem a baixar tot acostats als parapetos de fusta,  i a mitja baixada ens trobem al Fede i la Maria, que porten les gavinetes posades i ens aconsellen anar ben enganxats al parapetos de fusta, doncs a mitja baixada el gel és vidre.
I res , amb les cames que encara ens tremolen de tantes vibracions de les fustes, donem per començada la temporada.


Fórem el Seves, lo Presi, la Regi, el J.j i jo i vist i no vist fem 1300 metrillos.






diumenge, 10 de novembre del 2019

Puig de Cadiretes i Puig d'Arques en BTT

Portal de Sant Benet, sant feliu de Guíxols




Fa un fred que pela, avui hem quedat per fer la ultima de btt de la temporada, doncs sembla ser que les muntanyes ja comencen a estar ben blanquetes i els esquís ja comencen a demanar guerra.
Sortim de Llagostera, a una temperatura de 1 grau, anem ben abrigats, però a la que comencem  a pujar les primeres rampes anem fent el sistema ceba, anar traient roba. El dia és clar i al fons ja veiem el Pirineu ben nevat, ahir a la nit va plourà i els camins estan força plens de bassiots, però el terra esta en optimes condicions per anar en bicicleta sobre tot en aquest terreny de sauló.
Be seguim, anem deixant el pla i anem per agafar el camí del Carrilet Groc, aquest si que no n’aviem sentit a parlar. A partir d’aquí la cosa ja comença a picar mes fins que trobem la carretera, que seguirem uns quants kilòmetres fins trobar una pista que ja ens portarà fins el cim de Cadiretes (519m) al Massís de l’Ardenya, les vistes a mar i muntanya amb el dia tan clar i net arriben fins a ben lluny. No ens hi parem gaire que el dia és curt i ja feina a fer.
Retornem de nou fins trobar la carretera, la creuem i seguim per pista per sota de unes antenes, la pista va carenant, tot veient el mar per una banda i per l’altre les Gavarres, cap a on anirem mes tard.
Sembla que la caloreta ens va acompanyant a mesura que passant les hores, alguna pujada, alguna baixada molt dreta i enxargaiada i baixada final cap a Sant Feliu de Guíxols, a on vora el mar fem una paradeta per fer un menjuc de barretes.
Travessarem  Sant Feliu i anirem en direcció a Santa Cristina d’Aro per un bonic corriol al costat de la carretera que ens portarà a buscar un camp de golf, per aquí i trobem una pista on hi ha un indicador que ens indica que el pas esta tallat, però nosaltres endavant, fins trobar el perquè, el Riudaura s’ha emportat la pista i sols hi ha un petit pas, que en un moment o altra s’enfonsarà, passem rapits.
Anem tot seguit a buscar la Via Verda del Carrilet, per poca estona, doncs tenim que agafar un corriol a on ja començarem la pujada de les Gavarres. Aquí comença el tram mes duret de tota la ruta, la cosa va pujant de mica en mica, trams de camí empedrat , alguna que altre arrel, una mica d’equilibris per aquí i per allà. Trobem la carreta que va a Rumanyà i l’agafarem uns kilòmetres , que ja aniran be per relaxar les cames.
En un moment donat trobar les indicacions del GR 92, que ja anirem seguint tota l’estona fins el Puig de les Arques. Seguim doncs el GR, que com sempre aquest acostumant a ser força entretinguts fins Rumanyà. Al començament mateix del poble, seguim un corriol fins la Creu de Rumanyà. Baixem fins una pista asfaltada que ja ens indica la direcció del cim de Puig d’Arques que ja podem anar veient al fons amb la seva característica silueta de la bola blanca.
La cosa va pujant, però a partir de Can Mas Poncet, ara encararem cap el coll de Can Llach, la cosa apreta més i cada cop mes, fins arribar a una esplanada a on veiem una pista que surt a la nostra dreta que és per on tornarem, nosaltres seguirem tot dret i decidits a buscar uns noves rampotes, sort que estan asfaltades fins trobar un collet, ja som ben al sota de la bola blanca al Pla de Can Sabaté, però carai!!! Ara ens toca la rampota del dia, com a regal final !!!!
Som al cim de les Arques (533m), vistes a mar i muntanya, les Medes, la Bisbal, el Canigó nevat, el Puigmal, ja comença a fresquejar el dia és va tapant de mica en mica, les prediccions de la meteo ja deien de un final de tarda ennuvolat. Be però ara si que ja tenim la baixada, primer corriolet per anar a buscar la pista que primer en baixada i després sorpresa de una petita pujada per anar en direcció a Mas Sitjes i bona baixada cap el encreuament que hem estat abans a on girem a la dreta, per ara si entre bosc d’alzines i terra ben mullat  anirem a buscar laultima baixada del dia de uns 10 kilòmetres, que ara si que ens la hem ben guanyada, fins trobar els camps de les afores de Llagostera, a on el guia del Montseny ara guia de les Gavarres, ens porta a fer un bon menjuc, de cloenda de temporada.

Ruta de 65 kilòmetres, tot recorrent el Massís de l’Ardenya i les Gavarres, mar i muntanya, amb uns 1300 de desnivell positiu i sobre tot recomanable fer –la qualsevol època de l’any menys a l’estiu.

