Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 17 de juliol del 2017

Punta de las Olas(3002m) Soum de Ramond o Pico de Añisclo(3257m)

Mirador de Cirrasils


quina colla!!!


arribant al collado Arrablo



una bona escalivada





el pas per accedir a la tartera de la Olas

Soum de Ramond a l'esquerra i el Cresta la Olas a la dreta

Cañon de Añisclo

el Soum i traient el cap el Perdido




cresta final



el retrobat pare Porta


Lliri de muntanya

per camps grocs de bàlec


Cap de setmana amb el Grup de Muntanya d’Argentona cap el Parc Nacional d’Ordesa. Molta gent en aquesta convocatòria de sortida per anar a fer dos tres mils el Soum de Ramond i el Cresta de las Olas, ens trobem tots a mitja tarda a Nerín a on surt el bus que ens portarà per la pista de las Cutas fins el mirador de Cirracils, aquest pista esta tancada a tot tipus de vehicles privats. Un cop les motxillotes a les esquenes comença la caminada sempre amb importants vistes a banda i banda en vers el refugi de Goritz, que no hi arribem doncs al arribar cap el Collado Arrablo busquem uns plans per fer el camp base en un lloc que hi ha un petit rierol d’aigua. El sol és va ponent entre les muntanyes i les primeres estrelles ja van sortint, uns ja son dins les tendes, d’altres aprofitant la nit ben estelada per fer un bon vivaç, i d’altres els cinc del Sorreig encara fent-la petar i provant el patxaran que ens ha portat el Presi de elaboració pròpia.
A les cinc del mati però, ja ens venent a despertar, esmorzar, plegar el campament i deixar les coses en un raco poc visible i cap a munt, que ve pujada. El sol encara no toca i la fresca encara és prou agradable per anar fent, el grup és nombrós i el ritma és va fent segons cadascun les seves forces, anirem primer seguint el GR 11 que va cap a Pineta per el Collado de Añisclo, desviant-nos en un punt per anar a buscar un pas en la muralla de roques, superat el pas enfilem en forta pujada fins arribar el primer 3000, el Cresta las Olas, aquí reagrupem el personal i dos membres del Sorreig  prefereixen tirar cap en vall, doncs a Gasto l’hi ha sortit una llaga a la bota, Lius Rivers sembla que encara pateig els efectes secundaris del Patxaran.
Seguim vers el següent cim, el Soum de Ramond o d’Añisclo, acompanyats de un grupet de bascos i basques, el cim semblava a prop però la cosa és va fent de pregar. Un cop a la base de la pujada els bascos enfilant per un altre lloc al nostre  que preferim agafar una petita llengua de neu per enfilar el camí molt costerut cap a la cresta cimera.
I res, dalt del cim anem esperant tot el grup per fer la foto de rigor. Els del Sorreig i en Jordi del Grup de Muntanya, no esperem mes i anirem tirant avall doncs no volem tornar a agafar el bus i seguir cap el poble de Nerín a peu, així amb els 15€ que ens estalviem podrem fer un dinar.
Passem per el C.B i trobem els altres companys, agafem els trastos i deixem en Gasto perquè és reagrupi amb els demes per anar a buscar l’autobús a les quatre de la tarda, ah! I també l’hi deixem la bossa de la brossa perquè la baixi.
Reculem doncs el camí que vàrem fer ahir fins el Collado Gordo, d’aquí anem per uns plans per anar a buscar un corriol que ens portara per uns camps de Liles amb vaques per entre mig, fins arribar de nou a la pista. D’aquí seguint sempre unes fites anirem fent dreceres per anar baixant, de mica en mica la calor és va fent notar i la baixada és fa molt i molt llarga, però a la fi veiem les teulades de les cases, ja hi som, son les tres de la tarda i per sort nostre trobem un dipòsit d’aigua amb una tubària que fa de dutxa, això si que no ens ho esperàvem, quina delícia!!, en aquells moments passa un grup de jovenetes i jovenets anglesos que comencen a pujar, estan ben sonats els que els porten, tot just comencen i alguns ja porten uns caretos de calor que fan pena i tot.
I cap el restaurant, doncs massa tard però que hi arribem doncs no ens fan dinar, però ens preparant, això si, uns bons entrepans amb les seves respectives cerveses frescotes que fan plorar nomes de veure-les venir.
Una gran sortida, amb un bon grup de gent, d’alguns coneguts, d’altres que vàrem conèixer, d’altres que vàrem retrobar i que havien vingut amb Sorreig com el pare Porta, d’altres del Sorreig com Lo Presi, Benet el del Montseny, Lius Rivers i com no el gran Gasco (Rébuffat).



dissabte, 8 de juliol del 2017

Vallferrera, Falles i dues rutes BTT



Aprofitant la festa del solstici d’estiu anirem cap a la Vall Ferrera, a veurà les falles de Alins i de passada anirem a fer unes rutilles en btt.
Després d’haver passat una bona festa de foc i fum al poble d’Alins ens despertem, cosa que ens costa una mica, i ens preparem per anar a fer la Ruta dels Contrabandistes. No ens hem aixecat gaire d’hora doncs la festa la vàrem acabar nosaltres una mica tard ,una mica més de hora però que alguns que acaben aquelles hores la gresca, en fi, deixem la furgo, al aparcament del poble i comencem a pedalar en una primera pujada que de mica en mica va deixant el poble al fons de la vall, fins la cota 1200  a la Borda del Gallard serà pujada després vindrà 1km de baixada  fins trobar el riu de la Noguera de Tor, aquí la pista, de moment asfaltada, anirà resseguint les aigües engrescades per entre boscos pausadament, deixem a l’esquerra el poble enfilat de Norís i en uns 11km arribem a on la petita pista asfaltada és transforma en pista de terra, ara si que entrem als dominis de Tor, els cartells ens ho anunciant i ens avisen que estem en una propietat privada. “Tretze cases i tres morts” el llibre  de Carles Porta, que ens explica el drama sempre present d’aquestes contrades, noms com el “Palanca” el “Sança” ens porten a recordar aquell famós documental de TV3 al 30 minuts, negocis bruts, contrabat, pistes d’esquí, en resum una confrontació veïnal de 13 cases que en veritat en tot l’hivern no hi viu ningú, a pocs kilòmetres del pas amb Andorra, molts interessos, molts diners per entre mig, una historia no acabada. Ens parem al petit bar que a l’estiu funciona de meravella, doncs a l’època estival molts 4x4, motos, bicis i altres i fan el tràfic de anada o tornada cap el país veí. Un poble entaforat entre muntanyes, ens costa creurà com podien viurà en aquells paratges els seus veïns, sobre tot en temps d’hivern. Deixem el poble enrere i comença la pujada seran uns 8km fins el Coll de Cabús, que dona entrada al país andorrà.
La pista al començament esta una mica malmesa però al davant sens obre uns grans plans, els cims fronteres els tenim a tocar, passem per la borda del Sança, la pista creua el riu, cal anar en compta amb el nivell que baixi, i ara si que la pujada comença ferma, un reguitzell de corbes ens van fent guanyant metres, per aquí mes d’un cotxe s’ha fotut a vall, les vistes son impressionants, el Pic Negre a tocar, aquest hivern ho vàrem veurà des de altre canto amb esquís, i arribem al Port de Cabús (2298m), estem a Andorra, la pistota ha deixat pas a una carretereta a on i arriben forces cotxes, quin canvi!!! Diuen que per part de la gent d’Alins és vol tirar endavant, un projecta, que fa anys que dura, que passaria en asfaltar la pista per el vessant català, per promocionar mes turísticament la Vall Ferrera. Això, per sort, és un pel difícil, primer per els cales que la obra suposa i segon per el problema veïnal, que sembla un mai acabar, potser les noves generacions d’antics propietaris un dia és posin d’acord, però de moment cal aprofitar aquesta mar avallera de racó del nostre Pirineu mes feréstec.
La tornada la fem reculant per on hem vingut, el bar i el poble estan mes plens de gent, han sigut 42 km i 1200 metres de desnivell, el sol comença a picar de valent, la vall la anem deixant enrere, una sortida en bicicleta per gaudir de l’entorn amb moltes histories.






Tort


Andorra





















“Camí del Subministra” o ruta del Bosc de Virós. Aquesta és una ruta en bicicleta curteta, però d’aquelles que valen la pena, per el paisatge que hi veurem i el seu entorn boscos, un dels mes ben protegits dels Pirineus, a més si anem atents de ben segur que algun cabirol o cérvol ens podrem creuar per el camí, el gall fer més difícil doncs és molt fonedís.
Per començar , sortirem del poble de Araòs i enfilarem per una petita pista asfaltada que puja de seguida guanyant alçada, arribant fins les Bordes de Virós. Aquest un  excel·lent lloc per fer-hi estada tan amb la furgo, com per muntar la tenda sota un bon arbre. I tenim de tot el que ens fa falta, una font, arbres, taules amb bancs ,una barbacoa, una bona vista a 380 graus i un gran silenci que envolta el llogarret. La ruta, la podríem proposar per un final de tarda, son uns 14 km de anada i tornada, sense gaires pendents, per entre bosc, molt ben indicat i amb el sol de tarda podrem anar veiem la seva posta pel d’arrere del cims. La ruta serà circular i la farem primer de baixada uns metres per anar a buscar una pista de sorra que ja hem vist al pujar, i baixarem per la pista mes dreta que baixa directa cap a les Bordes de nou.
Camí del Subministra, doncs les seves pistes que baixant del Coll de la Màniga i que connecten la Seu d’Urgell amb la Vallferrea, eren pas de subministra, d’aliments, tropa i armes en la guerra civil per el bandó republicà. També pas del mineral del ferro, molt famós en aquestes contrades, en resum un bosc ple d’activitat, com ara a l’hivern amb el Refugi de Gall Fer, centre d’activitats de raquetes i esquí nòrdic, remodelat i ampliat no fa gaires anys, també és un bon lloc per fer un bon menjuc i provar els seus plats casolans, això ens permet fer-hi un bon sopar i desprès amb la llum dels frontals tornar cap a les Bordes o be perquè no fer-hi estada, que ve s’ho val.
Per acomiadar-nos i com fa tant de temps que no plou ens acostem a la petita i senzilla ermita de Sant Lliser, diuen el sant que fa plourà, a veurà si tenim sort.





Al fons el Monteixo i el Noris

Bordes de Buiro, a fora fa calor


Refugi del Gall Fer

Bordes de Viros

Ermita de Sant Lliser



Aquest article el vaig escriurà a finals de juny quant feia tanta calor i tanta sequera, després de la nostra visita a la petita ermita de Sant Lliser, varen venir uns dies de pluja i  mes frescor....potser si que aquest Sant te poders sobre el temps.



dissabte, 1 de juliol del 2017

Mataró - Matagalls

Beni i Manu 



Feia unes quantes setmanes que en voltava per el cap anar a fer el Matagalls sortint en bici des de casa, però la veritat entre la calor que feia aquest d’últims dies i que no trobava ningú que s’hi engresques, el projecta és va anar allargant.  Però ves per on aquesta setmana la calor rigorosa deixaria pas a un temps mes frescot, doncs ja esta, ara sols falta engrescar algú mes.
De la penya del Sorreig, en va sortir un xicot que és veia en ganes en Manu, doncs deia que no havia pujat mai el Matagalls i que l’hi faria gracia, ja en tenim un, l’altre va sortir com per casualitat, en Benito aquesta setmana és comprava una btt i tenia ganes de provar-la, tenint en compta que no havia sortit mai en bicicleta de muntanya era tota una proesa o un repta, però tampoc el preocupava gaire doncs verdaderament esta com una maquina i ve de participar en ultres i maratons de muntanya que és el seu fort. Doncs ja esta en som tres, ara tenim el puntal de la logística, el Presi, aquest l’hi comento un dia entre setmana en els nostres entrenaments si és vol apuntar a portar la furgo fins Collformic i si de pas ens vol acompanyar a pujar al Matagalls, millor que millor, no s’ho va fer dir dues vegades, ja en som quatre i el darrer i que no podia faltar a la comitiva en noi del Montseny, el Benet, que deixarà una mica les feines de l’hort i també farà d’acompanyant a fer cim.
En total, sortim de Mataró, ben d’hora i encarrilem vers Dosrius, el Collet, Cardedeu, Cànoves, el pantà, Vallfornes, Pla de la Calma i Collformic, a on trobem la furgo amb la nevereta plena de begudes i fruita, fem un canvi de roba i sabatilles i cap a munt, la pujada és rapida doncs els que no han vingut en bici no ens tenen pietat, Arribem a cim, fa força frescota i anem alguns força desabrigats, fotos i cap avall. Benito marca un ritma rapit de cursa, els demes el deixem fer i anem baixant tot ja fent plans per la propera sortida.
La nevera ens espera, cerveses fresques, melo i cap avall. Una gran i potent ruta, en molt bona companyia i amb un dia perfecta d’estiu amb molta fresca.


Total 50km i 2100 metres de desnivell i el temps total pedalant i pujant al cim 6 hores.


https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18453247





camí de Cànoves


Vallfornes

Pujada al Pla de la Calma

Arribant al Pla


el Matagalls al fons

Lo Presi a tope arribant al cim

Benet i Manu tocant el cim

els de la ruta

tota la colla