La una del migdia i comencem a pedalar en direcció al coll
de Jou, l’intenció és anar a fer el Taga. Feia molt de temps que no pujava per
Bruguera en bici, i no recordo que la pista fos asfaltada, la veritat, però tal
com esta la cosa sembla que esta tota la ruta aixis, que i farem, potser no
valia la pena canviar les cobertes llises,però be ja hi som i la pujada amb
aquesta calor és fa notar i de valent. Arribem a coll de Jou i amaguem les
bicis en un matolls i comencem a pujar, estem rodejats de vaques per tot arreu,
i quasi arribant al coll trobem un remat d’ovelles amb el pastor, que ens
saluda aixecant el braç, per un moment semblava que parlava amb alguna persona,
però en veritat estava parlant amb el gos. L’Angi és queda en un replà i jo per
el que queda tiro cap a munt per tocar creu.
A dalt ningú, l’aire fred que fa que amb la poca roba i el constipat
que ja duc en recomani tirar enrere ràpidament, fent una ultima ullada a la
vall de Pardines a on altres vegades i pujat amb esquís i cap a les muntanyes
del davant a Núria, esperant que és tornin a quedar blanques ben aviat.
La baixada és rapida molt rapida fins a Bruguera a on traiem
les coses de pique-nique per començar a dinar i en un moment ja ens venent els
gossos del poble a fer-l’ha petar.
Ens anem de la falda del Taga, ens acomiadem dels gossos i
de les gallines, úniques animes en vida que hem vist en el pobla i anem cap a
la zona del Montgrony.
Abans d’arribar a Gombrèn i trobareu dos càmpings el primer
el Pirineus és carot el segon el Molí de Sarradell esta molt be, en un bosc al
costat del riu, net i polit i en aquesta època molt silenciós, a mes per sopar
tenim la companyia de un conill que també vol participar de l’àpat
Ja és va fent fosc molt ràpidament i en seguida ja som
ficats dins la furgo, silenci total, be o potser no el mussol va cantant i al
fons i per dins el bosc el brams dels cérvols que ens indiquen que som en època
de aparellament.
Mati núvol com el meu cap, el constipat ja és del tot
evident, desistim no fer la ruta i anirem amb la furgo fins a Merolla per mirar
de trobar algun camí que no tenia gaire clar.
Arribem dalt del coll de Merolla i la cosa esta col·lapsada
de vehicles de boletaires, una autentica plaga, anem a fer una volta però enseguida
reculem fastiguejats de tanta gent.
Anem a Gombrèn a comprar quatre coses a la botiga de la
plaça, la dona ens ho vol vendrà tot, tot és molt bo i fet allà, per un moment
pensem en aquella escena de la sèrie catalana els Cargols, que quan va la gent
de cant Fanga a pagès els i treuen tots els embotits que son tan bons però que
en el fons son comprats en el súper de la cantonada.
-
Aneu a buscar bolets? (la dona de la botiga)
-
No nosaltres no, ens agraden però no hi anem
-
Ah? No?
-
Nosaltres anem a buscar camins
-
????
 |
| pujant cap el Taga, al fons el Puigmal |
 |
| un amic a esmorzar |
 |
| Añadir leyenda |
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada