Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 27 de setembre del 2015

Circular al Carlit per Lanós





De nou ens trobem tota una bona colla al xalet de la UEC de la Molina amb la intenció de pujar l’endemà el Carlit per el sector de Lanós, molt menys transitat que la vesant de Bulloses.
Pràcticament i estem sols en el refugi, be no del tot doncs i trobem el carismàtic Toni Villena un dels precursors del esquí de muntanya a Catalunya i primer en fer l’any 1966 la travessa amb esquís dels Pirineus. Tota la colla després del sopar queden mig adormits al anar escoltant  les seves explicacions, uns quants però restant a la barra del bar del refu fen uns patxaran fen-l’ha petar amb gent de la UEC de Barna.
De mica en mica tothom va anar a xafar la orella, sols els mes intrèpids esgoten els glaçons dels  gots encara plens, explicant histories de muntanya.
El mati en dirigim vers el poble de Porte, fa un fred que pela i el sol encara l’hi costa sortir per aquestes vessants. Passem la barrera,  abans és tenia que pagar peatge, i seguim la pista asfaltada fins el primer aparcament, al costat de una àrea de tirolines al costat del petit embasament de el Passet.  Comencem en pujada tota dreta tot deixant la desviació al estany de Fontviva per seguir pujant fins trobar el GR 7 que agafarem ja mes suaument per sota la serra de Fontviva i l’anirem seguint força estona fins  l’embassament de l’estany de Lanós tot passant per el costat del refugi de la Gimbarda. El GR el deixarem a la cota 2200, al costat de una petita pressa , per agafar un corriol a la dreta al costat del torrent dels Forats i que a mes a munt trobarem l’estany dels Forats,al nostra davant tenim  el Carlit i la seva canal central per on haurem de pujar.
El camí fa forces ziga-zagues i és guanya desnivell ràpidament, a mes la penya va força de cara la idea, la pujada cada cop és va fent mes vertical. A un punt ja quasi a la part de dalt la canal s’estreny mes, segons la guia de Agustí Jolis i Mª Antonia Simo del any 1969 : “..una petita filtració d’aigua de gran puresa. Junt a ella a la paret hi ha una inscripció en pintura negra que diu: “Font – Source,Catalunya. Aigua Miraculosa”. Evidentment, és agradable de topar amb aquesta petita i estratègica deu, que desapareixi seguidament”.  Nosaltres no la vàrem trobar, potser si que ha desaparegut. Un cop arribats a la cresta cimera ens trobem la munió de gent que esta pujant per Bulloses i la que esta al cim.
Hem fet la pujada en menys temps del que esperàvem, el dia és esplèndid i la gent ha quedat amb ganes, variem doncs una mica la ruta per fer-l’ha mes circular. Anirem per la cresta S.O cap el Coll dels Andorrans, com diu la mateixa guia (recordem any 1969) “ ...cresta torturada i de forta inclinació. Passos compromesos i roques insegures per la constant erosió...”  l’ambient de soledat és total, hem deixat la gentada per quedar-nos sols per entre el rocam de la cresta. Arribem en una mitja hora tot el grup a la petita portella del Carlit al costat del Coll dels Andorrans, aquí si que no hi ha ni rastre de camí ni que hi hagi baixat ni pujat ningú, potser en anys i  panys. La baixada ens molt dreta i quasi que tenim que fer servir tècniques de descens d’esquí. Un cop acabada la canal podem veurà que ara si que hem fet un bon camí entre la tartera. Estem situats en un circ lacustre tot envoltat de pedregam, ens parem a treure’ns les pedres de les sabates i continuem a buscar els  terrenys mes herbats i retrobar el camí que hem fet de pujada, tot deixant un petit llac a ma esquerra. Un cop trobat el camí, l’anirem seguin fins la cota 2300, que el deixarem per fer una drecera (sense camí, ara hi hem col·locat unes fites de pedra)que va baixant per al costat de un torrentet d’aigua que mes avall una canonada agafarà les seves aigües per el refugi dels Enginyers el qual ja veiem la seva teulada.
Ara sols ens quedarà agafar el llarg camí (senyals grogues) sota els Pics del Coll Roig i les seves canals i podrem comprovar les devastacions tan espectaculars de les allaus.
Seguim baixant entre mig dels trocs d’arbres i deixem la desviació a la dreta al Llac de FontViva, ja ens queda poc per trobar la pista, els arbres ja començant a tenir els colors de la tardor, al fons el cel és ben negrot, aviat plourà, però ja ho hem fet , una sortida al Carlit amb regust de itinerari antic i de descoberta, val a dir que de les vegades que l’hi fet , normalment a l’hivern, aquesta és la que m’ha agradat mes.

Ruta de 21km i 1300 metres de desnivell i realitzada en un temps de 8 hores, contant parades i altres coses i hem sigut:  Regina, Jordi, Quim, Narcís, Marta, Dolo,el Presi,Artur i del Grup de Muntanya d’Argentona: Josep i Emili.  


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10938676






al fons estany de Lanós i el Coma d'Or i el Puig Pedros

cresta de Xemeneies



Estany desl Forats

Josep,Emili,Artur,Quim,Narcis,Regina,Jordi,Dolo,Marta , jo i el Presi


arriban a la Portella del Carlit

tartera de la Portella










                                                                                                               

diumenge, 20 de setembre del 2015

Circular Serra del Corredor - Montnegre

d'esquerra a dreta: Artur, Kiko,Esacli,Salme,Regi,Santi i J.j



Primera trobada després de vacances de la penya” betetera” i per començar la gent és veu que te ganes de marxa i és proposa un itinerari duret, així de sac i per començar!!
Sortirem doncs de Mataró per el camí típic de les Cinc Sènies que ens permetrà a tots explicar una mica les vacances pasades. De Llavaneres anem cap a Sant Vicenç del Montalt , d’aqui en comptes de pujar baixem en direcció mar cap a la riera de Caldes, un cop aquí si que començarem la pujada cap el Pollastre, enfilant-nos per el Remei primer per pista i després per corriols per situar-nos a prop del coll del Pollastre que no arribem si no que prenem el corriol de baixada per el costat de cirerers del torrent d’en Puig, baixada tècnica i xaragallada. Un cop Arenys de Munt, remuntem cap a la Serra dels Termes, aquí fem una petita marrada per buscar un camí nou que en el track no posarem doncs és força embolicat i perdedor, seguirem en direcció el Turó d’en Noè, per aquest sector si que farem un corriol nou de baixada molt guapot fins l’entrada de de Sant Iscle de  Vallalta. Per dins el poble agafarem el GR5 en direcció Can Bosc per el costat de la riera, deixant a ma esquerra la desviació a Dones d’Aigua,  a partir d’aquí la cosa comença a pujar en direcció a la Serra del Montnegre que sempre tindrem al davant. En un moment donat deixem el GR i agafem a ma esquerra una desviació senyalitzada en un rètol de fusta que en portarà en no tanta pujada fins el Pla de les Forques, aquí prendrem el GR 83  que ens portarà cap a Collsacreu.  Portem forces kilòmetres i força desnivell i s’acosta l’hora de dinar, però ens falta la ultima pujada de la ruta, seguin el GR, les primeres rampes son força entretingudes després la cosa s’eixona fins la Casa Nova de Pibernat. Deixarem una estona mes amunt el GR, per seguir un corriol que ens dura cap a la Creu de Rupit i d’aquí corre cuita cap a Mataró que l’hora del vermut se’ns ha passat i si tardem gaire inclòs el dinar.

Total 50 Kilòmetres, ni mes ni menys, i 1300 metres de desnivell i la ruta ha sigut realitzada per : J.J Padnon, Escali, Salme, Regi,Kiko,Santi i jo mateix




diumenge, 13 de setembre del 2015

Trescan per valls d'Andorra

tot pujant a les basses del Siscaró

al fons el Pic Monjol de la Cabana Sorda

crestes del Juclar


estany de baix del Siscaró



borda de la Coruvilla

Pla del estany i refugi al fons


les dues bordes del Moixó


De vegades el temps no deixa fer les coses que tens previstes, però sempre queden recursos, com trescar per les muntanyes d’Andorra. Hem tingut el que és pot dir mals dies, però això no ha fet que poguéssim disfrutar de la muntanya per el sector de Siscaró i del Pla del Estany. La boira i la pluja ens han anat fen companyia, però el paisatge agafa un altre color i olor.
Hem estat al estany de Siscaro, corren com cabres sota la mirada de les vaques i recordant itineraris d’esquí de muntanya. També hem tornar cap el Pla del Estany, en el Parc Comunal de les Valls del Comapedrosa, per nous corriols que no havíem fet. De nou hem trobat la borda del Moixó i la seva esplèndida font, potser fa trenta anys i vàrem passar una Pasqua colgats de neu. les bordes de la Coruvilla, que tantes nits ens han acollit en la seva esplèndida llar de foc i aquest cop sols hem arribar al refugi de Pla del Estany, la boira no deixa passar mes enllà,  acompanyats de una parella d’Alacant fem un petit mos.  Aquesta setmana però, comença la caça del isard i apareixen caçadors amb els seus tot terrenys, que per arribar aquí deu ni do!, tots carregats per ocupar el refugi per uns dies amb totes les comoditats.  Anem baixant i la pluja va caient a poc a poc.
Val la pena un cop a Arinsal passar a veurà la nova i flamant oficina del Parc, inaugurada aquest estiu.

diumenge, 6 de setembre del 2015

Parades al voltant de Camarasa

Al nostre pas en cotxe per anar en direcció al Pirineu per fer sortides de muntanya, a vegades veiem llocs que diem: ostres aquí be valdria una parada!, però amb les preses d’ arribar al lloc ho anem deixant per un altre cop que hi passem.
Aquest cop teníem temps i teníem varis objectius per anar a fer el xafarder i la carretera en qüestió és la que va de Balaguer a Tremp.
A uns quants kilòmetres sortint de Balaguer i abans d’arribar a Camarasa, ens aturem a la primera parada : La Merengue http://www.lleidatur.com/portals/2/img%5Crecursos%5C305%5Cmerengue1.pdf, un petit turo isolat en mig de camps erms a on i va tenir en la guerra civil un punt estratègic l’exercit feixista i que per la seva conquesta, que no va poder ser, i varen deixar la vida molta gent jova de la” lleva del biberó” és diu que ens últims dies inclòs i morien al dia més de 300 persones. I passegem en silenci, tot mirant per els nius de metralladora, l’aroma de la farigola i herbes aromàtiques ens fan una mica oblidar l’horror de la guerra que en aquesta merdota de turo  i van donar la vida tanta gent.
Abans d’entrar al poble de Camarasa  una altre parada és la del cementiri  a on i ha la fossa comuna a on i podem llegir : “Tot el front on és tingueren lloc els combats del Cap del Pont de Balaguer és un gran cementiri anònim. La majoria de combatents morts foren enterrats on van trobar la mort. Però el pas del temps i l’acció de l’home han esborrat les fosses.
Només una d’elles, la fossa del Merengue, fou tractada amb respecte pels propietaris del terreny, que no fou cultivat després de la guerra. Allí reposaven les restes dels combatents republicans morts durant la batalla del Merengue (maig de 1938).

Infiltrats en terreny enemic, foren sorpresos, aniquilats i enterrats en un gran cementiri per les tropes franquistes. Les visites dels companys, sempre discretes, van mantenir viva la seva memòria. L’any 1985, per iniciativa de l’agrupació de Supervivents de la Quinta del Biberó-41 i per aturar l’espoliació que patia la fossa, s’iniciaren els tràmits adequats per exhumar els cossos i traslladar-los al cementiri de Camarasa.”







Seguim la ruta i la propera parada i per animar-nos una mica que millor que fer un alto, al forn de Camarasa i comprar una coca, per afrontar a gust la propera visita: la Cova del Tabac.
Tenia per casa de feia molts anys un retall de una ruta que sortia al diari Avui (fitxa de la ruta de Antoni Aragón i Minguell) i que parlava d’aquesta cova i sempre que passava per la presa de Camarasa tenia ganes de parar, doncs ara seria el moment, potser no el millor doncs era el mig-dia d’agost i la calor començava a fer de les seves.
Deixem el cotxe a la dreta en un petit aparcament tot passat l’embassament, creuem la carretera i entrem dins un petit túnel que ens portarà a dalt les parets del pantà, passem tot el mur i ja tenim les indicacions de la cova, no te pèrdua, bon camí i ben marcat, els últims trams per arribar tindreu que fer servir les mans per pujar uns esglaons i cadenes, tot plegat 45’ i sou a l’entrada de la Cova del Tabac. Les vistes del Segre i totes les planes de Lleida son fenomenals, els voltors ens passen ben a prop, potser per veurà si estem vius o morts, però ara és l’hora de engegar els frontals i entrar a la cova. Quina felicitat tanta frescor, aquesta cova ja va ser habitada a l’edat de bronze i l’ l’època medieval, però moltes de les seves pintures i formacions calcàries varen ser castigades per actes vandàlics. Podrem entrar fins al final de la cova, fins que les parets s’ajunten en un estret final. Val la pena escoltar el silenci de la enorme cova del Tabac i aquest nom perquè és veu que s’agafava una pols vermellosa que s’hi troba i és barrejava en raspadura de tabac per esnifar, en fi! Sortim de la cova i la calor ara si que va de valent, tornem al cotxe per el camí que hem vingut.

Ara si que els dies que passem per aquestes contrades ja podrem dir: ja hi hem estat!!.











dimecres, 2 de setembre del 2015

COUSERANS TOUR EN BTT







Al darrera de les muntanyes del Pallars, entre Andorra i la Val d’Aran, a dins del departament de l’Ariege i a un petit territori Occità que és diu Couserans.  De altives muntanyes que envolten les petites valls per les que i passejant les aigües que aniran al Garona. Paisatges escarpats i de frondosos boscos, que el rigorós clima atlàntic i deixarà l’ empremta en la seva vegetació humida i abundant.
I teníem posades les ganes per visitar aquesta zona des de feia força temps, però calia trobar una època  idònia, ni tardor ni hivern, tampoc després de pluges o en possibilitats de haver-hi , vaja moltes coses a sospesar  per poder fer la sortida.
Però a la fi a finals d’agost teníem uns dies bons, al final de tota la colla que teníem que ser per un motius o per altres en quedàvem dos en Toni  Salme i jo.  Doncs res tirem l’aventura endavant.
Però abans de tot explicaré la ruta i la seva creació. Com he dit feia uns anys teníem la mirada en aquesta regió francesa, perquè? doncs per que  per casualitat vàrem veurà un article de la regió a la web dels rodadors: http://www.amblesalforges.cat/ i d’aquí vàrem començar a rumiar. Aquesta gent però parteixen  de la ruta en BTT  apareguda al Vertex 225 (juliol-agost 2009) amb el títol:
Couserans. Terra de Solitud”, és a dir els primers feien les etapes per carretera i els segons era una sortida mes de bici muntanya. Per el Wikiloc, desprès vàrem trobar un altra colla, que aquest sense alforges feien unes etapes semblants  als originals de la ruta, però arriscant mes per corriols que moltes vegades tenien que fer amb les bicis a les espatlles.
Aquí doncs tenim un petit batibull de rutes, però que en principi les dues principals van per muntanya i que coincideixen prou en el itinerari. És a dir teníem que traçar la ruta treien el millor de les dues propostes.
Aparco una mica el tema del itinerari i com ja comentava, el Cousernas, qualsevol ruta tan per carretera com per pista o corriols son molt exigents, molt de desnivells, pistes asfaltades al principi que després a cotes sobre 900 metres és converteixen en pistes forestals, corriols exigents per culpa del fang o les tifotes de vaca, la climatologia també pot ajudar molt en la ruta, en pluja pot ser mortal i amb molta calor ( com el nostre cas)  una verdadera dutxa de suor, això que i tenim molt de bosc i aigua per tot arreu. És a dir tot això condiciona amb la sortida, si feu les etapes amb algú que us faci de suport, molt be, perquè no tindreu que carretejar, però si feu les etapes portant les alforges, això condiciona molt la sortida per el pes que porteu al darrera. Aquí és on  vaig a petar, nosaltres anàvem jo amb unes petites alforges i el company amb una bossa tèrmica lligada al portaequipatges (considero la millor opció per la ruta que us proposarem). Vàrem descartar tota moguda de carretejar bicis, cosa que sempre és del tot impossibles i que en un moment o altre acabarem carretejant una estona ( com va dir algú: això és autèntic  mountain – bike). Dins de tot això volíem fer la ruta, que podem dir la “clàssica”, però que és podes fer en una “mica” mes de comoditat i mes rodadora, sense carretejar molta estona la bici.
Seguint doncs la “clàssica”, ens vàrem trobar en alguns punts, que ja explicaré al hora de comentar la ruta, que potser el temps havia tancat el camí i era inexistent o d’altres que després de arribar-hi en unes quantes  hores de pujada , el Gps et marcava la ruta a seguir i era del tot impossible de tirar endavant, tant per la pendent o per la quantitat de matolls existent , era doncs qüestió d’ encigalamenta o trobar una bona ruta?.
Ens va costar trobar un bon  l’itinerari, però el que us proposem segurament és el mes ciclable per fer amb alforges de tots els que i surten al wikiloc d’aquesta regió, ja us dic que no tot esta regalat, però crec que és la millor opció per la gent que va amb les coses a sobre, això que nosaltres no portàvem la tenda ni res per dormir.
Us explicaré la ruta i també els paranys que vàrem trobar al seguir la ruta “clàssica”, posarem els kilòmetres reals del que seria la ruta final i també us marcarem els paranys i els kilòmetres que ens varen sortir a nosaltres fent les marrades.
Couserans, molt bona gent, molt bon menjar, solitud i autentica duresa en bici. Val la pena provar-ho.

1ª etapa.- AULUS-LES BAINS- CASTILLON EN –COUSERANS.  58KM.1800m desnivell.

Hem passat la nit a la la gîte d’étape de le Presbytèrehttp://www.giteaulus.com/, a dins el poble de Aulus, cal destacar el bon tracte, el mon bon i bon menjar i tot el conjunt del lloc, sobre tot el seu pati. Aquest és lloc de pas de la ruta “Muntanyes de la Llibertat”http://www.muntanyesdellibertat.com/. Sortim i comencem a enfilar les primeres rampes cap el coll de Latrape (1111m) aquí ja tastem com serà la cosa els propers dies. Un cop al coll, baixem per carretera deixant els desviament a les pistes d’esquí de Guzet i prenem una pista que anirà per sobre de la vall d’Ustou. Primer tram per un corriol de bosc molt guapo i ciclable. Seguirem pista sempre per cota 1100 fins baixada cap a Seix, bonic poble al costat del  riu el qual travessarem per agafar la carretera D17 que deixarem aviat per agafar la carretereta D817 al costat del riu. Aquí no hi toca el sol mai, els arbres estan fins a dalt de una espessa capa de molsa. S’acaba la carretera i seguim en pista fins Esbins, d’aquí seguim amb el Gr 10 o transpirinenc francès, aquí la cosa comença a pujar però podem anar pedalant fins un punt que el corriol gira bruscament per enxerinar-s’ha i de valent, seran uns 150 metres de desnivell que portarem les bicis arrossegant, fins trobar una pista que va girant cap a l’esquerra fins trobar la carretera D17, aquí començarem l’escalada al port de la Core (1395m),les vistes son impressionants al davant tenim el Mont Valier que el tindrem tots els dies com a referencia, amb la seva petita llengua de gelera tan característica, a la dreta les muntanyes Araneses i a l’esquerra el sector del MontRoig, Certascan i Pica d’Estats. Comencem a baixar per carretera després d’haver repòs energies i encara no 2km girem a la dreta per agafar una pista per sota la carena del Tuc des Pelates(1608m) i per sobre de la vall de Bethmale, últim coll del dia d’avui (1418m) coll de l’Artech, per un moment tenim la sensació de estar en una regió Suïssa. Ara si toca baixada de mes de 10 km fins Castillon. La calor el sufocant i les cerveses van caient.




2ª etapa. CASTILLON-EN CAUSERNAS – MASSAT. (nosaltres vàrem fer 73km i 1400 metres de desnivell, però modificant la ruta surten: 45 km i 720m desnivell.



Hem fet estada a la chambres d’hotes “La Maison de Natasha” B&B http://www.pyrenees-chambresdhotes.com/ , que voleu que us digui, fenomenal!!!un gran tracte de la senyora canadenca que porta el negoci, és desviu per quedar be i les habitacions i l’esmorzar de pel·lícula, un gran lloc a recordar. Per sopar al costat i tenim una pizzeria amb un pati interior que per pocs euros i menges molt be, ella mateixa ens va reservar el lloc.
Sortim d’hora per aprofitar la fresca, les primers kilòmetres son rodadors per la D618 tot passant per els petits pobles al costat del riu de Audressein, Engomer, Luzenac (no és el del talc) i Moulins. Aquí deixem la ruta “clàssica” cap a Lacourt, doncs be que ho vàrem provar després de unes fortes rampes i passat el poble de Montfaucon, el track ens dirigia a una casa sense camí de sortida, després de preguntar i preguntar a la poca gent que hi vàrem trobar el millor va ser tornar a baixar cap a Moulis. Aqui seguirem per el GR78 ( també camí de sant Jaume) per el costat dret del riu Lez, el camí és preciós i ciclable, mes endavant és converteix en el Camí de l’Aigua que arriba a l’entrada de St-Girons, amb encertat la descoberta, d’aquí agafem la D618 uns 4km tot passant per Eychell fins Lacourt. Això ha sigut la primera variant de la ruta.
Aquí si que comença la dura pujada en pista asfaltada vers el petit i enlairat poble de Erp i seguim pujant mes fins les quatre cases de Cap d’Erp (aprofiteu la font) i seguim pujant per pista fins el coll d’Ayens (958m). Aquí seguim la ruta “clàssica” per una pista forestal sense gaire desnivells forts fins la cota 1300 i desprès carenar fins el coll de la Crouzette(1241m) carretera i final, però en aquest punt d’alçada 1300, s’acaba la pista, el camí i tot plegat, doncs tindríem que pujar per un bosc enxarinat i tot cobert de vegetació, difícil de pujar i difícil d’empenya la bici, solució: tornar al coll de nou amb la gracia de haver fet uns 20km de mes.
De nou el coll i sobre plano tracem el recorregut que sembla que serà la millor opció, i prenem la pista cap a Pradals, Boussan,Taus i Bouleix fins Castet-d’Aleu on fem els 5 km de carretera passant per  Blert i finalment Massat. A sigut una etapa molt dura per la situació que ens hem trobat a dalt de tot de la carena, però pensem que ara la ruta serà mes còmoda de fer.





3era. Etapa. MASSAT – AULUS. 35KM. 1000M desnivell.



