 |
De nou ens trobem tota una bona colla al xalet de la UEC de
la Molina amb la intenció de pujar l’endemà el Carlit per el sector de Lanós,
molt menys transitat que la vesant de Bulloses.
Pràcticament i estem sols en el refugi, be no del tot doncs i trobem el carismàtic
Toni Villena un dels precursors del esquí de muntanya a Catalunya i primer en
fer l’any 1966 la travessa amb esquís dels Pirineus. Tota la colla després del
sopar queden mig adormits al anar escoltant les seves explicacions, uns quants però restant
a la barra del bar del refu fen uns patxaran fen-l’ha petar amb gent de la UEC
de Barna.
De mica en mica tothom va anar a xafar la orella, sols els
mes intrèpids esgoten els glaçons dels gots encara plens, explicant histories de
muntanya.
El mati en dirigim vers el poble de Porte, fa un fred que
pela i el sol encara l’hi costa sortir per aquestes vessants. Passem la
barrera, abans és tenia que pagar peatge,
i seguim la pista asfaltada fins el primer aparcament, al costat de una àrea de
tirolines al costat del petit embasament de el Passet. Comencem en pujada tota dreta tot deixant la
desviació al estany de Fontviva per seguir pujant fins trobar el GR 7 que
agafarem ja mes suaument per sota la serra de Fontviva i l’anirem seguint força
estona fins l’embassament de l’estany de
Lanós tot passant per el costat del refugi de la Gimbarda. El GR el deixarem a
la cota 2200, al costat de una petita pressa , per agafar un corriol a la dreta
al costat del torrent dels Forats i que a mes a munt trobarem l’estany dels
Forats,al nostra davant tenim el Carlit
i la seva canal central per on haurem de pujar.
El camí fa forces ziga-zagues i és guanya desnivell ràpidament,
a mes la penya va força de cara la idea, la pujada cada cop és va fent mes
vertical. A un punt ja quasi a la part de dalt la canal s’estreny mes, segons
la guia de Agustí Jolis i Mª Antonia Simo del any 1969 : “..una petita filtració d’aigua de gran puresa.
Junt a ella a la paret hi ha una inscripció en pintura negra que diu: “Font –
Source,Catalunya. Aigua Miraculosa”. Evidentment, és agradable de topar amb
aquesta petita i estratègica deu, que desapareixi seguidament”. Nosaltres no la vàrem trobar, potser si que ha
desaparegut. Un cop arribats a la cresta cimera ens trobem la munió de gent que
esta pujant per Bulloses i la que esta al cim.
Hem fet la pujada en menys temps del que esperàvem, el dia
és esplèndid i la gent ha quedat amb ganes, variem doncs una mica la ruta per
fer-l’ha mes circular. Anirem per la cresta S.O cap el Coll dels Andorrans, com
diu la mateixa guia (recordem any 1969) “ ...cresta torturada i de forta inclinació. Passos compromesos i roques
insegures per la constant erosió...” l’ambient
de soledat és total, hem deixat la gentada per quedar-nos sols per entre el
rocam de la cresta. Arribem en una mitja hora tot el grup a la petita portella
del Carlit al costat del Coll dels Andorrans, aquí si que no hi ha ni rastre de
camí ni que hi hagi baixat ni pujat ningú, potser en anys i panys. La baixada ens molt dreta i quasi que
tenim que fer servir tècniques de descens d’esquí. Un cop acabada la canal
podem veurà que ara si que hem fet un bon camí entre la tartera. Estem situats
en un circ lacustre tot envoltat de pedregam, ens parem a treure’ns les pedres
de les sabates i continuem a buscar els
terrenys mes herbats i retrobar el camí que hem fet de pujada, tot deixant
un petit llac a ma esquerra. Un cop trobat el camí, l’anirem seguin fins la
cota 2300, que el deixarem per fer una drecera (sense camí, ara hi hem col·locat
unes fites de pedra)que va baixant per al costat de un torrentet d’aigua que
mes avall una canonada agafarà les seves aigües per el refugi dels Enginyers el
qual ja veiem la seva teulada.
Ara sols ens quedarà agafar el llarg camí (senyals grogues) sota els Pics del Coll Roig i les seves
canals i podrem comprovar les devastacions tan espectaculars de les allaus.
Seguim baixant entre mig dels trocs d’arbres i deixem la
desviació a la dreta al Llac de FontViva, ja ens queda poc per trobar la pista, els arbres ja començant a tenir els colors de la tardor, al fons el cel és ben
negrot, aviat plourà, però ja ho hem fet , una sortida al Carlit amb regust de
itinerari antic i de descoberta, val
a dir que de les vegades que l’hi fet , normalment a l’hivern, aquesta és la
que m’ha agradat mes.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10938676
 |
| al fons estany de Lanós i el Coma d'Or i el Puig Pedros |
 |
| cresta de Xemeneies |
 |
| Estany desl Forats |
 |
| Josep,Emili,Artur,Quim,Narcis,Regina,Jordi,Dolo,Marta , jo i el Presi |
 |
| arriban a la Portella del Carlit |
 |
| tartera de la Portella |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada