Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 3 de novembre del 2013

BONS HOMES 2ª part

canal olimpic de la Seu i lloc de sortida

cap el coll de la Trapa Benet i Regi

mirador a prop del coll Llovet, Regi,Benet i J.J Padnon

coll de la Trapa

Fornols

detall de la trencadissa

repartiment de material

Tuixent

Regina Mola

J.J Padnon correns al coll del Port

Coll del Port

un gran amic

al fons Sant Llorenç

baixant del Port del Comte

trakejant

cingles de les Costes a prop del coll de Jou

Castell i ermita d'Odèn


tram xungo de GR

GR Bons Homes

 Timoneda - Sta Eulàlia

embassament de l'Alzina- Solsona

El Miracle

Castell de cardona al fons

cami de Sant Cristofol

mines de Súria

ruta de la sal desprès de Callús


a prop de St. Joan de Vilatorrada

ja hi som!!


Bons Homes, quant de temps!! quinze anys?....potser si, fa molt de temps tota una colla del Sorreig, un agost que semblava un hivern varem fer la ruta dels Bons Homes de Montsegur a Berga, que jovenets !!. I com cada any des de fa molt de temps  que fem la típica sortida amb alforges, primer va ser per l’agost i ara els darrers anys la fem per mitjans d’octubre, potser aquest any la cosa ha estat un pel mes tardana, però i que millor varem pensar de fer els Bons Homes 2ª part, la que va de Tuixén fins al Miracle (Solsona), i que millor que tirar llarg i començar a la Seu d’Urgell i seguir cap a Manresa, per tot el centre de Catalunya. La idea estava al aire, des de l’estiu que és preparava la ruta, confeccionar el millor itinerari per fer en bici i amb alforges, mapes traks, llocs de dormir, el transport.... la cosa estava molt engrescada i a mesura que anaven passant els dies i s’acostava la sortida teníem cada cop mes baixes, com la del Salme, un dels incondicionals a les llargues rutes que és peta les costelles en una sortida i no podia venir i algun que altre cas que també varen tenir que deixar de participar. Però els pocs que quedàvem seguíem amb la idea fixa de tirar endavant la sortida. Potser el problema mes greu era el transport fins a la Seu, teníem un bus que sortia de Barcelona però nomes admetien 4 bicis, i érem 5.....varem tenir però molta sort que un amic, en Kiku, és va súper enrotllar i amb la meva furgo ens acompanyaria fins a la Seu, desprès ens la deixaria Sant Joan de Vilatorrada, per no entrar a Manresa, una sort que varem tenir d’aquest xicot.
Doncs be les cartes estaven tirades i començava la aventura, d’itinerari el teníem ben traçat gracies als TraKeros Toni Llovet i David Puig (j.J) que és van ocupar de la feina i sort com més endavant podreu veure, perquè Bons Homes, no és el que sembla, ni ben marcat, ni indicat i a mes amb uns tracks a la web que deixat molt i molt de desitjar, potser perquè és una part que la gent no hi passa? No se, però sort de la intuïció, la navegació i la orientació per part de tot el grup la cosa va anar molt be i no varem acabar ensarronats en camins poc evidents o transitables en bicis amb alforges, cosa que ja varem fer en el seu moment fa quinze anys, que sobre els planells és podia comprovar que els itineraris confeccionats per bici, en molt llocs eren inviables per això varem crear la nostre pròpia ruta càtar, mes ciclable boí aixins en alguna que altre emmerdada ens varem trobar fent cas als itineraris donats a la web oficial de Bons Homes.

PRIMER DIA.- LA SEU D’URGELL – PORT DEL COMTE.

55 km- desnivell(+) 2023m desnivell(-) 925m alt màxima 1757m alt mínima 650
Temps: sense parades 5h30’


La primera i dura etapa ja per començar, sortim de la Seu una mica mes tard del que volíem a les 11:30 des de el canal olímpic, ens acomiadem d’en Kiku i comencem a pujar per la tranqui-la carretera 15 km,  ens esperant fins al coll de la Trava a 1450 metres, sort però que el dia estava mig ennuvolat i no feia gaire calor, val a dir però que la pujada és feia molt be amb uns trams de 8%. Un cop al coll ens abriguem i comença la baixada  tot passant per el bonic poble d’Adraen, seguim direcció coll  de Bacs i direcció Fórnols, un cop passat el poble girem a la dreta per una pista rapida de baixada fins el riu de la Vansa i el Moli de Fórnols, creuem per un càmping i entrem en un bonic bosc de color de tardor per el costat dret del riu i primer ensurt, la Regina se li trenca el porta equipatges, tan sols fet servir 2 vegades!!, problemes!! I a mes la majoria de gent portem aquest mateix, glups!! Optem per repartir part del seu material però la pobre tindrà que portar a l’esquena una bona motxilla, sort que varem decidir portar motxilles i no alforges, doncs al menys amb aquestes en cas de casos et permet portar-les a l’esquena. Queden pocs km per Tuixén, la gana és comença a notar.
Un cop recuperats d’energia gracies a uns suculents bocates, seguim per la carretera, creuem el riu de la Mola, en aquest punt i a ma esquerra  podríem prendre una pista indicada per marques de circuit BTT, però optem per provar sort i seguir uns metres mes endavant i agafar una pista tancada amb cadena i que suposem que serà mes curta ,  el que si que podem observar m’entres anem pujant,  parcer de molt bon anar fent, que tenim al costat el GR dels Bons Homes i la veritat és que per pujar o baixar per aquí en bici i carregat, segur que és fa a peu i son uns 500 de desnivell, ja hem fet be!!, la pista quasi a dalt de tot és troba amb la primera que havíem deixat, la veritat és que l’hem clavat, arribem a dalt del coll del Port (1600m) amb un fred i una boira que quasi no és veu res.
Aquí ja la següent part del camí que nosaltres no seguirem doncs aquest baixa cap a sant Llorenç de Morunys, per una trialera directa per cagar-s’hi. Seguim la carretera i a la segona corba, trobem el GR i un torrent ple de rocs (ruta Bons Homes) el seguim uns metres per trobar un camí a l’esquerra que en principi tindrem que anar seguint tot faldejant la muntanya fins Port del Comte, sense perdre gran alçada, la cosa comença be però va degenerat i molt, la foscor guanya camí i decidim retornar per la pista fins Port del Comte, i la varem tornar a encertar doncs tot baixant veiem que ens posàvem en un autèntic parany.
Arribem al refugi del Bages quasi ja de fosc, ja ens estàvem esperant, tot per nosaltres, doncs estaven de vacances i demà serà el seu primer dia de feia. Que cal dir del refugi i dels guardes, pues que immillorable, tan el tracte com el menjar com tota l’estada, res que varem estar com a reis al voltant de la gran llar de foc. Be potser dir- l’hi a la Clara, que la resta no tot era baixada , si no que ens quedava molta i molta pujada.

SEGON DIA.-  REFUGI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DEL BAGES – CARDONA.-

80km. Desnivell(+)1374m desnivell(-)2725m.alt màxima 1845m.alt mínima 426m
Temps: sense parades 7h28’

El dia promet sol i molta calor això que som a final d’octubre. Sortim del refu i comencem per unes petites rampes per sota de una antena un cop passat ens preparem per la gran baixada per en sota de la Serra de Querol, quina disfrutada per sota nostre Sant Llorenç que fumeja i les boires matinals que s’aixequen, arribem per sobre del coll de Jou i ara tocarà treure roba perquè be la primera de bona cap els Prats de la Canalada, tocarà doncs pujar de nou cap els 1700 m, comença a fer molta calor, però tot te un premi doncs la baixada cap el Montnou, en el terme ja d’Odén ,ens depara una de les baixades mes fantàstiques que hàgim pogut disfrutar.
Arribem al castell d’Odén i l’ermita, la pista agafa color i és encimentada, bona baixada, per anar seguint per sobre la Serra d’Odén i preparats per una gran baixada que ens portarà a la enclotada de la riera de la Canalda, aquí la varem cagar doncs varem seguir el GR Bons Homes i varem deixar la pista encimentada, que va suposar? Doncs una bona estona de carretejar la bici, el suplici comença al costat de una casa de fusta ben estranya, i segueix una bona estona fins l’ermita de Timoneda, aquí veiem indicacions de Bons Homes que coincideixen amb el nostre traçat, a partir d’ara anirem mes en comte!!.
Que vindra ara? Pues vindrà com diria Toniu “ les maleïdes serres”, un constant trenca cames de puja i baixa torrents, a sobre molta calor i tot això fins a Lladurs i d’aquí un tros de carretera per tornar agafar el GR, dubtem una mica, però aquest cop la cosa ja va millor i l’arribada a Solsona és fa per un torrent molt guapot.
Solsona vol dir parada i bocata que ja toca, doncs encara ens queda força estona.
Sortim de Solsona un cop enllestits els estomacs, en un principi anar cap el Miracle no te que comportar cap problema doncs el terreny és bastant planer i pensem que el recorregut aquest cop serà indicat per anar en bici, pues no, l’errem del ple, el que tenia que ser un passeig és converteix en una ginkama.
El GR de la sortida de Solsona costa de seguir ja per començar i un cop l’anem trobant de nou  i seguint la tònica de les vegades que l’hem volgut seguir, tenint en compte com e dit que és baixat del track de bicis de la web, és torna complicat i difícil de seguir, a mes trobem trams que a desaparegut entre mig de camps acabats de llaurar, de nou tirem de Gps per buscar pistes alternatives fen que el temps passi molt apresa cosa que ens preocupa per l’hora. Passarem per la casa de l’Alzina i l’embassament del mateix nom, en el qual i podem trobar uns crancs bastant agressius, també podem veure  les Basses dels Brics, actualment com no plou des de fa temps tot esta empolsegat i ens deixa les cadenes de les bicis bastant galdoses. Desprès de travessar camps i pistes àrides, ens trobem de front amb una pista asfaltada, i el Miracle molt a prop però el GR és complica baixant cap un torrent, decidim seguir la pista i agafar la carretera, en dos kilòmetres estarem al Miracle, per fi!! Quin miracle!!!, trobem el cartell indicador dels Bons Homes, l’únic que hem trobat de la ruta, aquí s’acaba la ruta dels Bons Homes, però nosaltres seguim. Teníem preparat una ruta alternativa per no passar per la carretera fins Cardona, aquest itinerari va tallant la carretera o va paral·lel decidim  però seguir per la carretera doncs tenim el temps just perquè no ens enganxi el negre. La carretera és fa be sense cap problema, arribant però a l’alçada del Vilar de Cardona, just a on surt el camí de Lurdes, prenem una pista asfaltada en pujada cap el Vilar, un cop passades les cases prenem una pista en bona i llarga baixada que ens porta a les afores de Cardona a on tenim l’hostal del Violi, a on i farem l’estada.
I que dir de l’Hostal Violi, perfecta!! Molt servicials, be de preu, tot molt net i polit, inclòs ens preparant una mica de pica-pica amb unes birres, ens posen la tele, com reis!, a mes, no fan sopars però al anar en bici ens  preparant un que ens fa creixa les panxes sense oblidar la crema catalana, sort que dema ho cremarem. Desprès de sopar i amb els estomacs saturats que millor que prendre la fresca al pati, si fresca, i som finals d’octubre, tot un luxe.

 TERCER DIA.- CARDONA – SANT JOAN DE VILATORRADA (Manresa).

36 km. desnivell(+)741m desnivell(-) 928,Alt màxima 532m Alt mínima 225m
Temps: sense parades 3h.

Sortim de l’Hostal amb la fresqueta del mati i a pocs metres de la carretera trobem d’indicador de l’ermita de Sant Cristòfol, la etapa ultima d’aquest dia ens pensàvem que seria de pur tràmit, tipus camps Elysses del Tour, sense complicacions per poder ser a l’hora de dinar a casa sense disgustos ocasionals, vaja una etapa monòtona, però tot això va ser del tot al contrari, ens esperaven sorpreses del tot agradables, tan de paisatge com per d’itinerari.
Desprès de les primeres pujades a Sant Cristòfol, entrem dins una vall de la qual encara és comencen a despertar les primeres boires matinals, ens esperàvem trobar dures pujades, però va ser tot al contrari, el camí fins la cota 500 que varem deixar ahir abans de baixar cap a Cardona va entre un bosc de pins que és del tot agradable de fer pausadament. Un cop a la carena, ja trobem els indicadors del GR en direcció a Manresa, anem en suau descens per el Serrat de Vallbona (aquí ens ve a la memòria un bon amic), i al cap d’uns kilòmetres el descens ens porta per unes llosses planes calcaries del tot disfrutones.
Arribem desprès d’aquest tram tan sorprenen a la carretera i la travessem per el Palà de Torroella i la Colònia Valls antiga colina tèxtil emmarcades dins el centre industrial del Cardener i el Bages i a on un munt de gent i feien vida i feina.
De la Colònia Valls anem a buscar la pista de la Ruta de la Sal, anem seguint aquesta pista ampla i rapida però sense oblidar que hauríem d’agafar un camí a la dreta de GR que en fortíssima pujada ens recorda que encara ens falten metres de desnivell, comencem de nou a treure la llengua, sort que dura poc i ja estem al cim, al fons ja veiem Súria, el GR ens indica que tenim que baixar per una trialera , però nosaltres seguim la pista per evitar disgustos i a partir d’aquí per no coincidir amb la baixada del GR anem consultant el Gps i els planells per agafar les pistes que tallin aquest tram, segurament sense alforges és podria fer, però amb el que portem a sobre no volem a l’ultima hora tenir sorpreses.
Ja tenim al costat la mina de Súria i la ultima i explosiva baixada cap el poble no la podem evitar, encara que en algú l’hi surt disparat el paquet del porta equipatges.
Arribem a Súria i seguim per la bora del riu per sortir de la població, potser aquest tros fins Antius és el mes lletjot, fins que deixem el Cardener i comencem enfilar per la dreta del riu per anar a cercar el poble de Callús, que ho farem entre camps en una pista de suaus pujades i baixades i mes transitada de ciclistes, els primers doncs en tots els dies no hem trobat a ningú. Un cop a Callús anem de nou a buscar el Camí de la Sal que ens portarà fins al destí final, aquest tram esta marcat en ratlles blanques i blaves. La ruta torna a cobrar a tractiu, entre boscos de pins i camps de cultiu, però això si, en cap moment deixa un respir, pujades, pujadotes, rampes, baixades....per no avorrir les cames, ja tenim Sant Joan a tocar i sembla que anem fent voltes, qui havia dit etapa de transit? ....
Ara si però que tenim a tocar el poble però ho farem ara si per una trialera fins un petit parc amb el planell indicador de la Ruta de la Sal.
I ja esta!! Una gran ruta, una bona sortida, una bona colla i el temps que ens ha acompanyat, una ruta que comença als Pirineus i travessa el eix central de Catalunya, a on podrem apreciar les diverses varietats de paisatges d’aquestes tranqui-les i solitàries terres interiors a mes a la tardor podrem apreciar millor les diverses tonalitats dels llocs per on anem passant, pi negre, arbres de colors cridaners de tardor, alzines, roures, pins de totes les classes, garriga...olor a herbes aromàtiques a humitats, fang, herba mullada, terreny calcari, pistes de còdols, terrenys de pols, muntanyes vermelles...en resum: seguim la ruta dels Bons Homes però a la nostra manera hem descoberts territoris inoblidables que segurament que el dia que passem a prop amb el cotxe ens en recordarem d’aquells moments, inclosos els moments que varem patir els recordarem com bons moments, doncs les llargues rutes son el que aporten, la descoberta interior i de les amistats que hem  compartit aquells moments.

Integrans de la Sortida:  Regina Mola, Benet (el noi del Montseny), David Puig (J.J Padnon), Toniu Llovets i jo mateig. Tenin en comte que tots menys el del Montseny varem estar a la primera fa quinze anys.

Llocs per fer-hi estada: Refugi del centre excursionista del Bages www.refugibages.cat
                                      Hostal el Violi. Telf 938692984.

Època ideal per fer la ruta: la tardor. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada