TRAÇES PER EL MIDI

Desprès de uns dies de caga dubtes per els pronòstics adversos del temps, de cop i volta és gira la truita i els pronòstics canvien a millor, és a dir, tirem el pla endavant que teníem previst de feia temps, anar a la zona del Valle de Tena al sector del Portalet i fer algunes sortides per allà, la primera la “Volta al Midi d’Ossau”.

El Valle de Tena i en concret Escarrilla, lloc a on farem estada i a prop del Portalet a la frontera, te moltes connotacions per la meva família, en primer lloc el meu pare i va estar fen el servei militar desprès de la guerra civil, durant tres anys, però el lloc i la gent l’hi varen agradar tant que i va portar la seva dona en viatge de noces. La meva mare, abans de sortir en va dir que l’hi fotografies el poble per recordar, però quin desengany, és clar, tot esta ben canviat, quasi podria dir que tot el poble és nou, ja no queda res d’abans.

Anem doncs cap el Midi desprès de passar la primera nit al càmping, be el rato que varem poder dormir, doncs a les 5 del mati ja estàvem preparant les motxilles.

Calia sortir d’hora doncs les calors del últims dies i la que tenia que fer ens recomanava sortir ben d’hora per no trobar la neu pastelina.

La primera pujada la fem que el sol no hi toca encara, per el qual esta ben dureta, el que fa que al flanqueig abans del coll de Soum de Pombie (2031m) alguns optin per posar grampons o gavinetes, una caiguda portaria greus conseqüències. Arribem al coll que ja esta tocant el solet, al davant tenim la imatge personal del Midi al fons i en petit el refugi de Pombie, traiem pells i comencem un flanqueig per agafar una pala que ens portarà a la porta del refugi, que esta totalment tancat.

Continuem baixant per el costat del Midi, tindríem que remuntar unes pales que veiem bastant gelades i optem per seguir baixant per anar a trobar una petita valleta i anar a buscar unes pales que ja els i toca el sol i poder pujar amb mes comoditat fins el coll de Suzon(2127m), ara si!! Comença una bona baixada fins la cota 1700, a la nostra dreta i més al fons de la vall i veiem la cabana de Magnabaigt, remuntem uns metres per anar a buscar un bosc i fer una diagonal per acabar en una curta baixada que ens portarà al coll Long a uns 1600 m., a partir d’aquí entrem dins un bonic bosc, però que a mesura que anem baixant tindrem que fer servir la tècnica de supervivència sobre dues fustes.

Arribats al llac de Bious-Artigues (1400m), desapareix la neu, això que feia deu dies que és podia fer la volta sencera amb esquís, cony de calor!!. Fem una parada per refer forces i esquís a l’esquena, ara mirarem el Midi d’un altre angle m’entres anem caminant i xerrant.

Arribats al pont d’Ayaus tornem a posar els esquís als peus, fins arribar a uns grans plans a on el sol a fet de les seves, fondrà la neu, de nou esquís a l’esquena, el paisatge per tot arreu ens regala unes vistes extraordinàries, la primavera a sortit amb força i ganes, les marmotes ja son fora dels caus, el groc dels narcisos despunten sobre el verd del camp, el color és present. Arribats a la Cabana de Cap de Pount, col·loquem de nou els esquis al seu lloc, als peus. Entrem a una zona de bosc i anem canviant d’orientació, la silueta del Midi és presenta totalment diferent, la calor és fa notar i de valent, toca la última i llarga pujada fins el coll de l’Ou (2194m) al costat del Peyreget i ara si la ultima baixada, el Midi ens mira amb silueta de gat, tenim ja presa per tascar la neu d’aquest canto que fa rato que i toca el sol, a valgut la pena matinar, els girs son francs sobre una neu que és deixa fer, ja esta ho hem aconseguit!! Una ruta fantàstica del tot imprescindible en el mon del esquí de muntanya dels Pirineus, total 7 hores i 1500 metres de desnivell i algú mes de 20km.

Col de Soum de Pombie

Refugi de Pombie i col de Suzon al fons

baixada del refugi

Regina remuntan el coll de Suzon

J.J Padnon, baixan de Suzon

anant a buscar la neu al fons

Narcisos

Cabana de Cap de Pount

remuntant cap el coll  de l'Ou

silueta de gat del Midi

arribant al coll de l'Ou

MALA CARA-CANAL ROYA-CUYARALET.

Avui no matinarem tant per trobar una mica millor la neu en la primera pujada, a mes el recorregut serà mes curt. Deixarem els cotxes al mateix lloc d’ahir, però avui el sol ja va tocant a tota la vall que agafem en direcció al cim de Canal Roya que veiem al fons tot blanquet, cim parcer molt popular per la zona, ara per això som els mes matiners. La progressió és rapida sobre un terreny bastant planer fins arribar a l’aresta cimera, però quant traiem el nas veiem mes al fons un cim amb una bona pala, Mala Cara (2269m) i cap allà que i anem tot decidits, en un plis-plas ja hi som, pells fora i cap avall, la neu és un pel dureta però és deixa fer, la cosa a estat rapida, estem per sobre el que seria un petit llac, tornem a fer canvis i cap amunt a buscar el Canal Roya. Un cop al cim veiem una munió de gent que comença a pujar, torna a treure pells i enfoquem la pala central del cim, la neu perfecta doncs ja fa rato que i toca el sol, al dente!!seguim baixant al costat tenim la Pene de la Glere, deixem al costat la vall que puja a la Pena Blanca i quant quasi tornem a estar de un hem sortit , repetim amb el tema de tornar a posar pells per remuntar per un torrent encaixonat i anar en direcció al cim que ja veiem al fons.

En aquesta ultima pujada, és donarà el toc de gracia per rematar al personal Regina i J.J marcant un ritme trepidant i sense compliments que passarà factura al equip Benet – Jose, aquest però fins ara ho havien donat tot per estar a les primeres posicions. Resultat en menys de una hora ja som al cim. Ara toca la baixada final de la sortida, que la perfilarem al màxim per treure-l’hi suquet....gran baixada!!! Gran trio d’asos!!..

Plaguem molt contents, d’haver conegut aquesta gran zona de grans possibilitats en la practica del esquí de muntanya.

Hem fet les sortides: Salme,Jose,Benet,Regina, J.J Padnon i jo mateix.

Els primers dies doncs d’aquestes festes de Setmana santa,  han tingut uns dies esplèndids de sol,la cota de neu a pujat i la qualitat ja la sabeu. Tot passant per la Cerdanya ja és pot veure la Molina i la Masella que el balnc de la neu han deixat pas al color verd corresponent, el sector esta ja a les ultimes, però sorpresa per el sector de Porter, la Mina esta impecable, Pedrons també, el sector de l’Ariege, neu molt amunt, els sectors de Pas de la Casa i Grau Roig a tope, tan és aixis que sobre els volts de les quatre de la tarda, deixo el cotxe i l’Angi prenent el sol i enfilo cap el Roc Blanc, la calor és potent però la neu sembla força acceptable, una bona suada per desprès de dinar!!, un cop dalt espero l’ hora de tancar pistes i enfoco la pala de cim i cap avall, les pistes per mi solet, quina delícia, m’hi tret el mono, per si de cas dema fa mal temps, ja tindre bona cara.

Andorra en general i resta encara molta neu, anem cap Arcalís a dormir al aparcament del Sorteny, per veure si dema no l’encerten amb el temps. No som els únics furgoneters, coneixem inclòs alguns que hem vist aquest any a les curses. La nit és plujosa, el mati és pixaner i boirós, aprofitar doncs per aixafar les orelles. La penya va plegant en retirada, nosaltres optem per anar a provar cap Arcalís, però res, pluja a 2100metres i la boira no és mou, i com va dir no se qui, potser jo mateix:

       “ Neu  d’abril i maig,

          Tal com arribes te’n vas”