Com que a Blert no vàrem trobar lloc per dormir vàrem anar 2km mes a munt a Massat fen estada ahttp://www.maxilcafe.com/ És a dir que al mati vàrem tenir que recular fins a Biert per seguir la ruta i de nou pujadota per la D718 fins col de Bidal d’aquí tenim que anar a Bierch, per un corriol en principi molt guapo per dins d’un frondós i tupit bosc, però de mica en mica la situació és va complicant, les vaques han modificat els camí i aquest és converteix en molts camins a elegir, a mes cada cop i trobem mes fang barrejat amb tifarades de vaca. Deixem les bicis i a peu anem buscant el corriol original, al cap de una estona el trobem, menys mal!!, el seguim com podem, doncs això que fa temps que no plou, però i trobem uns bons passos de fang que sort que el vaquer i ha anat deixant troncs per poder passar, , han sigut en prou feines 2 km però hem sortit de fang i merda de vaca per tot arreu. Un cop a la pista asfaltada seguim cap Aleu, en un moment donat trobem una font que hi fem servei de neteja general. D’Aleu prenem una ruta BTT que surt del poble en forta baixada per creuar una riera i després com és lògic una forta pujada en pista per trobar un altre de asfaltada, seguim pujant en direcció una gîte d’Etape mig amagada per el bosc, deixem l’asfalt i per una pista d’aquelles que semblant que no pugen arribem a les cases  de Pentusse quasi a 900 metres d’alçada, les vistes immillorables així com la companyia de uns gossos que ens van llapan les cames, potser no ens hem tret del tot la caca de vaca. Seguirem cap a les quatre cases de Bios i Bemaze per continuar per una pista forestal que esta marcada com “tour  du val de Garbet”, al cap de uns quants kilòmetres trobem un coll (indicació 1095m), aquí tenim que estar pendents doncs deixarem  dues pistes que tenim al davant i del mateix coll veiem un indicador de fusta que posa Navet, el seguirem per unes marques grogues i entrarem per corriol per un bosc, la baixada te passos de tot, però en general és baixa força be fins trobar una pista que agafarem per anar fins Ercé en baixada i trobar la carretera de la vall du Garbet que en 8km ens portarà al punt de sortida Aulus.

No acabaré la crònica sense fer un petit homenatge a tots aquells “passadors” que és jugaven la vida per tot el Pirineu, per passar gent de una banda a l’altra, gracies això moltes vides és varen poder salvar, gracies a totes aquestes dones i homes que també és coneixien el territori. Aulus era un gran centre de pas i ara a finals de d’agost va morir als 94 anys Jeanne Rogalle qui tota la regió i tota França era tingut com un heroi per haver “passat” tanta gent per aquestes contrades. Descansi en pau i que això faci pensar en el que actualment esta passant amb la gent que busca la pau en territori europeu.


Sortida realitzada per Antoni Salmeron i jo mateix, a finals d’agost del 2015.

Carte de randonnées 1:50000 Couserans(nº6)
Dificultat: alta.
Epoca: millor estiu. Que no hagi plogut ni que tingui que ploure.
La ruta passa per molts pobles per poder agafar aigua. Penseu que sempre toca les pitxors pujades al mig-dia.
El cotxa el podeu deixar al costat de l’oficina de turisme(wiffi), a sota de uns arbres. A la tornada i tindreu el riu per rentar-vos, un super per poder comprar records i al davant un bareto que fan uns menús molt econòmics...ah! i unes bones birres.

(Agrair també la col·laboració d’en Toni Llovet en la creació i estudi dels tracks per la ruta)


Un cop a casa investigant el tram del segon dia abans la cota 1300 , a la ultima corba a un lloc a on trobem una pista  que puja molt dreta i baixa en picat , seguin-la força estona (arrossegant la bici és clar) arribaríem a la carena i d’aquí potser si que enllaçaríem amb el coll de la Croussete (1241m) ho teníem a tocar i ens ho vàrem mirar però el fortíssim desnivell ens va fer recular