Fórem: Salme, J.j Padnon, el guia del Montseny i ara de les Gavarres Benet i jo .



Puig de cadiretes






Sant Feliu

pas perillos del Ridaura


comprovant Gps, GR 92

Creu de Ridaura


Puig d'Arques







diumenge, 3 de novembre del 2019

Ruta cicloturista de Manlleu a Girona




Sortim ben d’hora del mati per agafar el tren, en aquelles hores van molt plens de gent que va cap a treballar, però dins els vagons tot és silenci, la gent va endollada als mòbils i res mes. Arribem a Barcelona i tenim que esperar el tren que puja cap a Manlleu, cada tren que arriba deixa un munt de gent, caminant cap a la sortida, pendents dels mòbils, inclòs puc veurà una senyora que s’entrebanca i de un no res que cau a la via. Ja som al tren de nou el que puja cap el Pirineu, deixem la foscor i sortim al exterior, ja ha sortit el sol, al tren cada cop menys gent i quant arribem a Manlleu quasi que anem sols.
Anem a buscar un bar per esmorzar, no és veu ningú per el carrer i al bar estem sols, quina tranquil·litat, quin contras de on hem vingut, sembla una altre vida.
Un cop esmorzats, anem a buscar el Passeig del Ter, que un altre cop ja hi vàrem passar quant fèiem la Ruta del Ter, ja comencem a tastar el paisatge de tardor. Sortim de Manlleu per la C-522, cap a Sant Martí Sescorts i d’aquí cap a Santa Maria de Corcó o L’Esquirol. El dia cada cop és va fent mes rúfol, estem a prop de Cantonigròs i ens desviem per anar cap al Santuari de Cabrera i fer un circuit per la zona, però comença a plourà i pensem que millor tal com esta el cel deixar-ho estar, reculem i anem a aixoplugar-nos a Cantonigrós. La pluja amaina i continuem que ja queda poc per Rupit, però de nou comença a plourà i amb ganes, arribem al Coll del Bac, de 1.026 metres, ara toca baixada, però plou tant i la temperatura ha baixat sobtadament que anem amb molta compta de no fer cap relliscada. Arribem a Rupit i al primer bar  ens hi quedem per menjar quelcom i res en cinc minuts torna a sortir el sol, ara que estem ben xops.
Be no cal que us parli de Rupit, avui és la castanyada i encara és pot passejar per els carrers sense gent i una bona excursió de tarda és arribar-nos al salt de Sallent i tornar a corre cuita que se’ns fa fosc.

Una bona Fonda a Rupit:  Marsal, bon tracte i bon menjar.

L’endemà, sembla que el sol ens acompanyarà, a l’hora d’esmorzar fem xarrada amb uns nois de Pamplona que també van en bici i res amb l’estomac preparat per la jornada tornem a la pedalada.
Comencem fent el Coll de Condreu (1026m), que no puja tant com el d’ahir i és molt mes curt, anem baixant, el paisatge de tardor és espectacular, tonalitats vermelles, taronges, grogues i silenci molt de silenci. Arribem a la cruïlla del Santuari del Far i deixem la carretera, per agafar una petita carretereta envoltada de bosc cap al Far. Un cop allà no cal dir que les vistes que tenim al davant son espectaculars, un cafetó i tornem per on hem vingut fins trobar de nou la carretera, ara si que ens ve una bona baixada fins la Vall d’en Bas, però boí així, la anem fent tranquil·lament  i  gaudint cada kilòmetre doncs les vistes be s´ho mereixent.
A ma dreta ja quasi a les planes ens trobem la petita ermita de Sant Simplici d’aquí anirem cap els Hostalets d’en Bas i seguirem per la petita carretereta de la Parcel·lària, al davant sempre el Puigsacalm, seguirem direcció nord, el Fluvià a la dreta, un cop arribats al Mallol girem cap a les Presses, per anar a buscar la Via Verda del Carrilet.  Ja anem tirant avall, el Fluvià ara el tenim a l’altra canto i al davant una cua de cotxes que surten dels Túnels de Bracons, impressionant, tothom a veurà la tardor a la Fageda, anem passant per el costat dels cotxes i les mirades del interior semblant ben be dir “que be que s`ho passant aquests”.
El temps s’està ennuvolant i ja començant a caure quatre gotes, sort que ja som al destí: Amer.

Una bona fonda de bon i exquisit tracte i bon menjar: Giralt

L’endemà poca cosa, doncs volem anar a fires a Girona que Sant Narcís ja ha tret totes les mosques i mosquits. Seguim la Via Verda i ja som al cort de la ciutat, avui amb molta gentada, sols ens queda dinar i anar a buscar el tren per tornar a casa.


Una bonica volta cicloturistica, especialment recomanada per fer-la a la tardor, sense preses i assaborir el bon menjar i la bona ratafia.


Passeig del Ter, Manlleu




Cantonigròs

Sant Bernat, patro dels muntanyencs



Rupit


Rupit

camí al Far


ermita de santa Anna



Puigsacalm al fons, per la carretera de la Parcel-lària



la lluna en un cova


Añadir leyenda