Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 11 d’octubre de 2014

MAESTRAZGO RUTES EN BTT

Entrem en el petit poble de Cuevas de Cañar al Baix Aragó, Terol, ja de nit, els de la pensió de Cuevas de Cañar, ja ens estan esperant, doncs som el únics clients. La pensió és també el Centre de BTT del Maestrazgo, punt d’informació, lloguer de bicis i altres, és un bon lloc per fer-hi estada i descobrir els diferents itineraris d’aquest territori, a mes en Carlos i la Rosa us tractaran molt bé, apart del bon menjar d’aquestes terres.
Un cop aposentats i sopats, anem a fer una visita nocturna per els carrerons estrets i costeruts, el silenci és total i dona gust passejar, sembla ben be que estiguem sols, els carrers plens de cagallons donant fe del pas de ovelles tan abundants per aquestes contrades, anar a visitar el monestir dels monjos Servites i de nit , sols amb la llum de la llanterna, és una mica colpidor, un edifici tan gran sense sostre fa una mica de basarda, al canto oposat del poble el Convent de les Franciscanes, ara convertit en repòs per les ovelles, l’Ermita de la Virgen de los Pueyos dalt de tot il·luminada, les cases dels Avellano i Los Molino, tot ens dona a demostrar que per ser un poble ben petit esta farcit d’història, per això al any 2004 el varen declara d’interès cultural.



RUTA DEL AGUA. 38 km. 850 desnivell. 3 a 4 hores. Dificultat vermella.

    El primer dia hem pensat fer una ruta una mica curta i de poc desnivell, per guardar forces per la potent sortida que ens espera per dema, a més, per la tarda volem aprofitar i fer una ferrata que hi ha a sobre del poble. Comencem doncs sortint de la pensió encarant les primeres i potents rampes amb l’estomac encara ple, els dos primers kilòmetres ves per on, son la part mes dura de la sortida, fins arribar al mirador del Salto de Sant Juan la cosa no s’eixona, aprofitem per anar a mirar tombes antropomorfes que hi ha al costat de la pista i llegir en un planell la informació de la ferrata.  Seguim la ruta tot passant per el antic pou de glaç i l’ermita i brollador de Sant Juan, a partir d’aquí la cosa és complica amb una pujada amb pedres que en fan pensar en el pitjor, serà tota la ruta així? , per sort nostre al arribar ja a cota de 1000 metres entrem en una espècie d’altiplà erm a on la vista és perden per  tot arreu, muntanyes, turons, olor de farigola i romaní, espígol els quals ens acompanyaran per tot aquest sector, els kilòmetres van passant plàcidament fins arribar a Molinos, val la pena fer una parada i anar a visitar el barranc de Sant Nicolas. Tornem a sortir del poble per la carretera i anem en direcció vers las Cuevas de Cristal, el lloc mes turístic de la zona, un cop arribats girem cap a l’esquerra per un GR, la pista va pujant però molt suaument, anem rapits, la ruta fa una circular fins connectar al cap de uns 10km amb la pista que havíem passat abans, però ara la pujada serà una forta baixada fins Cuevas.
Destacar que la ruta esta ben senyalitzada, de moment és clar.


Ferrata.- Un cop deixem la bici i mengem quatre coses a la pensió, tornem a pujar aquest cop a peu per les rampes d’aquest mati, fins a poc d’arribar al salt d’aigua, fletxa i fites a la dreta, el primer tros és una mica insert i per pedregam, la referencià és la placa calcarea on comença la ferrata. Un cop guarnits comencem a enfilar-nos per els cables, la cosa no és gaire complicada i en uns 30´, som a dalt de la cresta, baixem per un tros de cable i un cop desenganxats, trobem una fletxa de fusta que ens indica la direcció, a la guait  que no hi ha moltes fites, la ruta va per sota la cresta primer i després per el seu fil. Bonic recorregut per veurà des de dalt de tot el poble i els seus entorns, a mes de fer un bon berenar, que be ens ho mereixem.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7956059

primeres rampes

al fons el mirador del salto de san Juan




estret abans de Molina

Molina


Pou de Glaç

Salme

Regina

Cuevas de Cañar








RUTA DE LAS HOCES DEL GUADALOPE. 69 KM. 1600 desnivell. 7 a 8 hores. Dificultat negre.



    El plat fort, la millor ruta del Maestrazgo, dura i exigent, amb un entorn fantàstic i solitari, si busqueu una ruta de qualitat és aquesta, barrancs, parets que ens envoltant, lluny de tot i de tothom, nosaltres no vàrem trobar cap persona humana però sers vius si, sobretot cérvols i voltors.
La ruta no te pèrdua, molt ben indicada, a mes no tenim opcions de perdre’ns  doncs no hi trobarem masses pistes optatives, doncs el terreny per circular és complicat e inclòs perillós.
Dividirem la sortida en dues parts la primera Cuevas fins Villaluengo i la segona Villaluengo – Cuevas, mes o menys una mica mes de la meitat. Sortim de Cuevas per sota els restes de la muralla per el portal de Marzo una mica abrigats doncs els primer kilòmetres son de baixada, al contrari d’ahir, però això durarà ben  poc fins el Estrecho de Crespol, aquí les parets quasi s’ajunten, diuen que un gegant va fer aquest pas o porta per poder passar-hi, també és un lloc d’escalada. Passem la porta i seguim la pista en baixada, però hem d’estar atents, doncs de cop i volta la deixem  la pista per prendrà, podríem dir així, una pista però totalment malmesa per les pluges per anar a travesar un petit torrent i remuntada el primer tros arrossegant bici fins una rulot on hi viu un hippi i uns quant gats, a partir d’aqui ja podrem pujar dalt la bici fins elpoble de Crespol, és a partir d’aquí que ja ens espera la primera pujadotà  de uns 12 km fins situar-nos a cota 1200, sempre per sota de grans parets i cingleres de la Sierra de la Garrocha i per sobre de les Hoces del Guadalope i el riu, passarem per antigues masies enrunades, això és un constant en totes tres rutes, passarem per el refugi de El Higueral, tampoc veiem ningú, anem pujant fins un coll a on deixem la ruta nº 8 i nosaltres seguim en forta baixada, però la pista esta força arreglada. Un cop acabem les potents rampes de baixada arribem al curs del Guadalope, deixem la pedra i entrem al mont vegetal amb colors primerencs de tardor, creuarem el riu per el Puente del Vado construït l’any 1510, a la nostre dreta i com sentinelles els Organos de Montoto, declarats monumet natural l’any 2010. Sortim a la carretera en direcció a Pitarque que no i arribem, doncs emprenem una bona pujada de 5 km de carretera fins el antic  poble  fortificat de Villarluengo, a on farem una parada per reposar i carregar energies com tambe comprar algú d’avituallament al super. Fins aquí han sigut 1100 metres de desnivell i 36 km, sembla que tot estigui coll avall, però no serà pas així. Del poble sortim en baixada per el carrer del Portal (PR), passarem per la bonica creu de terme i seguirem per  el camí medieval i empedrat  formant un llarg reguitzell d’escales que si et descuides pots menjar-te algun pedrot i endur-te’n un bon record , creuem el riu per un antic pont, a partir d’aquí una mica de calvari arrossegant les bicis per un camí ple de roques i descompost, amb unes vaques amb unes cornamentes, que  ens fan avançar en decisió, arribem una mica a peu i una mica pedalant a dalt d’un petit collet dins el bosc, prenem corriol per anar buscar una nova pista això si una mica millor, però la pujada de 300 metres de desnivell ens farà suar i de valent per arribar a cota 1100m, parada oblida a reparació de punxades. Un cop tot arreglat la pista va per un terreny planer i agradable, anem fent kilòmetres tot xiulant, les vistes son magnifiques, passarem per la Partida de la Hoya i la Torre Soriano, edificació molt típiques d’aquesta zona del Maestrazgo, una mica de pujada per enfilar un collet i de nou baixada rapida, al costat les parets de la Carrascosa, s’acaba la pujada i tornem-hi, després d’un coll un altre al darrera i un altre mes enllà, cap el km 57 ja veiem la baixada, be la veiem perfectament, ja estem de nou encarats al riu Guadalope, i al treure el nas per el que tenim que baixar quedem una mica cagats, doncs si que la primera part és encimentada, però molt tiesa i amb doble corba tancada, qualsevol  estrebada  en els frens ten vas avall i mes d’apresa, per el qual baixem de la bici i el primer tram el fem a peu fins que ho veiem la cosa  mes clara, boí així la baixada se les porta, quasi baixem tot el desnivell en uns pocs kilòmetres, ja tenim el riu al davant però i passa tanta aigua que tenim que treure’ns les sabates i els mitjons i creuar amb la bici a l’esquena, travessem a continuació el Monumento Natural de la Fontseca i comencem a remuntar cap Algecira petit poblet  entre pollancres i apartat de tot, tirem cap a munt  deixant el poble per sota fins trobar un trencall que hem fet servi aquest mati per anar cap a Crespol. Els quilometres que vindran ja els coneixem doncs son repetits del mati.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5594459


Muralla sortida de Marzo

Estrecho de Crespol

passat l'estret

començament de la pujada


pont sobre el Guadalope

Torre Soriano








riu Guadalope

La Algecira




RUTA DE LA SIERRA DE LOS CABALLOS – SANTOLEDA. 41 KM. 800 Desnivell. 3 a 4 hores. Dificultat  vermella.



Avui toca una ruta tranquil.la per alleugerir les cames, uns 15 km de carretereta asfaltada.
Avui és diumenge i el bar esta ple a besar de caçadors, és menja i és veu molt fort , no se que deuen fer amb l’escopeta després?. Nosaltres els deixem i sortim per la carretera uns 3km per agafar una pista que  comença a pujar i de cop i volta ens trobem  un caçador que ens adverteix que ja batuda i que no podem passar...no podem passar!! Després de uns estira i arronsa i unes amenaces, ens deixa passar :” però deprisa, 5 minutos que comenzamos...” ostres , però si tenim que fer uns 5 km de pujada i uns 300 de desnivell !! pit i collons i a tota hostia cap amunt, quin mal rotllo!! Un cop al coll be una zona plana en lleugera baixada, però tenim que anar al compte,  doncs deixem la pista principal per enfocar una pista en forta pujada, aquest tros no esta senyalitzat. Anem a sortir a la carretera i la travessem per agafar al davant un altre pista, ara si que comencem a baixar cap a Castellote i els seus carrers costeruts i enrevessats i el seu castell templer, que també i ja construïda una ferrata.
Aquí ens trobem amb en Jorge d’Alcañiz, però de Jerez de la Frontera: “despues de muchas salidas por estos lugares, sois los primeros bikers que encuentro”, ell si que no el varen deixar passar els caçadors i va tenir que seguir per carretera. Esta una mica desorientat i l’hi diem que ens acompanyi.
Aquesta ruta ja he dit que no esta del tot ben indicada, inclòs per sortir del poble per dins dels carrerons tenim que tirar de Gps, anem baixant, per la mina Maria Luisa, lloc una mica tètric, a prop del Guadalope per una antiga carretera anirem direcció a Ladruñán i el antic poble abandonat de Santolea ,destruït per fer l’embassament, a partir d’aquí anirem per el costat del pantà per una estreta carretera que en prou feines i passa cap cotxe, deixarem la carretera tot passant per un antic aqüeducte ja per pista, als costats d’ella i tenim molts magranes que ja son aptes per menjar i de nou al cap de poc tornem a empalmar amb la ruta d’ahir i els Estrechos

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7956298


Ruta realitzada per Regina, Toni i Salme i jo. (inspirador de la sortida i que al final no va poder  venir però ens va molt ben indicar en Kiku gran coneixedor d’aquest territori)



Per mes informació de la zona us podeu adreçar  per telèfon al 964-185242,  o via internet www.centrobbtmaestrazgo.com o www.turismomaestrazgo.es .

Època aconsellable: Primavera o tardor, en aquesta ultima i trobareu molts de rovellons, l’estiu pot ser un infern.

Com arribar-hi: Tarragona – Reus – Alcañiz – Calanda – Cuevas.

A la zona també ja el Centre BTT de Fontanete, la ruta circular del Anillo del Cid i la travessa del Sistema Ibèric de Cuevas a Burgos.


sortint de Cuevas



Castellote


Jorge, Regina i Salme a l'embasament de Santolea
tombes antrofomorfes

al fons Santolea amb en salme, Regi i jo.















0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada