L'INFERN A ISONA EN BTT



primeres patacades del dia




Artur en acció




Últim tram de la 1ª Trial-lera



Abella de la Conca

Unics plans de la pujada al coll del Trumfo, al fons la Serra de Carreu

Ultimes rampotes al coll

La gran baixada del coll del Trumfo

Bona roca calcaria, Purito fen uns passos

Salme atacant rampes, en plena calor

No és Bardenas Reales(Navarra)és a Isona

Juanka el maglia negra

cavalcant per les praderies

Un cop a l’any fem una sortida a les terres de Isona, que ja ens prepara un gran coneixedor i guia de la zona, a més de ser un gran biker especialitzat en baixades. Aquest any envers els anteriors no plovia i la calor marcaria la tònica de tota la sortida.

La sortida la fem des de la casa de Juanca a on hem fet nit i un suculent sopar, que a més de un se l’hi entravessaria a l’endemà.

Anem en direcció al bonic poble d’Abella de la Conca, tot sembla molt bonic i plàcid fins que ens trobem la primera gran trial-lera, aquí és posava en joc la “maglia negra”en mans de l’Artur, molts ho varen intentar, però solsament Juanca, va posar fi al domini del fins ara rei de les baixades, la veritat és que la proba va ser duríssima, molts inclòs ni a peu pudíem fer la baixada. En fi, uns una mica tristots i altres més riallers, la cosa tenia que anar seguint, doncs total començàvem.

Del poble de l’Abella, molt bonic parcer, venia el calvari del dia, la pujada a la Collada del Trumfo, a 1500 metres amb rampes al final del 27%, uns 6 kilòmetres de un verdader infern en mig de la calor, a on és tenia que atacar al rei de la muntanya Eladio “ el Purito del valles”, des de el primer moment el combinat J.J Padnon i Lampa, varen atacar i Purito,i aquest va quedar esma perdut, a les rampes de l’ínfer. La Collada del Trumfo esta situada al començament de la Serra de Carreu entre el Pic de la Gallinova (1687) i Roca de Monteguida, i a on podem veure al fons el pantà de Sant Antoni al costat de Tremp i a on més d’un se’n recordarà tota la vida, no precisament per el paisatge si no per la gran duresa de la pujada i d’altres per la pèrdua del mallot de la muntanya. I si la pujada va ser dura la baixada cap a la vall de Gassó, o els 400 metres vers l’ínfer, eren pura adrenalina, un corriol recta en baixada tota decidida a on el minin descuit era una patacada i de les bones, potser podem dir que va ser un descens de historia, molt guapo, però que va passar factura a frens i braços. Un cop a baix ens dirigim al següent coll tancat amb parets de calcari, aquí tornem a trobar un corriol tècnic que en bona baixada ens portarà als plans i camps d’ametllers que anirem seguint en constants pujades i baixades fins el poble de Basturs, a on és marca un bucle direcció el castell d’Orcau, que no arribem per seguir fins retornar de nou al poble i ja continuar cap Isona tot passant per els Estanys de Basturs, que és troben en estat de gran sequedat.

Una bona sortida, molt dura, durissima, 37Km, 1400 de desnivell i la tropa a estat: Angelo, Salme, Llovets, J.J Padnon, Benet,Artur,Eladio i el master Juanca.