Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 21 de maig del 2018

Primavera excepcional de neu, esquí de proximitat

cau de marmota
La neu de mica en mica és va enretirant, els prats comencen a agafar colors, a les carenes els llocs a on la neu deixa pas a l’herba és comencen a despertar les petites flors, és nota la caloreta de la primavera, el garbuix dels ocells i els xiulets de les marmotes, han fet  canviar la muntanya i ja més vida i color, tot ha esta  hivernant  i ara és hora de començar a sortir i prendrà el solet.


Anemona Vernalis
Al Pirineu Oriental encara hi trobem molta neu, més del normal en aquestes dates que segurament estaríem apurant a Benasc o al Neuvielle. Ara a poca estona podem estar fent una bona ruta i acabar la jornada a la platja, és dons una bona temporada per aprofitar i aguantar per les nostres muntanyes properes, que segurament poques vegades hem pogut fer i gaudir per aquestes dates, sense fer quilometratge de cotxe.
De nou de bon matí al Petit Cafè de Ribes per esmorzar, ja ens acomiadem  per la propera temporada, ells ara els hi toca fer unes volgudes vacances. Però de moment degustem esl boníssims entrepans de truita, anem mirant la  predicció al Windy , parcer una de les webs de pronòstics del temps mes fidedignes, i veiem que fins la una del mig dia tenim marge de maniobres, pues vinga cafatonet i cap al Puigmal.


PUIGMAL DE  LLO –PETIT  PUIGMAL  DEL  SEGRE- PUIGMAL (Els 3 Puigmals)


La carretera a les pistes d’Err esta oberta fins la segona barrera, cosa que facilita molt la aproximació. Arribem fins la caseta on podem veurà les destrosses de una enorme allau que ha degut passar aquest hivern. Anem seguint i ens enfilem cap el Puigmal de Llo, la intenció era baixar cap els Clots del Segre, parcer molt ben innivada, però de cop una boira ens tapa la visió decidim anar carenant direcció la carena del Puigmal, de mica en mica és torna a obrir la boira i veiem tot els voltants, la neu arriba fins ben entrada la Coma de l’Embut, el torrent del Nou Creus ben colgat de neu i mes enllà uns núvolots negres amenaçadors, seguirem dons cap el Puigmal, aquest ben ple de neu per tots cantons. Dalt el cim estem molt be sense gent , sense vent, una delícia, però els núvols ens ataquen ara per tots cantons, tenim que baixar per poder veurà be el descens.

La neu esta al seu puntet, això que son quasi la una del mig dia, la predicció l’esta encertant, però aquest cop i ara que sembla que la neu esta força be baixarem per els tubs que baixant directes al que en diuen la Font de la Ribera d’Err i lloc de on fa una estona hem començat a pujar el Puigmal de Llo. La baixada és molt directa, un cop havent fet la primera baixada del cim ens decantem cap a la dreta, tot començant per un llarg tub, per despres anar a buscar un altra de mes tancat, en neu dura o molt carregada no és un descens gens recomanable, però ara esta al “dente”. De nou som al costat del rierol, el dia és va ennegrint, però hem pogut fer una bona ruta amb molt bona neu, per les dates i el lloc.
Pugem al cotxe i comença a espurnejar, és hora de anar cap Andorra.
Tot pujant cap Andorra, veiem la zona de la Mina perfecta, la vall dels Garcies amb una mica d’esquís a l’esquena encara és pot fer quelcom, la vall de Balandran per anar a fer el Pedrons amb sols uns 10 minuts de porteig i res un cop a Pas de la Casa tot a petar de neu. Al creuar la vesant del Port d’Envalira a Grau Roig, Pessons, Montmalus i altres coberts de neu des de baix. La vessant de Vall d’Incles, molta neu en alçada però faltarà carregar mes els esquís.



pujant cap el Puigmal de Llo


descens dels tubs

al fons les antigues pistes de Puigmal 2000


Puigmal de Llo

Puigmal



Txubi sortint del cim

al fons per on hem pujat i el Puigmal de Llo

Artur en el descens dels tubs






PIC DE MONTMALÚS – PIC DELS COLELLS

Tot esmorzant  tornem a mirar el pronòstic dels temps a la web que us hi comentat i res mal temps a partir de les dotze i la una. Be farem algú curtet anirem cap a Grau Roig, Tot esta molt solitari i silenciós, quina diferencia del atabalament de l’hivern, anem pujant per la ruta normal i si son les nou del matí fa una calor com si fóssim ben be al mig dia. Els núvols van creixent per diferents punts sobretot per el sector de la Cerdanya, nosaltres estem de moment al mig. Arribem al coll de Montmalús i enfilem cap el cim deixant els esquís en unes roques, mitja pala del cim no te neu, els deixem en un lloc per després baixar cap el refugi de Montmalús.
Cim, fotos, menjucar una mica i cap a vall. Posem els esquís i comencem la baixada, la neu esta perfecta cremeta de la que agrada, arribem fins el refugi ( la travessa d’aquí fins el refugi de l’Illa, parcer esta tancat aquest mes, serà potser la ultima setmana que es pugui fer).
Es tan el silenci i la tranquil·litat que hi ha que hi estaríem força estona anant mirant les marmotes com treuen el cap per la neu, tot mirant-nos estranyades amb ganes que fotem el camp de seu territori i poder anar a buscar teca per menjar. Però la cosa esta força negra per els voltants a poca distancia ja hi plou, aprofitem per el solet que encara tenim per anar remuntant cap el Pic de Colells i tirar cap avall aprofitant el bon temps que encara tenim.

Vàrem fer les sortides la Regi, Txubi, l’Artur i ens va acompanyar la ciclista Angi que va fer unes bones pedalades tan per la Cerdanya com per Andorra. I res un record per els amics l’Antoniu que ja ens veurem per Puigcerdà i a la Priscil·la, que amb la seva simpatia segur, segur que ens tornarà a veuràs per el Tarter. I a tots els que us agrada l’esquí de proximitat, ja sabeu, molta neu al costat de casa, això és esquí de proximitat.




Circ dels Colells





baixant cap el refugi de Montmalús


refugi de Montmalús

collada de Montmalús

al fons la Muga, Tossa Plana de Lles i l'estany de Montmalús

Montmalús desde el Pic dels Colells














0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada