Al darrera de les muntanyes del Pallars, entre Andorra i la
Val d’Aran, a dins del departament de l’Ariege i a un petit territori Occità
que és diu Couserans. De altives
muntanyes que envolten les petites valls per les que i passejant les aigües que
aniran al Garona. Paisatges escarpats i de frondosos boscos, que el rigorós
clima atlàntic i deixarà l’ empremta en la seva vegetació humida i abundant.
I teníem posades les ganes per visitar aquesta zona des de
feia força temps, però calia trobar una època idònia, ni tardor ni hivern, tampoc després de
pluges o en possibilitats de haver-hi , vaja moltes coses a sospesar per poder fer la sortida.
Però a la fi a finals d’agost teníem uns dies bons, al final
de tota la colla que teníem que ser per un motius o per altres en quedàvem dos
en Toni Salme i jo. Doncs res tirem l’aventura endavant.
Però abans de tot
explicaré la ruta i la seva creació. Com he dit feia uns anys teníem la mirada
en aquesta regió francesa, perquè? doncs per que per casualitat vàrem veurà un article de la
regió a la web dels rodadors: http://www.amblesalforges.cat/ i d’aquí vàrem començar a
rumiar. Aquesta gent però parteixen de
la ruta en BTT apareguda al Vertex 225
(juliol-agost 2009) amb el títol:
“ Couserans. Terra de Solitud”, és a dir els primers feien les etapes
per carretera i els segons era una sortida mes de bici muntanya. Per el
Wikiloc, desprès vàrem trobar un altra colla, que aquest sense alforges feien
unes etapes semblants als originals de
la ruta, però arriscant mes per corriols que moltes vegades tenien que fer amb
les bicis a les espatlles.
Aquí doncs tenim un petit
batibull de rutes, però que en principi les dues principals van per muntanya i
que coincideixen prou en el itinerari. És a dir teníem que traçar la ruta
treien el millor de les dues propostes.
Aparco una mica el tema del
itinerari i com ja comentava, el Cousernas, qualsevol ruta tan per carretera
com per pista o corriols son molt exigents, molt de desnivells, pistes
asfaltades al principi que després a cotes sobre 900 metres és converteixen en
pistes forestals, corriols exigents per culpa del fang o les tifotes de vaca,
la climatologia també pot ajudar molt en la ruta, en pluja pot ser mortal i amb
molta calor ( com el nostre cas) una
verdadera dutxa de suor, això que i tenim molt de bosc i aigua per tot arreu. És
a dir tot això condiciona amb la sortida, si feu les etapes amb algú que us
faci de suport, molt be, perquè no tindreu que carretejar, però si feu les
etapes portant les alforges, això condiciona molt la sortida per el pes que
porteu al darrera. Aquí és on vaig a
petar, nosaltres anàvem jo amb unes petites alforges i el company amb una bossa
tèrmica lligada al portaequipatges (considero la millor opció per la ruta que
us proposarem). Vàrem descartar tota moguda de carretejar bicis, cosa que
sempre és del tot impossibles i que en un moment o altre acabarem carretejant
una estona ( com va dir algú: això és autèntic mountain – bike). Dins de tot això volíem fer
la ruta, que podem dir la “clàssica”, però que és podes fer en una “mica” mes
de comoditat i mes rodadora, sense carretejar molta estona la bici.
Seguint doncs la “clàssica”, ens vàrem
trobar en alguns punts, que ja explicaré al hora de comentar la ruta, que
potser el temps havia tancat el camí i era inexistent o d’altres que després de
arribar-hi en unes quantes hores de
pujada , el Gps et marcava la ruta a seguir i era del tot impossible de tirar
endavant, tant per la pendent o per la quantitat de matolls existent , era
doncs qüestió d’ encigalamenta o trobar una bona ruta?.
Ens va costar trobar un bon l’itinerari, però el que us proposem
segurament és el mes ciclable per fer amb alforges de tots els que i surten al
wikiloc d’aquesta regió, ja us dic que no tot esta regalat, però crec que és la
millor opció per la gent que va amb les coses a sobre, això que nosaltres no
portàvem la tenda ni res per dormir.
Us explicaré la ruta i també els
paranys que vàrem trobar al seguir la ruta “clàssica”, posarem els kilòmetres
reals del que seria la ruta final i també us marcarem els paranys i els
kilòmetres que ens varen sortir a nosaltres fent les marrades.
Couserans, molt bona gent, molt
bon menjar, solitud i autentica duresa en bici. Val la pena provar-ho.
1ª etapa.- AULUS-LES BAINS- CASTILLON EN –COUSERANS. 58KM.1800m desnivell.
Hem passat la nit a la la gîte
d’étape de le Presbytèrehttp://www.giteaulus.com/, a dins el poble de Aulus, cal destacar el bon tracte,
el mon bon i bon menjar i tot el conjunt del lloc, sobre tot el seu pati.
Aquest és lloc de pas de la ruta “Muntanyes de la Llibertat”http://www.muntanyesdellibertat.com/. Sortim i comencem
a enfilar les primeres rampes cap el coll de Latrape (1111m) aquí ja tastem com
serà la cosa els propers dies. Un cop al coll, baixem per carretera deixant els
desviament a les pistes d’esquí de Guzet i prenem una pista que anirà per sobre
de la vall d’Ustou. Primer tram per un corriol de bosc molt guapo i ciclable.
Seguirem pista sempre per cota 1100 fins baixada cap a Seix, bonic poble al
costat del riu el qual travessarem per
agafar la carretera D17 que deixarem aviat per agafar la carretereta D817 al
costat del riu. Aquí no hi toca el sol mai, els arbres estan fins a dalt de una
espessa capa de molsa. S’acaba la carretera i seguim en pista fins Esbins, d’aquí
seguim amb el Gr 10 o transpirinenc francès, aquí la cosa comença a pujar però
podem anar pedalant fins un punt que el corriol gira bruscament per
enxerinar-s’ha i de valent, seran uns 150 metres de desnivell que portarem les
bicis arrossegant, fins trobar una pista que va girant cap a l’esquerra fins
trobar la carretera D17, aquí començarem l’escalada al port de la Core
(1395m),les vistes son impressionants al davant tenim el Mont Valier que el
tindrem tots els dies com a referencia, amb la seva petita llengua de gelera
tan característica, a la dreta les muntanyes Araneses i a l’esquerra el sector
del MontRoig, Certascan i Pica d’Estats. Comencem a baixar per carretera després
d’haver repòs energies i encara no 2km girem a la dreta per agafar una pista
per sota la carena del Tuc des Pelates(1608m) i per sobre de la vall de
Bethmale, últim coll del dia d’avui (1418m) coll de l’Artech, per un moment
tenim la sensació de estar en una regió Suïssa. Ara si toca baixada de mes de
10 km fins Castillon. La calor el sufocant i les cerveses van caient.
2ª etapa. CASTILLON-EN CAUSERNAS – MASSAT. (nosaltres vàrem fer
73km i 1400 metres de desnivell, però modificant la ruta surten: 45 km i 720m desnivell.
Hem fet estada a la chambres
d’hotes “La Maison de Natasha” B&B http://www.pyrenees-chambresdhotes.com/ , que
voleu que us digui, fenomenal!!!un gran tracte de la senyora canadenca que
porta el negoci, és desviu per quedar be i les habitacions i l’esmorzar de
pel·lícula, un gran lloc a recordar. Per sopar al costat i tenim una pizzeria
amb un pati interior que per pocs euros i menges molt be, ella mateixa ens va
reservar el lloc.
Sortim d’hora per aprofitar la
fresca, les primers kilòmetres son rodadors per la D618 tot passant per els
petits pobles al costat del riu de Audressein, Engomer, Luzenac (no és el del
talc) i Moulins. Aquí deixem la ruta “clàssica” cap a Lacourt, doncs be que ho vàrem
provar després de unes fortes rampes i passat el poble de Montfaucon, el track
ens dirigia a una casa sense camí de sortida, després de preguntar i preguntar
a la poca gent que hi vàrem trobar el millor va ser tornar a baixar cap a
Moulis. Aqui seguirem per el GR78 ( també camí de sant Jaume) per el costat
dret del riu Lez, el camí és preciós i ciclable, mes endavant és converteix en
el Camí de l’Aigua que arriba a l’entrada de St-Girons, amb encertat la
descoberta, d’aquí agafem la D618 uns 4km tot passant per Eychell fins Lacourt.
Això ha sigut la primera variant de la ruta.
Aquí si que comença la dura
pujada en pista asfaltada vers el petit i enlairat poble de Erp i seguim pujant
mes fins les quatre cases de Cap d’Erp (aprofiteu la font) i seguim pujant per
pista fins el coll d’Ayens (958m). Aquí seguim la ruta “clàssica” per una pista
forestal sense gaire desnivells forts fins la cota 1300 i desprès carenar fins
el coll de la Crouzette(1241m) carretera i final, però en aquest punt d’alçada
1300, s’acaba la pista, el camí i tot plegat, doncs tindríem que pujar per un
bosc enxarinat i tot cobert de vegetació, difícil de pujar i difícil d’empenya
la bici, solució: tornar al coll de nou amb la gracia de haver fet uns 20km de
mes.
De nou el coll i sobre plano
tracem el recorregut que sembla que serà la millor opció, i prenem la pista cap
a Pradals, Boussan,Taus i Bouleix fins Castet-d’Aleu on fem els 5 km de
carretera passant per Blert i finalment
Massat. A sigut una etapa molt dura per la situació que ens hem trobat a dalt
de tot de la carena, però pensem que ara la ruta serà mes còmoda de fer.
3era. Etapa. MASSAT – AULUS. 35KM. 1000M desnivell.
Com que a Blert no vàrem trobar
lloc per dormir vàrem anar 2km mes a munt a Massat fen estada
ahttp://www.maxilcafe.com/ És a dir que al mati vàrem tenir que recular
fins a Biert per seguir la ruta i de nou pujadota per la D718 fins col de Bidal
d’aquí tenim que anar a Bierch, per un corriol en principi molt guapo per dins
d’un frondós i tupit bosc, però de mica en mica la situació és va complicant,
les vaques han modificat els camí i aquest és converteix en molts camins a
elegir, a mes cada cop i trobem mes fang barrejat amb tifarades de vaca. Deixem
les bicis i a peu anem buscant el corriol original, al cap de una estona el
trobem, menys mal!!, el seguim com podem, doncs això que fa temps que no plou,
però i trobem uns bons passos de fang que sort que el vaquer i ha anat deixant
troncs per poder passar, , han sigut en prou feines 2 km però hem sortit de
fang i merda de vaca per tot arreu. Un cop a la pista asfaltada seguim cap
Aleu, en un moment donat trobem una font que hi fem servei de neteja general.
D’Aleu prenem una ruta BTT que surt del poble en forta baixada per creuar una
riera i després com és lògic una forta pujada en pista per trobar un altre de
asfaltada, seguim pujant en direcció una gîte d’Etape mig amagada per el bosc,
deixem l’asfalt i per una pista d’aquelles que semblant que no pugen arribem a
les cases de Pentusse quasi a 900 metres
d’alçada, les vistes immillorables així com la companyia de uns gossos que ens
van llapan les cames, potser no ens hem tret del tot la caca de vaca. Seguirem
cap a les quatre cases de Bios i Bemaze per continuar per una pista forestal
que esta marcada com “tour du val de
Garbet”, al cap de uns quants kilòmetres trobem un coll (indicació 1095m), aquí
tenim que estar pendents doncs deixarem
dues pistes que tenim al davant i del mateix coll veiem un indicador de
fusta que posa Navet, el seguirem per unes marques grogues i entrarem per
corriol per un bosc, la baixada te passos de tot, però en general és baixa
força be fins trobar una pista que agafarem per anar fins Ercé en baixada i
trobar la carretera de la vall du Garbet que en 8km ens portarà al punt de
sortida Aulus.
No acabaré la crònica sense fer
un petit homenatge a tots aquells “passadors” que és jugaven la vida per tot el
Pirineu, per passar gent de una banda a l’altra, gracies això moltes vides és
varen poder salvar, gracies a totes aquestes dones i homes que també és
coneixien el territori. Aulus era un gran centre de pas i ara a finals de
d’agost va morir als 94 anys Jeanne Rogalle qui tota la regió i tota França era
tingut com un heroi per haver “passat” tanta gent per aquestes contrades.
Descansi en pau i que això faci pensar en el que actualment esta passant amb la
gent que busca la pau en territori europeu.
Sortida realitzada per Antoni
Salmeron i jo mateix, a finals d’agost del 2015.
Carte de randonnées 1:50000
Couserans(nº6)
Dificultat: alta.
Epoca: millor estiu. Que no hagi
plogut ni que tingui que ploure.
La ruta passa per molts pobles
per poder agafar aigua. Penseu que sempre toca les pitxors pujades al mig-dia.
El cotxa el podeu deixar al
costat de l’oficina de turisme(wiffi), a sota de uns arbres. A la tornada i
tindreu el riu per rentar-vos, un super per poder comprar records i al davant
un bareto que fan uns menús molt econòmics...ah! i unes bones birres.
(Agrair també la col·laboració
d’en Toni Llovet en la creació i estudi dels tracks per la ruta)
Un cop a casa investigant el tram
del segon dia abans la cota 1300 , a la ultima corba a un lloc a on trobem una
pista que puja molt dreta i baixa en picat
, seguin-la força estona (arrossegant la bici és clar) arribaríem a la carena i
d’aquí potser si que enllaçaríem amb el coll de la Croussete (1241m) ho teníem a
tocar i ens ho vàrem mirar però el fortíssim desnivell ens va fer recular.
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada