Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 4 de febrer de 2018

Pic de Duraneu o tambe Pic de Credells






Cap de setmana d’aquells difícils de pronosticar meteorològicament parlant, d’aquells magres dels que és tenen que agafar les hores de sortida en pinces. En la practica teníem que fer una cosa però al final la cosa és complica i tenim que tirar de logística.
Fem nit total la colla, doncs és una sortida del Grup de Muntanya d’Argentona, al alberg refugi Pere Carné (*) a la Molina, ja veiem i sabem que la cosa esta complicada, però al mati de mentres esmorzem anem veient per les finestres que la cosa no va be, el vent bufa de valent i totes les muntanyes del sector nord estan amb el torb, no sabem que fer però decidim tirar endavant i sortir a buscar el terreny idoni per fer una volteta.
Un cop sortits de Puigcerdà ens parem dels cotxes i mirem com esta la cosa, sols tenim una escletxa de sol que va del Cadí al Puigmal, doncs anirem cap els boscos de l’antiga estació d’esquí de Puigmal 2000, ara tancades des de fa alguns anys.
Un cop a lloc, parcer la carretera ben neta de neu, ens adonem que el Puigmal esta mes paladot que el cul de un micu i que ara per ara aquí no fa vent, doncs vingué que algú farem. Pugem per dins el bosc ben curull de neu fins sortir a la carena, anem progressant tota la colla a bon ritma, però ai las!! Sobre la cota 2300, el vent bufa de valent mes el fred la sensació és del tot desagradable, volíem baixar cap a Vallcebollère i tornar a remuntar cap la Tossa dels Lladres, però optem per ser prudents doncs els núvols és mouen en rapidesa. Baixem uns metres sense treure pells i ens fiquem dins una petita caseta de les antigues pistes, la cosa a dins esta plena de gent mes nosaltres sembla ben be el “Cabina dels Germans Marx”. Mengem una mica i ens recuperem del fred i tirem ràpidament cap avall de on hem vingut, un cop havent perdut alçada tornem a posar pells i remuntem per entre pins per la Serra de l’Artiga, fins situar-nos a un petit promontori de on surt en unes cadires de l’estació, traiem pells i cap avall, però ho farem per el marge esquerra de la pista per dins un bosc a on xalem de valent per neu pols. En un moment donat ens situem per d’amunt del aparcament de l’estació i baixem tot decidits per un tallafocs fins baix de tot.
En fi, amb treballat la situació difícil del temps que teníem i encara ens  en  vàrem sortir prou be, algú és algú.

Gent que vàrem participar en la fredolica sortida: Eladi, Mario, Lu Marzo, J.J Padnon, Regi, el noi del Montseny benet, Lo Presi, Artur, Txubi, Angi i jo.

(*) Alberg Refugi Pere Carné. Molt “cuqui” net i polit, però amb preus mes de hotel que de refugi, nosaltres vàrem dormir a l’habitació que en diuen, Vip?, però que és tipus refugi total.
Sopar correcta, però sense opcions si tas quedat en gana d’allò de: “podríem posar una mica mes de...”. Esmorzar mes tipus refu d’alta muntanya que de hotel.


















I avui acabo amb un llibre que és una petita joia per tota la gent que fa muntanya hivernal:  “Avalanchas, nociones imprescindibles” de Bruce Tremper (Ediciones Verticalidad).
Hi ha molts llibres sobre aquest tema, molts d’ells complicats per persones poc avesades en aquest temes geològics , es a dir espessos, però al davant nostre tenim un manual que podria ser quasi imprescindible per entendre el tema i saber desenvolupar-se per el mitja nevat.  Molts gràfics i fotos entenedores, lletra petita però que un cop comences difícil és deixar-lo.
Bruce Tremper, és un gran professional del tema, tota la seva vida a treballat en temes de allaus, en diferentes estacions d’esquí  i parcs nacionals com Gran Teton o Nacional Glacier, així com en el Centre de Predicció d’Allaus d’Alaska, també ha participar en documentals per diferents cadenes de televisió dels Estats Units.
En resum, el seu llibre ha batut record en ventes i és una obra de referencia. No us el podeu perdrà.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada