Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 7 d’octubre de 2013

PIC RODO CRESTA ANYELLER


Un dia d’aquest estiu Eladio amb va comentar que havia anat a fer la aresta NW del pic Rodo i la cresta de l’Anyeller, vaig pensar que aquella ruta feia temps que la volia fer i varem quedar en un dia per tirar el projecta endavant. Però l’estiu ja havia passat i uns quants caps de setmana de temps insegur varem posposar la sortida, però la cosa era fer-ho abans de les neus, aixis doncs que aquest cap de setmana semblava si mes no la ultima opció, encara que el temps era una mica no gaire fiable del tot.
Diumenge al mati de molt d’hora molt d’hora, potser massa i tot sortim cap a Ribes de Freser a buscar el primer carrilet que puja cap a Núria. Aquell diumenge a sobre i havia la clàssica duatlo de Núria, per això optem per agafar el tren a dins el pobla.
Quina gentada a Queralbs, a petar, nosaltres anem a buscar destins mes solitaris i tranquils sense tanta gentada.
Arribem a Núria i despres de fer l’esmorzar tirem cap el coll de Nou Fonts i diagonal cap el coll Bernat, d’aquí baixem cap a l’Estanyet, per de sota la cresta que ens tocarà fer, el dia s’aguanta però els núvols van passant amunt i avall, quina tranquil·litat mes absoluta, ningú de ningú, be  sols del tot no, tenim els isards que ens miren pensatius. Per anar a buscar l’aresta NW tenim que anar a buscar una gran tartera de grans blocs que ens queda a la dreta tot baixant, enfilarem cap amunt que la cosa cada cop és mes tiesa, fins un punt que la tartera és tanca i trobem l’aresta (marca a la paret de l’inicií de la ruta). Hem tardat dues hores en arribar, hem suat la cansalada, però ara en aquest racó el sol no i toca i el fred és ben viu, els que ens toca esperar i assegurar ens abriguem.
La primera tirada potser és la mes complicada, però sense embafar, però nomes son uns quants metres desprès la cosa millora fins la primera reunió. Nosaltres portem 2 cordes de 60 metres potser massa llargues doncs tenim bastant-te fricció i en algun moment fa que caiguin algun que altre roc. Desprès de la segona tirada, ja fem les dues que ens queden més encarats a la cresta. En les reunions encara hem pogut aprofitar algun que altre pitó del any de la catximpum.
Arribem al cim i el sol que hem tingut a la aresta és comença a tapar per els núvols, decidim no parar i seguir la cresta, encara encordats, passem per el pas de la baixada per la corda fixa i a partir d’aquí fins el cim de l’Anyeller (2h30’) sense mes complicacions. Aquí si que fa fred, recollim material un menjuc rapit i de nou al coll Bernat i coll de Nou Fonts i baixada cap a Núria entre una gran  munió d’isards que en prou feines s’espanten.
El sol de nou, la calor i el treure roba. Una bona sortida per esperar la neu que cobreixi les muntanyes.
Portats per el càpita Eladio hem estat el Presi, Jose i jo mateix.
pujant al coll de Nou Fonts

començament de l'aresta

capita Eladio a la primera tirada

el  Presi sortint a l'aresta

Jose en el tram d'aresta final

Jose al Pic Rodo

Eladio i Presi al cim

cresta d'Anyeller

Eladio i la seva nova motxilla BCA

trams de cresta

Pas de la corda

tot baixant del coll de Nou Fonts


Isards

Añadir leyenda


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada