“Feia quaranta anys
que no hi havia hagut una nevada així”
-una veïna de Bruguera-
Avui tocava anar a provar el regal que va caurà de neu
aquest d’arres dies i per això ens trobem al Petit Cafè de Ribes, un munt de
gent del Sorreig, no cal dir tots fanàtics i desitjosos de provar noves rutes
que en condicions normals no és poden realitzar. Tenim poc temps, just per fer algú
no gaire llarg, a mes tot arreu esta núvol i en boirat menys curiosament el
Taga, doncs per allà que hi anirem , després és clar, d’esmorzar i fe petar la
xerrada, que deu ni do el que s’allarga.
La sort però que tenim avui que no bufa el vendaval que feia ahir.
El poble de Bruguera sembla ben be de pessebre, tot colgat
de neu, de seguida ens be a rebre el pastor d’ ovelles, be ell esta jubilat, és la seva mare 91 anys la que les treu a
pasturar al estiu. Be el xicot te ganes de xerrar i ens explica una nova ruta
per pujar al Taga, però el que nosaltres farem serà fer-la de baixada.
Comencem doncs suaument per la llarga pista, amb una bona
trinxera ja feta, el bosc esta preciós, anem xerrant de rutes, sortides i
altres banalitats fins arribar al Coll de Puig, aquí deixem la pista que va cap
al Coll de Jou i encarem ja en forta pujada per el llom que va al Coll de Puig,
aquest és un altre amb el mateix nom, les vistes son sensacionals, el Pirineu
tapat al davant nostre, el Montseny ben nevat, parcer ràcords a la colla d’Esquí
Montseny que cada setmana ens donen un
bon noticiari de neu. Del coll anem carenant vers el cim. Comença a nevar una
mica toquem la creu, ens abriguem que comença a fer rascota , unes fotos, algú és
fot un cigarret (el mes jove, es clar).
Comencem a baixar de nou cap el Coll de Puig, el segon tot
pujant, però un cop aquí no seguirem per
on hem pujat si no que farem via per la dreta pala que mira vers a Ribes, la
baixada és complicada per les ones que ha fet
el vent a la neu i per que el relleu queda poc diferenciat, la cosa
cansa dons cal vigilar cada gir i a mes la
neu esta força pesada, mes de un i dos busquen els primers erols de bolets,
però la penya xala força. Tornem al altre Coll de Puig, una mica complicat tot
això de tenir el mateix nom, i ara davallem en direcció un petit turonet que és
veu al fons, amb unes antenes, “la ruta del pastor, be ell no la seva mare de
91 anys”, per anar baixant primer passarem per aconseguir arribar a uns plans,
per un bosc una mica a modus supervivència i a veurà qui s’encasta a un arbre,
un cop als plans remuntem una mica, sense treure’ns els esquís fins arribar a
les antenes, aquí trobem una pista que ens portarà directa a sobre el poble.
Val la pena dons amb aquestes situacions de gran nevades que
venen tan escassament, anar a provar, pot sortir be o regular, aquest cop però
ens ha sortir molt i molt be.
Sebes, Artur, Lu Marzo, Regi, J.j Padnon, Dani, un amic d’aquest
que va llogar uns esquís a Ribes de Freser i se l’hi varen trencar a la primera
de canvi, tenintt que anar a peu de baixada força tros, gracies als de la
botiga de l’entrada de Ribes ,be i seguim, Sekoies, Lius, la família de la
Orden, Eladi i Mario, tots ells van marxant, el poble queda mes tranquil,
nosaltres tenim la furgo al costat de la font i res que ens hi quedem a dinar
tot veient per les finestres un bon documental que en podríem dir : “un mon
blanc”.
el Taga al fons |
quina colla!!!!! |
al fons Ribes |
quina familia!!! |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada