Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 7 de març de 2016

La travessa dels 6 refugis o la SKIMO6





El temps és te que agafar en pinces, vent , neu, núvols, fred rigorós amb una sensació de fred encara mes rigorosa, però estem allà a les 6’30 del mati a la Rabassa, esta nevant...és farà la prova? Amb les ganes que tenim i la il·lusió posada....hora de la sortida fred intens, ens diuen que la meteo de Perpignan donen pronòstics dolents per realitzar la cursa, merda!! Cares llargues, però que coi és una broma que ens deixant anar a primera hora!!! Crits d’alegria i satisfacció allà anem a la SKIMO 6 o la primera travessa dels 6 refugis d’Andorra 30 km i 2000 metres de desnivell positiu, hem fet dos equips un de 3 (Regi,Padnon i jo) i l’altre  format de 2 (Benet i el Presi).
Comencem doncs primer per entre bosc per anar pujant suaument cap el primer refugi de Pimes, a partir d’aquí anirem per terreny mes obert  bastant planer i carener, exposat als vents, de moment però la cosa esta força suportable, aquest tram fins el cim del Pic Negre (2644m) és el mes problemàtic, per el fred i les ventades, de mica en mica anem encarant  la primera pujada llarga del dia en vers el cim i a mesura que anem pujant anem entrant al infern del vent i la neu , arribem a la primera transició, del Pic Negre cal anar molt d’apresa no és un lloc gaire agradable de estar-hi ni un minut, comencem a baixar per la vessant nord i tal dit i tal fet com ens van dir ahir a la nit al breaffing:” un cop canvieu de vall la cosa donarà un canvi radical. “
Ara si que si, el pow esta aquí!! El vent a amainat i tenim escletxes de sol, això és un altre cosa, gaudim de  la baixada, traiem pells per fer una marrada per anar al refugi de Claror, baixada pastis de pow cap el estany de la Nou, tornem a posar per anar a buscar el refugi de Perafita i d’aquí seguir en pujada cap a la collada de Maiana a on tindrem un descens molt potent i amb un bon pastisset cap a Estall Serrar, Vall de Madriu i tall horari, ara seguirem per un bonic bosc tot nevat, encara que segueix nevant suaument la mica de resol que toca ens fa treure una capa de roba, anem força be i a bon ritma, aquí respirem tranquil·litat, no fa tan de fred, encara que devem estar a -10, però anem mes reguardats, aquest tram és llarg, arribem al 4 refugi el dels Orris, al costat del riu, deixem el bosc enrere i comencem en suau pujada per anar a buscar el refugi del Illa que és d’aquells que no els veus mai, aquí si que ens fem uns mini bocates de Nocilla que ens preparant ben calentons i que treuen del foc, gracies noies i nois del control, seguim pujant amb les dents negres encara de xocolata fins l’estany que esta a tocar i seguim  uns 10 minuts mes de pujada fins trobar una petita collada a on tenim preparada una gran i llarga baixada cap el Pla de Vallcivera, posem pells i remuntem per bosc per anar a buscar el l’últim refugi el de Montmalus.
El bosc ens manté la calma que ja no trobarem mes amunt a partir del refugi, varen dir que per els volts de les 13 hores el temps tornaria a canviar i així sembla que aniria a ser. Parem al refu i com a recompensa ens regalen uns Ferrero Rocher, impressionat!!, ara si tenim la ultima pujada i com ens van dir ahir “un cop a dalt el coll esteu salvats”, però renoi per fer aquests últims 200 metres van costar, això si no vàrem suar per que el fred, el vent i la poca visibilitat en s ho varen impedir. Per fi el coll, pells fora!!! I ultima baixada!!! Que al final la farem per entre les pistes d’esquí de Grandvalira.
Una molt potent travessa, molt maca, passant per llocs verdaderament de gran bellesa a mes després de les darreres nevades tot el paisatge curull de tous de neu pols, una organització andorrana que potser ratllaríem de perfecció, perquè varen en tot moment apostar per la seguretat en un dia d’aquells de difícils o molts difícils en el qual  tenir molta gent a la muntanya, tan corredors com controls és una feina molt difícil i arriscada , parcer d’aquest últims deixar palesa la seva bona feina en unes hores en la muntanya gents gratificants per les inclemències del temps, boí així sempre una paraula amable i un bon tracte, gracies per aquesta feia ben feta que demostra un gran nivell d’organització i que esperem que obri les portes a properes edicions.

Sobre el temps a part de la primera i ultima pujada, la cosa va ser força estable, tot el dia fen la nevadeta i hem estones de resol, el fred diuen de uns 10 a 15 sota cero amb una sensació tèrmica de .....brrrrr molt de fred, i com ha comiat. un bon dinar al bar del Cubil a Grand valira, tot un detall.

esmorzar abans de la sortida a la Rabassa



refugi Roca de Pimes el primer del dia

la neu ens va seguir tot el mati




cap el Pic Negre

refugi de Claror el 2


transició

refugi de Perafita el 3

L’helicòpter aterrant  


Estall Serrer


vall de Madriu

refugi dels Orris 4

Refugi del Illa el 5.  Properament serà guardat, en fase de rehabilitació   


l'ultim refugi de Montmalus el 6

J.J Padnon, Regi i jo

el Presi amb un dels grandes el Marti

Benet el noi del Montseny i el Presi

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada